La consulta de l’ANC

Els resultats de la consulta són els que són, però no s’ha fet bé. No em refereixo a la precipitació a l’hora de decidir què s’ha de consultar al soci. Les comissions de treball encara s’estaven constituint: quan es va decidir regnava la interinitat en els màxims òrgans executius de l’ANC. Tot i així es va prendre la decisió de canviar el full de ruta i es va donar de termini inicial menys d’un mes per explicar-ho als socis, que aquests es formessin una opinió personal i que decidissin al respecte. Una cosa tan seriosa s’hauria d’haver fet amb temps i calma, respectant els tempos de constitució del nou Secretariat Nacional (SN); per què tanta pressa? Per què no s’han respectat els tempos propis del SN? Hi havia algun factor extern que pressionés per fer del referèndum el nou relat? És difícil o fàcil iniciar teories conspiparanoiques quan les coses no es fan bé?

Tampoc em refereixo a l’ajornament de la data inicial de la consulta. Ni als actes sobre la consulta on no s’ha donat veu als contraris a la introducció del referèndum unilateral sobre la independència (RUI) o als que dubtaven. I sobre la maniobra d’introduir propaganda a favor de l’opció del sí en un correu informatiu el dia 13, a tres dies de la votació, on els tres ponents feien campanya a favor del referèndum, què puc dir? Per què no fer una votació a la “búlgara”? O “tirar pel dret”, prescindint de l’opinió del soci? He vist com grups de coordinació recomanaven el vot afirmatiu als seus membres. En comptes de mantenir-se neutrals, com crec jo que tocava.

L’exemplaritat democràtica de l’ANC ha de marcar el camí del nou estat català, en l’ANC no haurien de manifestar-se les pitjors pràctiques de partit polític per fabricar opinions col·lectives.

Al plenari de Badalona el 96’7% dels membres del SN varen votar a favor del RUI, 58 de 60 vots. Només va haver-hi un vot contrari, 1’6%. A la consulta els vots contraris han pujat fins el 22’61%. Més de 2000 socis i sòcies. Gent implicada, que em consta que està empipada i amb tota la raó del món perquè no s’han sentit respectats, al no veure respectada, tractada amb igualtat de condicions, la seva resposta a la pregunta de la consulta. Són gent ideològicament transversal, de dretes i d’esquerres.

Jo vaig votar a favor i em fa vergonya i empatitzo molt amb la indignació que suposen aquest cúmul de despropòsits. Si s’hagués fet bé, com sabem fer-ho, independentment del resultat ara tots faríem pinya i no em trobaria voltant per Twitter comunicats de col·lectius organitzats de membres d’assemblees territorials criticant la consulta.

El cert és que el RUI és la millor eina de la que podem disposar. El cert és que ja es parlava del referèndum en les eleccions de l’ANC. Això no ho ha iniciat cap partit polític per desviar l’atenció per la seva irresponsabilitat de tombar uns pressupostos. Tots i totes les responsables s’hauran d’espavilar soletes: les iniciatives de l’ANC no les hi serviran d’aixopluc. Per més que ho intentin.

La política és la guerra per altres mitjans, deia Focault fent una inversió de Von Clausewitz, i en la guerra per molt ben fets que estiguin els plans, o els fulls de ruta, el cert és que mai superen el primer contacte amb l’enemic, com deia Sun Tzu. Ja que ens hem d’adaptar contínuament i millor a la realitat que els nostres adversaris ens plantegen, per guanyar-los. En aquest sentit i per fer front a l’estat espanyol el referèndum vinculant és imbatible segons la meva opinió per una senzilla raó: deixa a l’estat espanyol en la tessitura d’obligar-lo a utilitzar la força per evitar les urnes. Si no ho va fer el 9N, ara que s’actuarà en funció del resultat encara s’ho podrà permetre menys.

Tanmateix, això tampoc importa perquè el que no s’ha fet bé i del que depèn la victòria és que anem junts, que ens adaptem junts a la nova realitat el màxim nombre de persones. Perquè la millor adaptació possible és aquella que permet aglutinar el màxim nombre de gent envers l’opció política que tots volem: la Independència.

He escrit això amb tanta sinceritat perquè tota aquella gent que ha votat en contra entengui que un soci que no ha votat com elles i ells, els i les entén perfectament. A vegades, les coses es fan malament. Com veieu estic fent pinya amb vosaltres. Si us plau, feu-la també amb nosaltres.

Som ANC.