Dia Internacional de la Democràcia

Estem en una situació excepcional, deia ahir per 8TV un jutge, quan li preguntaven sobre la aplicació judicial del criteri d’il·legalitat del referèndum declarada pel Tribunal Constitucional a demanda del govern espanyol. Però el que va quedar per analitzar i valorar és que avui és el Dia Internacional de la Democràcia institucionalitzat per les Nacions Unides..

La campanya pel referèndum va començar ahir, la vigília del dia internacional de la democràcia. Com diu el Secretari General de les Nacions Unides Sr. António Guterres, “és una oportunitat per renovar el nostre compromís amb un món definit per els valors consagrats a la Carta de les Nacions Unides: pau, justícia, respecte, drets humans, tolerància i solidaritat”. També recorda i ens transporta a 1977, “la caiguda d’un dictador, o la celebració d’eleccions després d’un conflicte, no és garantia que la democràcia vagi a prosperar per si mateixa” Ban Ki-Moon, deia el 2009 que “sense democràcia no hi hauran drets humans”.

La democràcia no és la llei, sinó el producte d’una societat civil activa que es fa escoltar”, que és el que està fent avui Catalunya. Democràcia és responsabilitat, capacitat d’influir en el govern i participar dels fruits del progrés. Democràcia és societat participativa basada en l’estat de dret i els drets humans. No existeix un model exportable de democràcia. Però sí és necessària la participació popular i el diàleg. En moltes ocasions les democràcies es veuen amenaçades i alterat l’ordre constitucional per l’absolutisme d’una part de la societat política sobre les demés, ja que les democràcies no són processos irreversibles, però sí son duradores quan estan arrelades en les tradicions i filosofies que donen suport a una governança democràtica efectiva.

Publicitat

En aquest aspecte les tradicions catalanes i espanyoles són ben diferents, avui irreconciliables, quan, en lloc del diàleg arriba la violència en nom de la llei. La democràcia avui no és una realitat complerta a Espanya, perduda en el formalisme i l’excessiu reglamentarisme que impedeix una participació directe de la societat civil, fet que revela la inseguretat i desconfiança del govern espanyol envers la ciutadania i l’electorat. Els governs que no volen democràcia veritable volen l’apatia i la desmotivació política del poble. Sense futur democràtic i pluralista no hi pot haver estat que generi millores socials. Sense escoltar ni respectar la veu dels ciutadans no hi ha democràcia. I la democràcia no és tant sols cosa d’eleccions periòdiques de representants que obliden darrera les parets dels parlaments els febles i vulnerables. És clar doncs que la voluntat de la població, com estableix l’article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans, ha de constituir la base de l’autoritat d’un govern.

L’objectiu és garantir la democràcia mitjançant la distribució equitativa de la riquesa i la igualtat i l’equitat en relació a l’accés dels pobles als drets civils i polítics. No tenim notícia que Espanya celebri enguany el dia internacional de la democràcia. Pot ser que la utilització de forces militars contra el referèndum convocat per la Generalitat de Catalunya, a la recerca de paperetes i urnes per intervenir, com és la Guàrdia Civil, contrariant l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, hagi trencat al Congreso de los Diputados, mantenint la divisió dels espanyols en bons i dolents, els que van guanyar la guerra civil i els que la van perdre, i en la política espanyola el nexe entre democràcia i drets humans, per l’ànsia de la dreta espanyola de dominació injusta de Catalunya amb la llei que defineix la democràcia del Partit Popular i el post franquisme.

El nacionalisme català no és un verí, ni Catalunya camina cap el naufragi després de sentir l’opinió recent de la White House i de Juncker que han decidit respectar el resultat del referèndum, paraules que deslegitimen internacionalment tota la idea d’excepcionalitat de la suposada il·legalitat del referèndum. La democràcia passa per damunt dels interessos radials i rebutja les amenaces, les imposicions per la força i la repressió.

COMPARTIR
Article anteriorCreix l’acceptació a una Catalunya independent
Article següentPotencial econòmic de Catalunya (i IV)
Pau Miserachs
President del Grup d'Estudis Polítics, membre d'esquerres per la independència. Llibres publicats a Llibres de l'índex: "L'Estat contra la Democràcia", "La Democràcia Captiva", "En defensa de la Democràcia... Referéndum!", "El gran plet de la Independència", "MEMÒRIA DE LA INDIGNACIÓ, després de REPÚBLICA, ¿y eso qué es?" i "Catalunya i democràcia, el remei republicà". Fundador del digital elrepublica.cat. El llibre "El debat inacabat, fins que les urnes parlin" ja es troba a les llibreries i a Amazon. El darrer llibre publicat novembre de 2020 "Sortir del laberint, contrapunts al no diàleg" amb pròleg de Carles Mundó.