Dilluns 24-II-20, 20a sessió
Declara tinent de la Guàrdia Civil amb TIP C57393S, adscrit a la Unitat de Policia Judicial que dirigia Daniel Baena i comandà l’escorcoll d’Economia el 20-IX-17. Un home, el mateix que va signar els correus de Romeva que serviren per incriminar-lo, que s’ha descartat ell mateix per mentider. Al seu càrrec hi tenia deu efectius. Pegunta el fiscal Rubira. En arribar al Departament d’Economia a les 8 del matí no hi havia ningú. Admet que el dia abans van assistir a un briefing per preparar la ràtzia de 45 escorcolls del 20-IX, però no es va parlar d’Unipost perquè el briefing va ser abans que el decomís de paperetes. El tinent explica ara, que va baixar al vestíbul cap a les 9 i ja hi havia un “cert tumult”. A fora, s’havia tallat el trànsit. Aprofitant que hi havia una responsable dels ME, la intendent Laplana, a les a 1/4 de 10 li havia demanat ajuda per retirar la gent, però li hauria contestat va dir “que no podia fer res”. S’havia quedat sorprès, perquè ella no veia cap incident a l’ordre públic, i aleshores va sol·licitar al meu superior que demanés suport als ME. L’home vol ser conseqüent amb el que havia declarat a la comandància al cap de 3 dies, però s’agafa abans un mentider que un coix. Tubau, quan sigui el seu torn, li demostraria que Laplana, segons l’enregistrament de la càmera de TV, va arribar a les 10 menys sis minuts! Per a ell, cap a les 9 ja hi havia unes 400 persones, sobretot de la tercera edat, i ja es veia que allò aniria creixent. A quarts d’11 del matí informà a Laplana que hi havia armes als cotxes, quan altres testimonis han declarat que s’havia informat del fet passat el migdia i ell mateix, davant de la jutgessa Lamela, el 16-X-17, havia declarat que l’havien assabentada “un poco antes de la una”. Doble mentida. Tot seguit les qüestions van tornar a girar sobre el passadís que volia fer Sànchez perquè els detinguts entressin sense personal uniformat, cosa que no acceptaren. No recordava haver parlat amb Anna Teixidó, cap de protocol de Vicepresidència, però sí els detalls de la seva experiència al vestíbul d’Economia. Admeté que s’alentí la sortida per problemes informàtics i tornaren, el fiscal i ell, a les circumstàncies de la sortida d’Economia. Acusà a Sànchez i Cuixart de no haver atès cap de les peticions que li van fer els membres de la GC: “No volien que sortís ningú uniformat perquè podien ser objecte d’agressions”. Per a ell, cap col·laboració: ni tan sols recordà que desconvoquessin la concentració.
L’advocada defensora li fa dir que les reunions del 19 les comandava Baena. Ell donava les novetats a Baena i, en cap cas, al coronel Mariano Martínez, qui parlava amb el comissari Lòpez dels ME. (Quedarà com un secret qui manava aquell dia la GC! La presidenta no fa res per esbrinar-ho.) Insisteix que a quarts d’11 ja va comunicar a Laplana l’existència d’armes als vehicles. Admet que els ME van proposar escortar la secretària judicial.
Torn del testimoni del sergent dels ME amb TIP 1903 de l’Àrea de Mediació, a cara descoberta. Arribà a Economia, no pas amb facilitat, cap a 2/4 d’11. Va parlar amb un tinent uniformat, que es deia Noberto, i aquest li va comentar que als vehicles hi havien armes i material sensible. S’adonà dels trípodes dels periodistes sobre els vehicles. El fiscal Carballo vol saber com era la gent concentrada i si insultava els GC. “Era gent que et pots trobar un dia normal a Barcelona de passeig”. Sobre les 12 va parlar amb Xavi Vidal de l’ANC, amb la intendent i el tinent uniformat de la GC. Esbrinaven com fer entrar els detinguts i separar un grup de gent massa propera a la vidriera de la façana. També assistí a una tensa reunió amb Sànchez i el tinent de la GC no uniformat. “La GC volia entrar els detinguts amb cotxe, i només hi havia un passadís per la gent. La densitat no permetia exemplar més el cordó”. Encara hi va haver una nova reunió amb els dos tinents, la intendent i dos comandaments de la BRIMO, abans que s’hi afegís Xavier Vidal de l’ANC, davant del qual s’acordà no dir res de les armes llargues dels vehicles. Per a ell, el passadís de voluntaris va anar molt bé perquè es pogués entrar i sortir, i descarta que qui no va anar a dinar fos per por. Davant de la ignorància supina de fiscalia, ha d’explicar una vegada més com funciona mediació entre els ME: “Mediació no entra en el motiu de la manifestació ni substitueix l’ordre públic; només interlocutem per tal que el que passi a l’espai públic sigui pacífic”. Dues afirmacions importants: “Les unitats d’ordre públic dels ME, les BRIMO, no es podien veure des del vestíbul, però tampoc els cinc vehicles de la Guàrdia Civil que estaven a dos metres de la porta”; “A la intendent se li notava que no es trobava bé”. Eren 2/4 d’una. Recés.
