Els treballadors de coll blanc durant la pandèmia: l’altra cara de la precarietat laboral

image_pdfimage_print

La quantitat de paperassa inútil, improductiva i ineficaç que milers de graduats socials, advocats, gestors administratius i economistes hem suportat i seguim suportant durant la crisi del COVID19 pel que fa a la gestió laboral i de la seguretat social és insultat, tant pel seu volum com per la seva inexactitud jurídica i manca de seguretat.

És per això que ens trobem en aquests moments en un descontentament generalitzat entre tots els professionals de la gestió empresarial (especialment laboral) i que afecta de manera notòria al funcionament de les oficines de gestió de tot el país.

Si bé, a la demanda del nostre col·lectiu a efectes de simplificar tràmits (sovint innecessaris) és una realitat des de fa molt de temps, se’ns ha afegit la mala praxi del govern central quant a la tramitació dels famosos “ERTOS”, gestió a la qual s’ha de sumar la demanda de prestacions de cessament d’activitat d’autònoms, reunió amb clients, interpretacions inexactes de normes amb poc contingut de resolució de conflictes. Escau dir també que a moltes de les interpretacions i manuals de gestió que elaboren les mateixes administracions (butlletins de notícies, criteris, etc.) se’ls està atorgant una fidúcia que cal reservar a normes jurídiques.

Publicitat

I per això diem que #janhihaprou d’aquest color. Les extensives jornades que anem fent els professionals de la gestió són en molts casos en detriment del nostre dret al descans, a gaudir de l’oci, de la nostra família, dels nostres amics, i en general, de la nova normalitat.

En molts casos se’ns encomana les obligacions pròpies de les administracions públiques i que, companys que treballen tant per compte d’altri com per compte propi, estem suportant ara els professionals de la gestió laboral.

Els continus canvis de criteris de les administracions no donen pau jurídica a un tràmit tan absolutament imprescindible i delicat com és la tramitació d’un expedient de prestació d’atur. Romanen sobre la nostra taula desenes, si bé no centenars o milers (i arreu de l’Estat, milions) de prestacions d’atur que simbolitzen el principal sustentament de famílies que malauradament han vist el seu lloc de treball perjudicat per la crisi. A tot això, escau sumar la feina que ja normalment tenim (terminis, expedients administratius i judicials, tramitacions d’altres assumptes aliens a la crisi, nòmines, cotitzacions, concurrència amb dos trimestres comptables…).

És per això que el nostre col·lectiu comença a moure’s per reclamar un dret tan indisponible com la conciliació personal i laboral, i les nostres reivindicacions més importants són:

  1. Reconeixement professional per part del Ministeri de Treball i per part de la Conselleria.

  2. Simplicitat respecte als tràmits eliminant burocràcia inútil que dificulta l’accés de prestacions dels treballadors i autònoms.

  3. Més personal a les administracions públiques per gestionar la crisi del COVID19: recordem que NO ESTÀ A LES NOSTRES MANS el pagament de les prestacions d’atur pels ERTOS.

  4. Més seguretat jurídica i claredat normativa.

Us hi esperem!