Fukushima mai més, Espanya mai més
Avui 11 de març es commemora el cinquè aniversari de l’accident nuclear de Fukushima amb la societat japonesa profundament dividida. Per una banda, els que accepten les mentides governamentals com que és segur viure amb uns nivells de radioactivitat 20 vegades per sobre del considerat tolerable, que les aigües freàtiques, conreus i aigua evaporada no estan contaminades, i que l’abocament de radioactivitat al mar està controlat. A l’altra banda, hi ha els que sistemàticament denuncien l’ocultació d’informació, els ineficaços mètodes de descontaminació, els milions de tones d’aigua i terres contaminades, esperant un lloc segur (!) per a ser enterrats, i la constatació que es pot viure sense el perill actiu de les nuclears, les quals després de 2 anys d’estar aturades ara es tornen a reactivar.
Seiko Nishikawa, és una japonesa que viu a Catalunya, avui farà una explicació més detallada al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, a les 19:00, del desconcert que es viu al Japó, una conferència organitzada per l’entitat Tanquem Les Nuclears, la qual, cada 11 de març, des de en fa 5, i cada 26 d’abril, des de fa 30 anys, ens evoca la misèria i destrucció de Fukushima i Txernòbil respectivament.
El manifest d’enguany de Tanquem Les Nuclears, ens recorda a més, el preu de continuar dins l’estat espanyol:
“La central atòmica de Garoña porta 3 anys parada, però les companyies ENDESA i IBERDROLA maniobren per resoldre els tràmits legals que permetin posar-la en funcionament el 2016, o cobrar encara més diners públics en concepte d’indemnitzacions si no ho aconsegueixen. Actuen amb la complicitat del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que es nega a analitzar els perills globals de seguretat, ambientals i de salut que impliquen la connexió d’una central deteriorada per més de 40 anys de funcionament, i amb greus fallides estructurals.
El CSN funciona dominat per una majoria absoluta de partidaris acrítics de la tecnologia atòmica, i va aprovant els informes parcials que permetin posar en marxa Garoña; el funcionament del CSN el converteix en l’oficina de relacions públiques de la indústria nuclear, i no en l’organisme responsable de la seguretat de la societat que el manté. Garoña és una peça clau per a que la indústria nuclear pugui assolir l’objectiu dels 60 anys de funcionament de les centrals atòmiques, el CSN ho sap i actua en conseqüència.”
Tres centrals nuclears a Catalunya, Cofrents al País Valencià. Dins d’Espanya ens hi esperaria el probable allargament del temps de vida útil de 40 a 60 anys, un sistema elèctric i energètic viciat i malgirbat, que enganyà en l’aposta a les renovables a gran nombre d’inversors fotovoltaics, que sanciona l’autoproducció elèctrica, que beneficia als grans productors elèctrics, i que permet projectes Càstors lluny de la seva capital. Espanya mai més.
Ja en l’horitzó de l’alliberament nacional, a finals de la darrera legislatura, s’inicià el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, amb l’objectiu de caminar cap al 100% renovable l’any 2050. Cal reemprendre i proseguir amb el compromís, malgrat la manca de posicionament ferm en els programes electorals tant de Junts pel Sí, com la CUP pel tancament de les nuclears. Per una Catalunya, que aposti realment per les renovables, inversió en tecnologia verda i l’obertura de nous mercats laborals, amb la possibilitat de fer-nos més lliures i independents de l’energia primària importada, i un país més segur sense el fantasma nuclear planant sobre l’Ebre i el Xúquer.