Ramón Cotarelo defensa que una DUI és més estratègica que el referèndum
En una entrevista de Bernat Vilaró que publica el diari el “Món”, l’escriptor i politòleg madrileny Ramon Cotarelo defensa que una DUI “és més estratègica que el referèndum”. Cotarelo acaba de publicar el llibre La República Catalana. A continuació reproduïm algunes de les preguntes que el mitjà ha realitzat.
El president Puigdemont ha plantejat la fórmula del “referèndum o referèndum”. Sense acord amb l’Estat, el principal obstacle és la validació internacional?
La comunitat internacional i la Unió Europea -o el que en quedi- haurà d’involucrar-se tard o d’hora. Aquesta situació pot ser involuntària, o obligada per les circumstàncies. I els processament d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau apunten en aquesta línia. És una situació diferent a que Europa intervingui perquè s’ha realitzat un referèndum unilateral. Són dues coses diferents: una intervenció anterior o posterior al referèndum. És molt diferent. Jo crec que la internacionalització del conflicte interessa molt a Catalunya, però no interessa gens a Espanya, com és evident. Tot l’esforç s’ha de posar en la internacionalització del procés, perquè aliats a Espanya no n’hi haurà, no és cert 1Nota de l’Unilateral: hem suprimit aquest text perquè no s’entén i no consta en la versió castellana que publica Cotarelo en el seu blog Palinuro. Els de Podemos abans són espanyols que d’esquerres. Però és que… [rumia] el primer que cal fer és dilucidar si és millor un referèndum o una declaració.
Expliqui’s
Un referèndum unilateral planteja un conflicte intern. I sempre hi haurà gent a Europa que dirà: “Bé, això només és un afer intern”. En canvi, si fas una declaració unilateral d’independència, i immediatament la portes al Tribunal Internacional de l’Haia, ja ho internacionalitzes de cop. I tens moltes més probabilitats de guanyar suports a la declaració si la gestiona un organisme jurídic i judicial internacional. Després ja es corroboraria la declaració amb un referèndum. Però si t’enfrontes a l’Estat amb un referèndum unilateral, molta gent a l’exterior dirà que res, que això és només un assumpte intern. El referèndum cedeix en importància estratègica en comparació amb la declaració d’independència.
Encara que la declaració tingui lloc just després del referèndum, en cas de victòria del Sí?
Ja, però fixa’t que el referèndum ha de tenir uns requisits, i ja és evident que no serà acordat amb l’Estat. I una declaració no podrà ser automàtica després del referèndum, perquè caldrà fer el recompte, fer l’escrutini, depurar, arribar a acords, rebre els recursos pertinents del senyor Xavier García Albiol, etcètera. I passarà un cert temps. I, sobretot, trobaràs que l’Estat vendrà que s’ha comès una il·legalitat, i posarà en marxa tota la maquinària administrativa, i si cal inhabilitarà totes les institucions catalanes, aplicarà l’article 155 de la Constitució, i senzillament es tornarà a embolicar la troca. I què fas? De pressa i corrents declares la independència? Doncs més val fer-la abans, i avall!
Hi hauria una tercera opció? El Govern aposta pel referèndum unilateral, però l’embat de l’Estat contra les institucions catalanes (abans del dia del referèndum) empeny l’executiu de Puigdemont a declarar la independència
Sí, però això et porta a una dinàmica que no es controla. No saps quina reacció tindrà l’Estat, no es pot calibrar. I poses a prova la resistència de la població catalana, sobretot els funcionaris i les forces pròpies de seguretat. Que jo sàpiga, els Mossos estan dividits pràcticament al 50%. Hi hauria un embolic. A més, et saltes la teva pròpia promesa d’anar de llei a llei. Ei, que pot sortir bé eh, però també pot sortir malament. I no veig la necessitat de jugar-te-la així, quan tens una via més tranquil·la, la de la declaració unilateral d’independència, directament. El referèndum no es podrà negociar, de manera que si el vols fer t’has de declarar en rebel·lia. I la convocatòria del referèndum ja està impugnada, des del primer moment.