El Govern atorga la Creu de Sant Jordi a Carme Chacón i 28 personalitats més

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 24 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Les 29 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:

Filòsofa i docent. Per la seva intensa tasca de traducció, estudi i divulgació de la producció filosòfica femenina, i particularment de l’obra de Hannah Arendt. Autora de nombrosos assaigs, ha analitzat també qüestions de subjectivitat política i ha fet remarcables aportacions a la teoria feminista.

Enginyer industrial i directiu d’empreses. Per la seva destacada trajectòria en l’àmbit empresarial, en el qual ha ocupat càrrecs de primera fila, i per la contribució al projecte olímpic de Barcelona havent exercit la coordinació de les obres necessàries per al desenvolupament dels jocs. També ha tingut una notable activitat en matèria cultural, a través de la presidència de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Músic. Per la seva contribució a la música catalana, concretada en la tasca efectuada com a compositor, intèrpret i arranjador. Ha creat diversos conjunts i ha format part de distints grups. Ha mantingut una estreta col·laboració amb moltes de les figures més importants de la cançó catalana, havent excel·lit igualment com a músic de jazz.

Museòleg. Per la seva concepció innovadora del projecte museogràfic, traduïda en la creació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que va dirigir entre el 1982 i el 2013, i en la constitució de la xarxa de museus associats, distribuïts arreu del país. El seu impuls i el seu mestratge han estat decisius per a la incorporació dels béns industrials al patrimoni cultural.

Secretària del president Tarradellas i directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Per la seva tasca de preservació de la memòria del president Tarradellas, del qual en va ser col·laboradora directa. Aquesta tasca ha tingut la seva expressió més clara en la gestió del llegat documental de l’arxiu presidencial, dipositat al monestir de Poblet, del qual en va ser directora des del 1988 fins la seva recent jubilació.

Modista i empresària del sector de la moda. Per la seva destacada participació en el món de la moda femenina a partir de la seva empresa, fundada el 1995, que ha adquirit presència internacional i un sòlid prestigi per les seves creacions. Ha contribuït a la projecció exterior de Barcelona i de Catalunya a través de la participació en salons i certàmens i de la comercialització dels seus dissenys arreu del món.

Numismàtic i historiador. Per la seva obra d’estudi i difusió de les monedes i la seva circulació en els territoris de l’antiga Corona catalanoaragonesa, traduïda en més d’una vintena de llibres i en centenars d’articles sobre la matèria. Com a especialista ha aconseguit ocupar un lloc de privilegi en el panorama internacional dels estudiosos de la numismàtica.

Periodista. En reconeixement dels seus mèrits com a comunicador. Professional de prestigi, compta amb una extensa trajectòria en els mitjans audiovisuals, desenvolupada principalment en llengua catalana, que ha estat reconeguda amb nombroses distincions. Va tenir un paper remarcable en el procés de creació i consolidació de la radiotelevisió pública de Catalunya.

Dirigent esportiu i promotor cultural. Pel seu paper rellevant en els àmbits de la cultura i l’esport, havent-se distingit com a editor i com a dirigent federatiu. Exercí com a comissari del Projecte Olímpic Barcelona 92 i com a membre del Comitè Executiu del COOB 92, i també va desplegar una intensa activitat al front de l’aleshores denominada Direcció General de Promoció Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Farmacèutica i escriptora. Pel conjunt de la seva trajectòria intel·lectual. És autora d’una obra literària singular, desplegada en diversos gèneres i caracteritzada per la contemplació de la naturalesa i per la sensibilitat social, reivindicant el paper de la dona i defensant els més desafavorits. Com a narradora ha explorat distintes tècniques expressives i com a poetessa ha destacat per la perfecció formal del llenguatge.

Activista contra el càncer. Per l’extensa tasca desenvolupada en la lluita contra aquesta malaltia. Presidenta d’Osona Contra el Càncer, una entitat que aplega més de 2.500 associats i que mobilitza prop d’un miler de voluntaris i voluntàries a través de les 45 delegacions locals que té a la comarca.

Model i actriu. Per la seva carrera professional, iniciada als anys seixanta com a model publicitària i continuada com actriu cinematogràfica, havent participat en més de vuitanta pel·lícules a les ordres dels més acreditats directors catalans, espanyols i europeus. La seva és una figura central en la cinematografia catalana.

Empresari. Per la seva singladura al front d’una empresa familiar que al llarg dels darrers anys ha viscut un accelerat procés d’internacionalització i creixement, fins a arribar a ser un referent en el camp dels productes plasmàtics, en tant que ha esdevingut una de les principals productores mundials del sector dels hemoderivats.

Metgessa. Per les seves importants realitzacions en la medicina forense, i particularment en el camp de l’odontologia forense, en el qual és una referència. Ha estat enviada en missió especial en casos de grans catàstrofes per ajudar a identificar víctimes, tasca que ha dut a terme combinant el rigor tècnic amb la qualitat humana.

