L’oposició veneçolana visualitza el rebuig a la reforma constitucional de Maduro amb la seva Consulta Nacional

Aquest diumenge més de 7 milions de veneçolans han participat a la ‘Consulta Nacional de Venezuela de 2017’ convocada per l’Asamblea Nacional de Veneçuela, la cambra legislativa del país. Els electors havien de respondre amb un ‘Sí’ o un ‘No’ a tres preguntes diferents en relació amb el procés de reforma de la constitució del país que va iniciar el president Maduro, la demanda que les forces armades i els funcionaris públics obeeixin a l’Asamblea Nacional i sobre la convocatòria d’eleccions presidencials. La formulació concreta de les preguntes era la següent:

1. Rebutgeu i no reconeixeu la realització d’una Constituent proposada per Nicolás Maduro sense l’aprovació prèvia del poble veneçolà?
2. Demaneu a la Fuerza Armada Nacional i a tots els seus funcionaris públics obeir i defensar la Constitució de l’any 1999 i donar suport a les decisions de l’Asamblea Nacional?
3. Aproveu que es procedeixi a la renovació dels poders públics d’acord amb el que estableix la Constitució, i la realització d’eleccions lliures i transparents així com la conformació d’un govern d’unitat nacional per tal de restablir l’ordre constitucional?

La consulta ha estat impulsada per l’oposició al govern de Maduro, escollit l’abril del 2013, la qual controla la cambra legislativa del país després de guanyar les eleccions legislatives del desembre del 2015 per àmplia majoria (56% dels vots i 2/3 dels diputats), com a resposta al procés de reforma constitucional que impulsa el president amb l’objectiu de mantenir el poder que ostenta. La consulta fou aprovada per l’Asamblea el passat 5 de juliol.

El govern veneçolà es negà a la convocatòria d’un referèndum consultiu previ a la reforma constitucional, el qual la oposició interpretava que era necessari per l’inici d’un procés d’aquestes característiques. L’article 347 de la constitució veneçolana marca que el poder constituent originari resideix en el poble de Veneçuela, però el Tribunal Supremo de Justicia va interpretar que el president Maduro “exercia indirectament i per la via representativa la sobirania popular”. Cal tenir present el govern de Maduro va renovar la composició del tribunal a través de l’Asamblea Nacional, que en aquell controlava, just abans de la dissolució de la cambra per tal que prenguessin l’acta els nous diputats escollits en les eleccions legislatives del desembre del 2015. Des d’aquelles eleccions en què l’oposició van passar a controlar la cambra legislativa el conflicte polític s’ha accentuat i el Tribunal Suprem ha emès desenes de sentències que invalidaven les decisions preses pel parlament veneçolà. És tal el nivell d’enfrontament que ja hi ha hagut 90 morts en diverses circumstàncies relacionades amb el conflicte polític que viu el país, la majoria dels quals fruit d’accions repressives del govern en els 90 dies seguits de manifestacions que ha tingut el país per reclamar solucions a la greu situació econòmica que viu aquest.

Amb la convocatòria de la Consulta Nacional l’oposició pretén deslegitimar el procés de reforma constitucional de Maduro, que s’iniciarà el proper 30 de juliol amb la votació dels 545 membres de l’Asamblea Constituyente que haurà d’elaborar la nova constitució de Veneçuela. Aquest membres s’escolleixen en circumscripcions territorials i sectorials seguin un procediment força diferent al d’unes eleccions normals i que fou regulat pel decret de convocatòria aprovat pel govern veneçolà. L’oposició ha anunciat el seu boicot al procés electoral, per la qual cosa sembla que hi haurà una contraposició entre la participació a la Consulta Nacional i les eleccions a l’Asamblea Constituyente. En aquesta primera hi han participat 7.186.170 de veneçolans que majoritàriament (98%) han rebutjat el procés de reforma constitucional del govern i han votat afirmativament a les tres preguntes plantejades en la votació. Aquesta xifra és força semblant al nombre de vots que va obtenir la Mesa de Unidad Democrática, coalició unitària de tots els partits de l’oposició, a les eleccions legislatives del 2015 que es va situar en 7.726.066 vots. Caldrà veure quants veneçolans participen de les eleccions de l’Asamblea Constituyente.

Passi el que passi, no sembla que de moment el conflicte polític i la polarització en què viu el Veneçuela tingui un final proper. El govern de Maduro seguirà amb el seu projecte polític de reforma constitucional i l’oposició seguirà lluitant per intentar legitimar les decisions de l’únic poder de l’estat que controla i per arribar, tard o d’hora a unes eleccions presidencials que els donin l’oportunitat de desbancar Nicolás Maduro.