Municipalisme i Referèndum. L’opinió d’alguns regidors

Els regidors Lluís Català Roca (Alcover), Juli Cuéllar Gispert (Mataró), Joaquim Espelt (Vilada) i Josep Manel Ximenis (Arenys de Munt), responen a les preguntes de l’Unilateral entorn de com es viu l’organització del Referèndum des dels municipis.

Creus que la implicació dels ajuntaments serà decisiva per l’èxit el Referèndum?

Lluís Català Roca: No sé si serà decisiva però si crec que és molt important. Des d’un tema “organitzatiu” (cessió d’espais, suport de personal de l’administració local a les votacions, feines de la Policia Municipal, …) fins a un tema ideològic. Hi ha un sector de la població que no està polititzat, que es mira la política des de lluny, però en canvi, sí que mira el que fa i diu el seu alcalde, perquè no segueixen la política nacional però si la local. Per tant, que l’alcalde del teu municipi es posicioni en un sentit o un altre pot fer que aquesta gent prengui una decisió o una altre
Juli Cuéllar Gispert: Els ajuntaments són la base administrativa del país i són una peça important pel desenvolupament del Referèndum; en l’àmbit pràctic això es concreta en la cessió de locals, organització de l’operatiu electoral, seguretat i informació a la ciutadania.
Joaquim Espelt: L’èxit del referèndum depèn de molts factors. Però és evident que els ajuntaments han de ser al costat del Parlament i el Govern. Cal garantir que tot el poble de Catalunya pugui votar.
Josep Manel Ximenis: Sí, a Catalunya, la implicació dels pobles i de la seva gent sempre ha estat cabdal per a qualsevol tipus de reivindicació. Ho va ser amb les consultes, ho ha estat en totes les iniciatives que s’han realitzat. En aquest cas ho continuarà sent, sense els ajuntaments no podrem construir la república que volem.

Davant el procés constituent que estem vivint, els ajuntaments es deuen al poble o al poder establert?

Lluís Català Roca: Els ajuntaments, políticament, depenen del poble. Per tant, els alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores han d’actuar d’acord amb el desig i la voluntat majoritària del poble. Altra cosa serà quin grau de valentia tenen per fer aquest pas i desobeir el poder establert i quin grau de compromís i de “sacrifici” tenen pel seu poble i el seu país.
Juli Cuéllar Gispert: Els ajuntaments formen part de l’engranatge de l’Estat, estan regits per normatives estatals i estan tutelats per un Interventor i un Secretari, que són funcionaris de l’Estat espanyol. No obstant això, l’àmbit municipal també és l’espai d’intervenció política més proper a la ciutadania. Per tant, la postura dels ajuntaments sempre dependrà de la correlació de forces existent a cada ple municipal.
Joaquim Espelt: Els ajuntaments, i totes les institucions polítiques, es deuen sempre i en primer lloc al poble. Quan les lleis són injustes i coarten els drets de les persones i els pobles no són lleis legítimes. Estem davant d’un Estat hereu del franquisme, amb molts tics de la dictadura.
Si ens hi hem d’enfrontar, un somriure i ho farem, tal com la revolució dels clavells el 25 d’abril a Portugal. Sense ni un sol tret va caure un règim dictatorial.
Josep Manel Ximenis: Les institucions sempre es deuen a les persones que les han escollit i és molt evident que els representants institucionals, si ho som, és perquè hem estat escollits pels nostres veïns. No hem estat escollit per algú a dit des de Madrid.

Quin paper pot jugar l’assemblea de càrrecs electes?

Lluís Català Roca: Esperem que l’assemblea de càrrecs electes no hagi de jugar cap paper, perquè voldrà dir que no s’ha intervingut ni la Generalitat ni el Parlament. Vull pensar que no arribarem a aquest punt. Però si hi arribem, l’assemblea de càrrecs electes serà, per circumstàncies, la màxima expressió del poble, ja que està formada per càrrecs electes municipals escollits pel poble, i tindrà la legitimitat de continuar tirant endavant aquest procés.
Juli Cuéllar Gispert: Si la repressió de l’Estat espanyol dinamita el Govern de la Generalitat, aleshores l’Assemblea d’Electes de Catalunya hauria de reunir els electes, com a dipositaris de la sobirania del poble de Catalunya, per fer una Declaració Unilateral d’Independència.
Joaquim Espelt: L’assemblea de càrrecs electes ha de ser una eina, un registre, que estigui preparat per fer-se servir en cas que l’Estat suspengui l’autonomia abans del referèndum, i la corresponent declaració d’independència (que hi serà, perquè guanyarem, segur).
Josep Manel Ximenis: L’assemblea de càrrecs electes estem a punt per assumir el paper que sigui necessari en cas que es produeixin inhabilitacions o la suspensió del nostre Parlament.