L‘Assemblea lamenta la decisió que ha pres la Generalitat de Catalunya de mantenir els presos polítics a la presó i no deixar-los passar el confinament a casa, tal com recomanen les autoritats europees i internacionals, amb els presos en 3r grau o mesures com el 100.2. L’entitat valora que la decisió ha estat presa sota la coacció i amenaça del Tribunal Suprem i considera que aquest fet és intolerable i cal denunciar-ho. A més de suposar una discriminació envers els presos polítics.
Hi ha moltes opcions dins la legalitat espanyola que permeten seguir les indicacions de Nacions Unides i del Consell d’Europa, per exemple, passar de 2n a 3r grau, tal com ha apuntat aquest matí, en un fil de Twitter, el mateix Jordi Sánchez, expresident de l’entitat. L’Assemblea espera que aquestes opcions siguin considerades com més aviat millor.
El ponent de l’informe del Consell d’Europa sobre els polítics empresonats, el diputat letó Boriss Cilevičs, ha demanat a Espanya l’alliberament dels líders independentistes pel coronavirus. En un comunicat, ha admès que “presoners amb antecedents polítics com els catalans, pel seu paper en el referèndum de l’octubre del 2017, o els parlamentaris, alcaldes i polítics turcs empresonats per discursos realitzats durant l’exercici del seu mandat, s’haurien de veure beneficiats d’aquestes mesures”.
A més, ha afegit que després d’haver-los conegut durant la seva visita a Catalunya el passat mes de febrer, està “totalment convençut que aquestes dones i homes no suposen cap amenaça”. Demana que es respectin els seus drets i se’ls deixi en llibertat mentre duri la crisi del coronavirus.
El mateix mes de febrer, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió d’Incidència Internacional de l’entitat es van reunir amb Cilevičs. La trobada es va fer en el marc del seu estudi sobre la vulneració dels drets polítics als països del Consell d’Europa, en concret a Turquia i l’Estat espanyol, que són els que en tenen més casos. Aquest informe, que encara no està acabat, es publicarà abans que acabi l’any.
Carta als cònsols arran de la crisi del coronavirus
També en relació amb la crisi del coronavirus, el divendres 27 de març, l’Assemblea va enviar una carta signada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, als cònsols residents a Barcelona.
Aquesta carta mostrava el malestar produït per la gestió del govern espanyol, abans de l’anunci d’aturar els serveis no essencials. Paluzie, va insistir en el fet que aquesta crisi s’havia d’encarar “amb cooperació i coordinació i no només amb decisions executives preses de forma unilateral a la capital espanyola. La requisa i retenció a Madrid per part de la guàrdia civil de material mèdic necessari a l’hospital d’Igualada, situat al principal focus de l’epidèmia a Catalunya, en seria un exemple”.
A més, va deixar palès que, en el seu moment, el Govern de la Generalitat va demanar el confinament de la Comunitat de Madrid per aturar la propagació del virus. Aquesta petició no va ser acceptada per part del govern espanyol, com tampoc ho va ser la petició d’autorització per fer efectiu un tancament de Catalunya. Aquesta crida es corresponia a les mesures preses a territoris com Wuhan a la Xina, la Llombardia a Itàlia, o la província de Tirol a Àustria, on el confinament total ha servit per frenar la corba del nombre d’infectats i reduir així l’increment en la mortalitat.
En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea assenyalava a la carta que “el clima d’hostilitat cap al poble de Catalunya, una minoria nacional que reclama des de fa anys el seu dret a l’autodeterminació, contribueix a negar qualsevol iniciativa que sorgeixi d’aquest territori, encara que siguin propostes basades en el sentit comú” i recordava que “les mateixes demandes fetes per altres comunitats autònomes, com Múrcia, no havien rebut crítiques de contingut polític, tot i que tampoc van ser acceptades les seves peticions”.
