Estranya coincidència

image_pdfimage_print

L’associació Moviment Cívic 12 d’octubre de Catalunya, una entelèquia feixista integrada per alguns capitostos de les clavegueres més ràncies i rasposes de l’Estat, ha ressorgit. La seva finalitat és que Catalunya segueixi formant part d’Espanya. Un intent de mantenir la ideologia Una, Grande y Libre del franquisme, i destruir el procés independentista. La va presidir Miquel Parra fins a l’any 2014 en què va ser defenestrat i la secta es dissolgué. Els ideòlegs de la plataforma, per proclamar la seva ideologia, recordaven el referèndum del 1978, en què va haver-hi més suport a la unitat nacional que vots a favor de la independència.

L’afer més rellevant del Movimient Cívic va ser la manifestació que va organitzar el 5 de maig de 2012 a Barcelona. Van assistir-hi unes 6.000 persones de tot l’Estat arribades en autocars, per proferir crits a favor de la unitat d’Espanya. Va estar recolzada pel president de Ciutadans, Albert Rivera i pel  líder de Convivència Cívica, l’ínclit Francisco Caja. També hi havia diputats del PP i futurs cabdills d’un incipient VOX. Quan els manifestants van arribar davant la comissaria de la policia nacional a la Via Laietana van aplaudir entusiàsticament mentre cridaven consignes tan subtils i paleses com: “Yo soy español” i “España unida jamás será vencida”.

La convocatòria va ser patètica. Es podria qualificar de pel·lícula de sèrie D. Una espanyolada dels anys seixanta en la qual un viacrucis amb milers de fidels custodiats per la Guàrdia Civil, creuava  Barcelona amb actitud de derrota i cares de mala llet. Ara, en plena vigència de l’estat d’alarma, la congregació neoliberal-catòlica ha convocat una nova concentració malgrat les restriccions de mobilitat que regeix a tot l’Estat. La data, el 7 de maig passat a les 6 de la tarda, i el lloc, la plaça Urquinaona. Segons afirmen els convocants, “la manifestació no serà partidista, serà un acte d’homenatge i dol pels morts per la Covid-19”.

Publicitat

El moviment ultradretà instar a les forces polítiques, sindicals, socials i cíviques a sumar-se a la iniciativa. ‘La Conselleria d’Interior ja ha estat informada tal com la llei disposa’ afirmen. Conforme els convocants, “els morts per l’epidèmia han estat a conseqüència de les moltes deficiències mostrades pel sistema i el govern espanyol”. El moviment facciós indica que a la marxa no hi hauria cap lema ni pancarta, només una bandera espanyola amb un crespó negre. Això sí, com que són gent d’ordre, els assistents, portaran mascareta i guants i conservaran la distància social aconsellada per l’executiu espanyol, a qui repudien.

Aquest comentari no té per objecte censurar la irracional i surrealista desfilada. Tant se val que sigui l’extrema dreta qui convoqui la manifestació com el mateix Jordi Pujol. S’han fet molts disbarats durant la pandèmia i sense cap mena de dubte se’n seguiran fent. El que és verdaderament preocupant és la finalitat de l’acte: protestar davant les mesures preventives impulsades pel govern central davant el coronavirus, que, segons diuen, afecten la llibertat i els drets fonamentals dels ciutadans. Per primer cop, la dreta més radical reivindica els drets civils. El text de la convocatòria exposà exactament el mateix que posa en evidència Quim Torra i el seu govern contra l’executiu de Pedro Sánchez. L’aparent pretensió de Moviment Cívic és adherir-se a la postura, tant deslleial com absurda, de l’executiu català de suavitzar el confinament decidit per l’Estat i reprovar la gestió del govern central. És palès que Torra i tots els seus consellers es comporten com si estiguessin en campanya electoral. Roger Torrent, president del Parlament, els ha hagut d’advertir sobre el seu procedir amb aquestes paraules: “La crisi del coronavirus no demana replegaments nacionalistes”.

Aquesta identitat entre el Govern de la Generalitat i l’extrema dreta no és casual. L’objectiu del Moviment Cívic és tendenciós i summament perniciós. S’aprofita de la bel·ligerància ideològica de Quim Torra per fer mal a Catalunya. El nostre Govern hauria de reconèixer la seva pròpia incapacitat. Rectificar és de savis. Torra s’ha de desmarcar d’aquesta situació donant resposta al feixisme amb contundència, esbrinar i clarificar la seva postura a la ciutadania enfront de la pandèmia del coronavirus. Però, per damunt de tot, i d’una punyetera vegada, ha de prendre consciència del mal que ha fet per raons electorals a la voluntat del nostre poble.

COMPARTIR
Article anteriorContra la normalitat, revolució
Article següentEl triple de morts pel coronavirus a Itàlia?
Jurista i escriptor català, conegut, també, per la seva intensa activitat com a director d’escena en les dècades dels anys 60 i 70. Com a advocat, va presidir durant cinc anys la Comissió de Defensa dels Drets Humans de l’il·lustre ‘Col·legi d’advocats de Barcelona’ i va protagonitzar alguns dels processos més rellevants de la Transició espanyola com són els casos d’atemptat a la sala de festes Scala, l’assalt a la Caserna de Berga, La Torna o el contenciós de Lluís Llach contra Felipe González per incompliment de compromís electoral. Així mateix va interposar una querella davant el Tribunal Penal Internacional contra José María Aznar per la intervenció espanyola en la guerra de l’Iraq. En 2004, va rebre el premi Joaquim Amat-Piniella per la seva novel·la La casa del fanalet vermell. Altres de les seves obres són, El circ de la justícia (2006), El circ de la política (2008), i El circ dels corruptes (2011), en les quals Loperena revela alguns dels secrets més inconfessables de la política espanyola dels últims trenta anys.

1 COMENTARI

Comments are closed.