Els partits independentistes prenen posicions davant les eleccions espanyoles del 26J
Ara que ja és materialment impossible que es produeixi un acord de govern a Espanya, els partits independentistes, igual que la resta, ja comencen a prendre posicions de cara a les eleccions espanyoles que tindran lloc el 26 de juny.
Esquerra ha realitzat aquest matí el seu Consell Nacional on, tot i no estar previst inicialment, han ratificat que repetiran la mateixa llista del passat 20 de desembre de cara a aquestes eleccions. És a dir, rebutgen frontalment la proposta de Convergència de fer una coalició unitària a Madrid. L’acord s’ha adoptat per 115 vots a favor i un sol vot en contra, cosa que demostra un ampli consens entre les files del partit republicà en l’estratègia d’anar en solitari als comicis. El portaveu, Joan Tardà, s’ha marcat com a objectiu del partit guanyar les eleccions a Catalunya. A més, ha estès la mà al cap de llista d’En Comú Podem, Xavier Domènech, per tal de proclamar la República Catalana l’endemà del 26-J. Queda el dubte de si el què proposa seria proclamar una República independent o bé que aquesta fos dins d’Espanya, com defensen els comuns, emulant la de Lluís Companys dels anys 30 del segle passat.
Mentrestant, el cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio ha reiterat la seva aposta per una llista unitària per tal de mostrar a les urnes la fortalesa del projecte que s’està duent a terme a Catalunya. Les declaracions d’Homs van en la línia de les que ha anat fent el partit els darrers dies i que van tenir el punt àlgid en l’oferiment d’Artur Mas de participar d’aquesta llista unitària en cas que tingués lloc.
Finalment, aquest cap de setmana, Solidaritat Catalana per la Independència, ha iniciat una votació electrònica entre els seus adherits per tal que decideixin quina hauria de ser la forma d’encarar les eleccions del 26J per tal de visualitzar la desconnexió amb Espanya. En el referèndum intern, poden escollir entre quatre opcions diferents, dues que suposarien presentar-se a les eleccions i dues que no. La primera opció és la configuració d’una candidatura per a la desconnexió que deixés els escons a les Corts Espanyoles buits. La segona seria una candidatura on els diputats si que participarien de l’activitat parlamentària, però per tal de practicar-hi la desobediència. Pel què fa a les opcions que suposen no concórrer als comicis, en el primer cas, s’optaria per fer campanya per l’abstenció activa. La darrera opció per la qual poden optar els membres del partit independentista és el de no presentar-se i no fer cap tipus de campanya. En el cas que es decidís presentar candidatura SI obre la porta a que aquesta sigui en coalició amb altres partits. En cas que cap de les opcions obtingués el 50% dels vots hi hauria segona volta amb les dues opcions més votades.
La CUP encara no ha iniciat el debat sobre les eleccions espanyoles, però no s’esperen sorpreses i el més probable és que demanin l’abstenció com ja van fer el 20D. Democrates, Reagrupament Independentista i MÉS encara no s’han posicionat al respecte però s’espera que ho facin properament, ja que el calendari electoral apreta.