El triomf dels Sioux i Donald Trump

Rellegint la magnífica crònica d’en Víctor Sancho (El Punt Avui, 6-12-2016) titulada El triomf del Sioux ens assabentem que el govern nord-americà ha aturat la construcció d’un oleoducte en terra índia evitant així un possible desastre ecològic a més a més de l’intent d’ocupació d’un territori que és de la nació sioux. La notícia, d’una manera molt més directa del que hom pot pensar, ens porta a una reflexió profunda i aclaridora al mateix temps de qui és i què representa un dels personatges més controvertits (podríem afegir-hi també, més sòrdids) dels darrers temps. Ens referim a Donald Trump, president electe (per les darreres notícies sembla que amb joc brut pel mig) que ja ha advertit que quan governi farà marxa enrere a l’aturada d’aquell disbarat tot permetent que la companyia explotadora de l’oleoducte pugui actuar amb total impunitat.

Ens assabentem que l’empresa Energy Transfer Partner vol transportar 570.000 barrils diaris a través de terres pertanyents a la nació Sioux (atorgada per un tractat del 1851) i on, a més de no respectar les terres sagrades, s’hi suma, repetim, el perill d’un desastre mediambiental. El triomf Sioux que ens relata en Víctor Sancho representa molt més que el fet concret d’aturar la construcció de l’oleoducte. Aquest fet va molt més enllà, atès que ha aconseguit que surti a la llum pública la història amagada i silenciada de l’ocupació per la força de les armes d’un territori i de l’extermini de bona part dels seus habitants.

Tot va començar a les primeries del segle XVII. Poc s’imaginava Massassoit, cap dels Wampanoag, que la seva noble acció d’atendre i salvar la vida a aquells emigrants anglesos que a bord del Myflower, l’any 1620, arribaren en un estat deplorable, sense forces i exhausts a les costes de Massachussets comportaria l’inici d’un dels processos colonials més salvatges i sagnants de la història de la humanitat.

Els Wampanoag els van ajudar a sobreviure i a plantar-hi la colònia de Plymouth. Anys més tard, però, els nouvinguts procediren a l’ocupació del territori i a les expropiacions -sinó de grat per força- en un procés que durà ben bé fins a finals del segle XIX. La massacre de Wounded Knee (en llengua lahota, Caupke Opi Wakpala) el 29 de desembre del 1890, on el Setè de cavalleria amb el coronel James W.Forsyth al capdavant va matar més de 300 membres del poble sioux, entre homes, dones i nens, (sent condecorat a més a més per aquesta feta) és el paradigma d’unes vivències que malgrat el pas dels anys han quedat ben gravades en la memòria.

Els fets i les circumstàncies viscudes pels pobles amerindis que van tenir la “sort” de conèixer l’home blanc tot just fa poques dècades que s’han començat a escatir i a explicar com realment van ser. Molt diferents a com els guionistes de Hollywood ens els pintaven en els seus films sobre l’Oest, pel·lícules, moltes d’elles, que haurien d’avergonyir els seus realitzadors. Cal doncs que d’una vegada per totes es faci justícia, que es deixin de banda les bones paraules i que es retorni als pobles amerindis allò que és seu. Tanmateix sabem que no serà pas fàcil. Les companyies com l’Energy Transfer i els Donalds Trump de torn faran l’impossible perquè no sigui així. Ja ho han fet saber.

Pocs dies després de la “victòria” a les eleccions a la presidència dels Estats Units corria una facècia per la xarxa que amb poques paraules ho deia tot. Un Donald Trump amenaçador dient “Tots els immigrants han de tornar al seu país d’orígen” era respost per un cabdill indi que li deia: “Estàs parlant en serio? Aleshores, digues quan te’n vas. Donald Trump és nét d’un emigrant alemany (amb un historial fosc al darrera) i sempre ha amagat aquest fet. Per què? Se n’avergonyeix? Sap que uns 43.000.000 de ciutadans dels Estats Units són d’origen alemany? No vol recordar que el somni d’un gran imperi alemany encapçalat per Adolf Hitler va portar a una guerra terrible que va costar 50 milions de morts? Sap què és l’imperialisme?

La G.E.C. a l’entrada sobre Imperialisme ens diu: Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles”. Sembla però que aquest terme “Imperialisme” aquests darrers anys hagi passat a l’oblit o a un segon terme. Totes les dècades d’enfrontament entre capitalisme i comunisme, sobretot al llarg del segle XX, dóna la sensació que hagin passat a millor vida i, d’aquesta manera, els defensors d’un i altre sistema poden restar amb la consciència ben tranquil·la. Cal dir-ho clar i amb la veu ben alta: tan imperialistes han estat els uns com els altres. El paradigma ha estat l’actuació dels Estats Units i de la Unió Soviètica sense oblidar tanmateix l’acció d’altres estats d’arreu. Tots sabem quins són.

Crec que si bé és bo que l’opinió pública vagi prenent consciència d’on ens han portat aquests fets que malauradament han planat negativament sobre la història del planeta, ara i aquí, potser ja va sent hora de que es pugui aprofundir i explicar amb tots els ets i uts l’acció imperialista de Castella al llarg dels segles, acció que encara avui molts dels seus dirigents en àmbits ben diversos (la política, la universitat, l’empresa, els mitjans de comunicació, etc) se’n senten orgullosos i fa que els sigui extremadament difícil entendre que aquest vell deliri de conquesta té data de caducitat.