La celebració de la Diada de Sant Jordi d’enguany ha estat un èxit esclatant. Milers de ciutadans, a Barcelona, però també arreu del país hi han participat, i molts d’ells i d’ells s’han adreçat als punts de recollida de signatures per donar suport al referèndum per la Independència, impulsat pel Pacte Nacional pel Referèndum.

Probablement perquè ja tenien informació sobre quin abast tindria la manifestació de civisme i de patriotisme, abans de la Diada, des de Madrid es va muntar una operació de relacions públiques express, amb el desembarcament, divendres passat, de Soraya Sáenz de Santamaria a Barcelona, per intentar monopolitzar-ne l’èxit. I això que va ser quelcom anunciat a darrera hora, quan tot semblava apuntar a la visita del Ministre de Cultura.

Les reaccions foren immediates. Des d’ERC es decidí  apujar un esgraó en la jerarquia del seu representant. D’aquesta manera s’equilibrava la rellevància que el govern de Catalunya donava a la Diada. Així, en detriment del del Conseller de Cultura, qui va ostentar la màxima representació del  Govern, va ser el Vicepresident Oriol Junqueras.

Des del govern, també, però més concretament, des del propi president, el posicionament va ser més que contundent en el fons, tot i que moderat en les formes. Carles Puigdemont van retreure aquest intent d’aprofitament, després de les diferents atzagaiades que s’han desenvolupat en els darres mesos.

També des de la societat civil, hi ha hagut una resposta directa, com la protagonitzada per l’editora Isabel Martí, de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), que va dimitir de la Junta de l’Associació d’Editors.