Filòleg. Per la seva tasca acadèmica en els terrenys de la dialectologia, la història social de la llengua, la sociolingüística i la lexicografia. Primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat distints càrrecs de responsabilitat en institucions científiques, incloent la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives, dels quals en fou president.

Esportista. Per la seva dilatada trajectòria en la natació sincronitzada, esport que ha aconseguit popularitzar entre el gran públic. Extensament llorejada, al seu palmarès s’hi poden destacar 17 medalles d’or, 18 de plata i 12 de bronze, entre campionats del món, europeus i Jocs Olímpics. Ha participat en quatre olimpíades.

Cartògraf. Per la seva contribució a la ciència geogràfica i a la millora del coneixement del territori i del medi. Responsable de la posada en marxa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, avui Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Des de la direcció d’aquesta institució, la convertí en referència a nivell internacional, tot continuant la tasca iniciada en aquesta matèria per la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.

Polític. Pels seus serveis al país, acreditats mitjançant la participació en la vida política catalana durant vint-i-cinc anys, així com també a través de la seva contribució en l’àmbit econòmic, com a empresari. També ha destacat per les seves inquietuds culturals, havent exercit la presidència del Patronat del Gran Teatre del Liceu.

Metge. Per la seva trajectòria, que combina la medicina i la preocupació per les qüestions socials. President actual del Col·legi de Metges de Barcelona, va ser cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de Renda Mínima d’Inserció (PIRMI). Ha promogut programes sobre la salut dels professionals sanitaris des de la Fundació Galatea i la European Association for Physician Health (EAPH).

Actor i director. Per una llarga carrera artística, desenvolupada al teatre, al cinema i a la televisió. Ha treballat com actor i director, havent protagonitzat un gran nombre de muntatges teatrals. També ha exercit com a director escènic i com a director artístic de diversos teatres, havent intervingut en distintes sèries televisives. La seva trajectòria ha estat distingida amb premis i reconeixements en totes les facetes de la seva activitat.

Historiador. Per la rellevància dels seus estudis sobre el catalanisme polític i el franquisme, concretats en un seguit de treballs de referència per al coneixement i l’anàlisi de la nostra història recent. Ha participat com a expert en la comissió que va assessorar la Generalitat per aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat republicana i d’entitats i particulars catalans que es trobava a l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca.

Artista plàstic. Pel conjunt de la seva obra en la qual, com a pintor, escultor i il·lustrador de llibres, ha sabut captar la bellesa de la natura i del paisatge de les comarques gironines, i especialment de la de l’Empordà. Des del 1970 exposa els seus treballs dins i fora de Catalunya, i ha obtingut nombrosos reconeixements.

Empresari i col·leccionista d’art. Pel seu destacat paper filantròpic i la seva remarcable contribució a la millora social a través de les dues fundacions que impulsa: la Fundació Glòria Soler, que dona suport a projectes en l’àmbit de la salut, de manera molt destacada pel que fa a les cures pal·liatives pediàtriques i la lluita contra la sida i la leucèmia, i la Fundació Suñol, centrada en la promoció i difusió de l’art contemporani.

Llibreter i promotor cultural. Pel seu incansable activisme cultural, que l’ha dut a participar en un ampli repertori d’iniciatives en aquest àmbit. Va ser fundador de la Llibreria 22, de Girona, que dirigí entre el 1978 i el 2015, convertint-la en un establiment de referència, obert a tota mena de tendències i amb una decidida voluntat de promoció i difusió de la cultura catalana. Així mateix, també ha destacat com a crític cinematogràfic i com a col·laborador en distints mitjans de comunicació.

Empresari. Per la seva important participació en les institucions empresarials del país, que ha contribuït a reforçar i potenciar, posant-les al servei del desenvolupament econòmic i de la projecció exterior de Catalunya. Des de la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ha impulsat la millora de la competitivitat de les empreses catalanes  i la seva adaptació a l’obertura dels mercats internacionals.

Guardonats a títol pòstum

Activista cultural i política. Pel seu paper en la recuperació de les institucions araneses i dels símbols d’identitat d’era Val i per la seva defensa dels vincles històrics i culturals amb Catalunya. Com a diputada al Parlament català fou ponent de la llei del règim especial d’Aran. Posteriorment esdevingué Síndica del Conselh Generau d’Aran, essent la primera dona que ocupava aquest càrrec des de la seva institució, a principis del segle XIV. Treballà per la normalització de l’ús de l’occità aranès, llengua que va cultivar com a escriptora.

Política. Per la seva dedicació als afers públics en què va acreditar una decidida voluntat de servei i una preocupació constant pels problemes socials. Professional del dret, exercí com a regidora d’Esplugues de Llobregat i diputada al Congrés. Va ser ministra d’Habitatge i de Defensa.

