La fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per Artur Mas pel 9-N i nou a Rigau i a Ortega

Els fiscals Francesc Banyeres i Emilio Sanchez Ulled van presentar ahir l’escrit de l’acusació al tribunal contra l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, pels quals demana 10 i 9 anys d’inhabilitació per exercir un càrrec públic o de govern.

Segons els fiscals, tots tres eren conscients que amb les accions preparatòries del procés participatiu ‘trencaven l’obligat compliment de les decisions del Tribunal Constitucional’, que el 4 de novembre, cinc dies abans de les votacions, va ordenar suspendre el procés. Acusen als tres encausats dels delictes de desobediència i prevaricació. Inicialment, la fiscalia també es va querellar contra els tres exresponsables de la Generalitat per malversar diners públics en la votació, però finalment han descartat aquest delicte, que és l’únic que implicava penes de presó. Tot i això, les acusacions particulars podrien incorporar el càrrec per malversació en les seves demandes. Tenen cinc dies per presentar els seus escrits.

L’ex-president de la Generalitat Artur Mas i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau van comparèixer en roda de premsa per mostrar el rebuig a la petició de la fiscalia. Artur Mas, va remarcar que “és un honor per a un demòcrata i per a un sobiranista català ser processat per part dels poders de l’Estat per haver escoltat la gent, per haver actuat en conseqüència, per haver posat la cara i no haver calculat les conseqüències personals i polítiques”.

L’exvicepresidenta Joana Ortega va fer referència al caràcter polític d’aquest judici i com Rigau, va recordar el posicionament inicial dels fiscals catalans i com van haver de canviar-lo: “És una querella articulada per un insòlit pont aeri procedimental. Va ser anunciada pel Partit Popular, confirmada pel Fiscal General de l’Estat, rebutjada per la junta de fiscals de Catalunya i finalment imposada pel fiscal general de l’Estat”. Segons Ortega, “es podria dirimir clarament des de l’àmbit polític però s’ha volgut dirimir a través de la justícia”.