L’equip del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha resolt en tercer grau les classificacions dels membres del Govern i la presidenta del Parlament de l’XI legislatura; igual que en el cas dels líders de les entitats sobiranistes Òmnium i ANC en el moment del referèndum de l’1 d’octubre. D’aquesta manera, el Servei de Classificació ratifica la proposta formulada el 2 de juliol per les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Dones (Barcelona) en relació amb Carme Forcadell; Puig de les Basses (Figueres), en relació amb Dolors Bassa; i Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), en relació amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Els equips dels respectius centres penitenciaris han notificat les resolucions ahir a la tarda.
Totes les resolucions són el resultat d’una anàlisi individualitzada. No obstant això, en el conjunt dels casos, el Servei de Classificació coincideix a subratllar la participació en activitats de raonament, judici crític i resolució de conflictes; la màxima col·laboració, tant amb la resta d’interns com amb els professionals dels equipaments penitenciaris; així com l’absència d’incompliments judicials i d’expedients disciplinaris.
El Servei de Classificació també ha tingut en compte que tots els interns disposen d’una xarxa social i familiar favorable per a la rehabilitació, junt amb un pronòstic de baix risc de reincidència. És per tot això que, amb l’objectiu d’afavorir i consolidar l’itinerari de reinserció sociolaboral en l’àmbit privat, el Servei de Classificació resol donar continuïtat als seus programes de tractament amb un règim de major autonomia.
En totes les resolucions, el Servei de Classificació recorda que l’article 72.4 de la Llei orgànica general penitenciària impedeix que cap persona preparada per al tercer grau es mantingui classificada en segon grau.
Des que les juntes de tractament van formular les respectives propostes, l’equip del Servei de Classificació disposava d’un màxim de dos mesos per estudiar-les, amb el propòsit de garantir la coherència dels criteris del conjunt dels centres penitenciaris.
Ara, les juntes de tractament de cadascun dels centres penitenciaris establiran les dates a partir de les quals s’aplicaran els tercers graus, els horaris concrets i, si escau, els canvis en les activitats que desenvolupen fora dels centres penitenciaris.
La Llei estableix que el Servei de Classificació ha de traslladar les resolucions de tercer grau a la Fiscalia, que les pot recórrer davant del jutjat de vigilància penitenciària corresponent. No obstant el recurs de la Fiscalia, en aquest supòsit, el tercer grau s’aplica fins que el resolen els jutjats. Les decisions dels jutjats de vigilància també es poden recórrer, en última instància, davant del tribunal sentenciador, que, en aquest cas, és el Tribunal Suprem.
La funció del Servei de Classificació és garantir que el conjunt dels centres penitenciaris elaboren les seves propostes de grau d’acord amb els mateixos criteris. Aquest equip només formula una contraproposta en el 5 % de les resolucions, per assegurar que el sistema penitenciari de la Generalitat respon igual a tots els casos que reuneixen característiques iguals o similars, amb independència de la presó que s’ocupi del seu tractament. El Servei, compost per cinc juristes i cinc psicòlegs, analitza les propostes de classificació que preparen les juntes de tractament de cada centre.
Les juntes de tractament estan compostes per més de 10 professionals. Són juristes, psicòlegs, treballadors i educadors socials, metges i mestres. Per formular la proposta que envien al Servei de Classificació, aquests equips estudien i avaluen els informes dels professionals dels mòduls de la presó que estan en contacte diari amb les persones internes.
A més dels anys de la pena, les juntes de tractament tenen en compte altres factors com la conducta i el nivell d’adaptació de les persones penades al centre penitenciari, les condicions de la seva xarxa social i familiar, la capacitat de reinserció social i laboral, si tenen o no antecedents penals, el risc de reincidència i el temps complert a la presó.