Polític i historiador. Per la seva intensa i fructífera activitat política, desplegada a través dels diversos càrrecs que va ostentar, i molt particularment, el de conseller de Cultura. Al front del departament, va impulsar el diàleg intercultural i la internacionalització de la cultura catalana. Historiador de professió, es va especialitzar en l’estudi del moviment obrer català i la seva relació amb la qüestió nacional, matèria sobre la qual va escriure diversos assaigs.

Pedagog. Per la seva rellevant aportació a la modernització i millora de l’eficàcia de l’educació a Catalunya. Expert en el sistema educatiu finès, va aportar la seva experiència a la formació del professorat i al disseny de metodologies per a combatre el fracàs escolar. Defensor de la vinculació de l’educació amb la família, l’escola i la societat, treballà intensament i generosa per a difondre aquesta visió i implantar-la en la planificació educativa.

D’altra banda, les 23 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:

Per la constància en el manteniment de la cultura popular i tradicional. Des del 1964, organitza el pessebre vivent, que ha anat creixent fins a esdevenir un espectacle de gran format, amb 21 escenes i amb la participació de persones d’altres municipis del voltant. El pessebre vivent opera com a element de cohesió de la població, ja que s’ha convertit en una peça essencial de la identitat del municipi.

Per la tasca cultural i recreativa desplegada des de la seva fundació, l’any 1878, a través de les seves distintes seccions. L’entitat ha esdevingut un punt de referència de la vida de la ciutat, ja que ha mobilitzat diverses generacions de terrassencs que han participat activament en l’extens repertori d’activitats i esdeveniments que organitza.

Per la feina de sensibilització i conscienciació ciutadana sobre la malaltia de la sida i pel seu treball en la defensa de les persones afectades per aquesta pandèmia. Creada el 1993 i formada per persones que viuen amb VIH/sida, organitza anualment el Memorial Internacional de la Sida a Barcelona i participa en el Dia Mundial de la Sida, amb activitats com l’exhibició del Tapís Memorial, confeccionat per familiars i amics de persones mortes per la malaltia.

Com a reconeixement per la lluita que des de fa dècades duen a terme en defensa dels drets del col·lectiu de persones afectades pel fàrmac, incloent la divulgació pública del problema i de les seves conseqüències i la recerca de mesures específiques de reparació dels perjudicis soferts.

Per la persistència en la conservació de la tradició festiva de les caramelles que es celebra, des de finals del segle XIX, el diumenge de Pasqua Florida. Actualment compten amb uns 130 participants, dels quals 80 són cantaires, amb edats compreses entre els 6 i els 75 anys. La continuïtat de la festa duu associat el reforçament dels vincles entre generacions i l’afirmació de la personalitat del municipi de Sant Martí de Tous.

Per la tasca desplegada des de fa 140 anys en el foment de la cultura i de les activitats recreatives a la vila de Sitges. Santiago Rusiñol hi va estar vinculat i a través de l’entitat s’estrenaren moltes de les seves obres abans que fossin representades a Barcelona. Gestiona un edifici modernista, inclòs en el catàleg del patrimoni arquitectònic del municipi, obra de l’arquitecte Josep Maria Martino.

Per la seva llarga trajectòria en un sector destacat de l’economia catalana, com és el dels vins i caves, en el qual aquesta empresa familiar ha aconseguit situar-se en un lloc de privilegi per la qualitat dels seus productes i per la voluntat d’innovació constant. Enguany es commemora el 130è aniversari de la seva fundació.

Per la seva dedicació, des de fa 125 anys, a la integració de les persones, la solidaritat i el foment de projectes col·lectius. Nascut per tal de donar formació i esbarjo als infants i joves que treballaven a les bòbiles i fàbriques dels barris de Sant Pere i la Barceloneta, avui és un espai d’activitats socioculturals que acull 25 entitats i col·lectius, des de grups excursionistes fins a associacions culturals.

Per la remarcable tasca social i esportiva que des de fa més de setanta anys ha vingut realitzant aquest club, pioner a l’Estat espanyol en la introducció de l’esport de l’handbol. Des dels seus inicis, l’handbol a Granollers ha significat un element de cohesió social i d’identitat molt apreciat a la ciutat. La institució compta amb més de 30 equips, sumant els masculins i els femenins i ha portat els noms de Granollers i de Catalunya per tots els països on ha disputat competicions.

Pel seu paper en la difusió del golf i en la formació de jugadors d’alt nivell en aquest esport. Degà dels clubs de golf de Catalunya, va tenir el primer camp de 18 forats del país, que segueix en els seus terrenys originals del Vallès. Actualment compta amb més de 1.100 associats i amb una escola de formació amb un centenar d’alumnes.

