Podria semblar que la pandèmia del COVID-19 ho paralitza tot. Tanmateix, la crisi sanitària i, per sobre d’ella, l’econòmica i ecològica ja començada, accentua les grans contradiccions del capitalisme globalitzat i tot fa pensar que les grans corrents polítiques s’estan ressituant.
Efectivament, el món ja no serà com el que hem conegut en les darreres dècades, i nous horitzons s’albiren. De la força de la gent dependrà que siguin negres o d’esperança.
Una breu anàlisi sobre la situació política, potser ens ajudarà a preveure cap a on hem de posar el focus en les setmanes vinents i mesos.
-
Mundial. La guerra econòmica entre els EEUU i la Xina. Iran en l’objectiu nord-americà. El paper de Rússia, Turquia i de l’Índia. Llatinoamèrica, l’Orient mitjà i Àfrica, fronts de la batalla política i econòmica. Com davant les anteriors crisis, els grans estats, empesos per les seves multinacionals, es volen repartir el món per tal de refer-se.
Tot emmarcat en la lluita geoestratègica, els imperialistes aporten solucions autoritàries (Trump, Bolsonaro, Erdogan, Duterte…) per fer front a les lluites populars per la justícia i les llibertats, i aconseguir el control econòmic de les matèries primeres, el petroli, la mà d’obra barata i els negocis neocolonials que mantinguin a la resta del món subjugats pel deute etern.
-
Europea. Mentre Hongria i Polònia marquen el ritme cap a l’autoritarisme d’extrema dreta, els organismes europeus i els governs estatals, atemorits pel creixement de l’euroescepticisme d’ultradreta domèstic no fan cap política solidària valenta, política unitària europea sinó que tot ho deixen en mans dels de sempre, bancs i estats. La crisi crònica d’una UE sense cap projecte haurà de ser combatuda per un nou projecte de l’Europa dels Pobles.
-
Espanyola. Un Estat en fallida que només veu com a solució la recentralització, la militarització i el control cibernètic de la ciutadania. El PSOE (amb la passivitat d’UP) i el PP es disputen el lideratge de la deriva autoritària que preparen amb la intenció d’aturar l’esclat social derivat de la crisi econòmica.
Caldrà combatre doncs fortament una reedició d’uns nous Pactes de la Moncloa que preparen amb la intenció d’aturar l’esclat social derivat de la crisi econòmica, i apedaçar de pas aquest règim borbònic cada cop més centralista i autoritari que representa el sotmetiment dels pobles d’aquest Estat en crisi. La disfressa dels nous pactes, sigui com a taula de partits o bé com a “comisión parlamentaria para la reconstrucció econòmica i social”, importa poc. Tot apunta que la cosa ja està cuinada en petit comitè, amb les directrius preses.
L’única disputa aparent entre els grans socis d’estratègia, PSOE i PP, consisteix a exterioritzar quin dels dos partits sortirà reforçat, de manera que la fórmula parlamentària sembla ser l’escollida, per la visibilitat que li ofereix al PP.
El fons de la qüestió ja està acordat. Un cop domesticades UP per la seva cúpula, se li ha de donar el cop de gràcia al moviment independentista de Catalunya, objectiu final del pla.
Ara bé, aquesta vegada no tenen un Jordi Pujol en què recolzar-se. El minso lideratge que representen els Rufián i Aragonès dificulta que ERC exerceixi l’antic paper del conegut auca. Hi tenen un greu problema.
-
Catalana. La Generalitat segueix encotillada pel centralista Estat d’alarma i de moment Torra intenta fer un lideratge valent mentre les Conselleries naveguen a la deriva, per lliure. Malgrat l’ocultació per part de TV3 i CatRàdio de les iniciatives solidàries de les entitats i xarxes independentistes als barris i pobles, oferint el seu suport per tal de pal·liar les grans necessitats dels centres sanitaris i residències de la gent gran. Cal destacar especialment els Consells Locals per la República, els quals amb les seves cosidores voluntàries i de la mà dels Sanitaris i Bombers per la República estan arribant a tots els racons possibles oferint solidaritat i escalf. Realment ens cal un Pla de Xoc Social, i el poble organitzat n’és la punta de llança.
Hem de destacar també el paper del Consell per la República Catalana en la campanya que està endegant en aquests moments d’objecció fiscal en contra de la monarquia i els seus aparells repressors: exèrcit, guàrdia civil, alta judicatura, premsa del règim… #ProuMonarquia és una campanya llavor de la futura Hisenda catalana enfocada en aconseguir fons per sostenir la demanda de les necessitats socials més peremptòries, les de la protecció sanitària ara mateix.
No reconeixem l’autoritat de l’Estat espanyol per a decretar l’Estat d’alarma (centralització, militarització, autoritarisme). Defensem el criteri de les institucions catalanes assessorades per experts sanitaris, d’uns plans de confinament i desconfinament gradual i gradual, sense recórrer a una vigilància telemàtica policial pròpia de les dictadures modernes. I recomanant fefaentment la utilització de la mascareta en sortir de casa.
Exigim un Pla de Xoc Social per defensar a la població de caure al pou negre de la pobresa i l’atur sense cap dret social:
-
Renda Bàsica universal
-
Cancel·lació del pagament i regulació pública de preus de serveis bàsics (lloguers, llum, aigua, gas, enterraments, alimentació…) en casos de vulnerabilitat.
-
Vinculació permanent, funcional i orgànica, de la sanitat privada al sistema públic de salut.
-
Regularització de totes les persones immigrades (com a Portugal)
-
Construir instruments de sobirania econòmica com la creació de Banca Pública i la intervenció dels sectors estratègics, adoptant mesures fiscals a l’alçada d’aquesta emergència històrica
-
Controlar des de la Sanitat pública el funcionament i gestió de les residències de la gent gran i de persones amb gran discapacitat, no només ara com a emergència sinó com a norma. Cal nacionalitzar aquest servei.
-
Derogar les normatives actuals del Dèficit i del Deute prioritzant la justícia social i garantint la qualitat de la sanitat i l’educació públiques. Expulsió dels fons bultó i de la banca del mercat immobiliari habitable. Titularitat i gestió pública de l’habitatge recuperat per lloguer social. Construcció d’habitatge pública suficient per acabar amb l’especulació.
-
Enfortir l’economia social i solidària, les xarxes de proximitat, amb moneda pròpia.
-
Control democràtic de la despesa pública. Retallar privilegis i despesa supèrflua de molts representants polítics.
Creiem que la major part d’aquestes mesures no podran implementar-se sota l’actual règim monàrquic del 78. A Catalunya avançar en aquest pla de xoc significa continuar organitzant el poble per tal de generar les dinàmiques que impulsin l’embat definitiu per la implantació territorial de la República catalana, lliure de lligams amb el corrupte Estat espanyol.
En definitiva, qüestionem aquest sistema, el capitalista, que enriqueix uns pocs enfonsant en la misèria a milers de milions de persones i accelera la destrucció de l’ecosistema planetari.
PER LA REPÚBLICA CATALANA, amb una democràcia participativa i avançada!