Pel treball constant per la difusió de l’esport de base i la seva popularització. Fundat com a club de natació, va anar ampliant el nombre de seccions fins arribar a les 14 actuals. Molts dels seus associats han destacat en la pràctica de distintes disciplines esportives, com la natació, l’atletisme, el waterpolo, el patinatge artístic, el tennis de taula o l’hoquei sobre patins, havent-se distingit en competicions d’alt nivell.

Fundat el 1841, és el segon col·legi d’advocats més antic de Catalunya. La història del Col·legi va estretament vinculada a la història de Figueres. Des de la seva creació, la institució ha estat present en els esdeveniments més importants que han succeït a la ciutat, acreditant així la seva voluntat de compaginar la representació i defensa dels interessos dels seus associats amb la permanent inquietud per la vida local.

Corporació que agrupa els advocats de Mataró i el seu partit judicial. Exerceix les funcions característiques de representació i defensa dels interessos del col·lectiu, a més de desplegar una intensa tasca pel que fa a la formació jurídica i a la prestació de serveis als col·legiats. Des de la seva fundació ha mantingut una presència constant en la societat civil mataronina, essent plenament integrat en la vida col·lectiva de la ciutat. Enguany s’escau el 150è aniversari de la seva constitució.

Per la seva trajectòria més que centenària dedicada a la promoció del teatre. L’Elenc ha assolit un elevat nivell de qualitat artística en les representacions i de competència tècnica en els muntatges, amb una especial sensibilitat per la potenciació de la llengua i la cultura catalanes. Hi han estat vinculades més de 400 persones, incloent professionals de l’escena. Destaca també per la recuperació de la representació dansada de la Moixiganga, característica de la Setmana Santa.

Per la seva remarcable funció, en tant que primer festival de cinema fantàstic del món. És, també, el festival de cinema amb més prestigi internacional i ressò mediàtic dels que es fan a Catalunya i un dels més importants de l’estat espanyol. Ha esdevingut la seu dels premis anuals de la European Fantastic Film Festivals Federation. Rep habitualment visites d’intèrprets, directors i productors de renom internacional.

Per la gran tasca educativa, social i cultural desplegada al districte d’Horta – Guinardó. Fundada amb finalitats educatives, ha treballat per aconseguir integrar la immigració, utilitzant sempre com a llengua vehicular el català. Amb els anys ha anat ampliant la seva acció i compta amb una llar d’Infants, l’Escola Artur Martorell, el Centre de Joves i Adults, i la botiga L’Encant de Gràcia, que contribueix a generar ingressos per atendre les necessitats de les altres seccions.

Per la seva positiva contribució al diàleg entre la fe cristiana i la cultura. Amb la voluntat d’incidir en el món intel·lectual i cultural de la societat catalana, promou la reflexió crítica i fomenta el diàleg. Pretén també aprofundir en el coneixement del passat i del present de la nostra cultura, impulsant el debat entre el pensament cristià i la cultura laica. És membre del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics – Pax Romana (ICMICA/MIIC)

Per l’impuls donat a la difusió i estudi de l’obra de Josep Guinovart. És un centre d’art marcat per la voluntat del pintor de constituir un espai per a la creació i la promoció de l’art contemporani i per a exposar permanentment la seva obra. Una obra que gira entorn a Agramunt, el seu territori, el seu paisatge i la seva gent.

Per la seva constant dedicació a la investigació del càncer i de la seva relació amb alteracions immunològiques. L’entitat té com a objectiu la promoció de la recerca científica, tecnològica i social d’alt nivell dins del marc universitari, de centres d’investigació o d’instituts especialitzats mitjançant el finançament directe de projectes específics d’anàlisi i tractament oncològic relacionats amb malalties immunomediades.

Pel seu esforç per a garantir qualitat de vida a les persones amb discapacitat intel·lectual, contribuint a la seva integració social i laboral.  Com a institució, ofereixen suport quant al benestar personal i a la participació social, i treballen per a millorar la situació dels infants que presenten dificultats en el seu desenvolupament o estiguin en risc de patir-ne, i per a fer costat a les famílies.

Per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana.  Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones.

Amb motiu del 400 aniversari de la seva fundació. És una associació pública de fidels, constituïda a l’empara del Codi de Dret Canònic, que té com a propòsits el manteniment i impuls del culte de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat de Tortosa, i el foment dels aspectes culturals, socials i artístics que s’hi relacionen.

Entitat sitgetana que té com a finalitat  fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. En la seva trajectòria s’hi compten moments històrics com ara la celebració de la inauguració de la via del ferrocarril entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú, o les Festes Modernistes. La seva vitalitat s’ha prolongat fins els nostres dies amb l’organització i la participació en esdeveniments tan coneguts com el Carnaval, la Festa Major o el Ral·li de Cotxes d’Època.