Torn del Sergent i cap de Torn de l’Eixample dels ME amb TIP 4854. Va arribar sobre 2/4 de 9 del matí. “Els primers concentrats eren més tafaners que altra cosa”. A les 10 la gent va començar a pujar als vehicles. Ell els ho va recriminar i van baixar; després, ja no li van fer cas. Va circular perfectament pel passadís que havia fet l’ANC. Tubau li pregunta per l’ordre públic. No els va veure actuar, però sí que va veure moltes unitats de BRIMO quan va marxar a 2/4 de 2 del migdia.
Tot seguit deposà el seu testimoni l’inspector d’Informació dels ME amb TIP 1255, que va rellevar a Laplana a la nit. Abans va anar a la comissaria de Plaça Espanya; després va agafar el metro fins a Universitat, per arribar abans del canvi de relleu i veure com estava tot. Li va costar una mica avançar. La intendenta li va presentar en Jordi Sànchez abans de marxar. No li constava que s’empipés amb el cap de la BRIMO. Fins que Cuixart i Sànchez no van desconvocar la concentració, aquesta era reivindicativa, pacífica i de rebuig; després, la gent ja era d’un altre perfil. LA BRIMO va actuar passades les 2 de la nit i va ampliar el perímetre. Va sortir el cap dels GRS per comprovar si encara hi havia les armes als vehicles. Vam constatar que havien robat material, que va ser recuperat. Tubau li demana quantes vegades li havien reclamat el relleu de Laplana. “Li vaig agrair l’esforç que havia fet de tantes hores”. També assegura que hi havia un cordó d’uns 30-40 metres, des del Coliseum fins a la Rambla.
Torn d’un nou testimoni. Un agent del BRIMO, amb TIP 4878, que va arribar cap a 2/4 d’una amb un total de 6 efectius. Ja hi havien 7 o 8 furgonetes de la BRIMO i 2 furgonetes o més de l’ARRO. “A les 11 nit era impossible arribar al davant de la conselleria amb els vehicles; els teníem amagats en altres indrets”. Cap a la una de la nit va advertir-los que potser haurien d’intervenir perquè hi havia alguna poca gent que volia accedir a l’interior dels vehicles. Van acabar podent-los acordar. Admet que, de matinada, els van insultar i llençar algun objecte. Quant a l’autoritat secretària judicial, van haver de desmuntar punts de control antiterrorista per auxiliar-la fins a la Ciutat judicial. Fi de la sessió.
Dimarts 25-II-20, 21a sessió: els ME presents el 20S a Economia i la cirereta del general Martínez de la GC
El primer a testificar davant l’advocadessa Tubau va ser el número dos de la BRIMO el 20-IX-2017, el sergent amb TIP 3404. Es va assabentar dels escorcolls a través d’un xat que tenen els comandaments d’antiavalots. La intendent Laplana el va telefonar a quarts d’11, quan es dirigia al Complex Egara. Li va demanar quan arribarien perquè havien d’entrar uns detinguts. El sergent de la Brimo que hi havia a Economia, l’informà que tot estava pleníssim. Contra l’acusació de passivitat dels ME, el sergent assegura que, a banda que des d’1/4 de 10 del matí ja hi havien dues furgonetes de BRIMO al Passeig de Gràcia, enviades pel centre de comandament, cap a les 11 van concentrar els 60 efectius de la BRIMO a la Plaça Catalunya, en set furgonetes i altres furgonetes d’ARRO. Després de dirigir-se a la seu d’Economia disposat a fer un cordó, s’adonà que la densitat era màxima, i a quarts de 12 trucà al cap del dispositiu, Comissari Portals, per dir-li que era impossible. A més, el comissari Molinero li va passar al telèfon al Major Trapero per tal que li descrivís la situació. Portals li va comunicar que el propòsit era articular un passadís amb voluntaris per poder obrir-lo després amb la policia i així poder fer accedir els detinguts. A 3/4 de 2 va poder entrar a l’edifici d’Economia, gràcies al cordó de voluntaris de l’ANC. Va participar en una reunió convocada pel comissari Portals amb la intendent Laplana, els dos tinents de la Guàrdia Civil i un membre de Mediació així com un representant d’ANC, que, de moment, es quedà a fora. “Estàvem disposats a fer el cordó de seguretat per als detinguts, però la GC s’hi negà; volien un cordó per als vehicles perquè hi havia armes dins, dada que Laplana i jo desconeixíem”. La Guàrdia Civil no els va demanar res més fins l’hora de sortida de la comitiva judicial. Vam rebre l’ordre de fer el cordó. Vam activar dos equips, un per fer-lo i l’altre per encapsular la comitiva. “Va ser impossible avançar un metre, els dos grups van quedar separats”, comenta. “Hi havia tanta densitat de gent que durant gairebé una hora no vam poder ni utilitzar les defenses”. Finalment s’acabà retirant la temptativa de fer el cordó perquè la comitiva judicial no havia acabat la feina ja que tenien problemes informàtics.
Torn del fiscal Carballo, que li posa en dubte els efectius de BRIMO i ARRO. Se’n surt i li deixa clar que a quarts de 12 hi havia 82 efectius. El replica amb serenor, li retreu que no sàpiga que és la Gran Via i li detalla com s’ha de fer un operatiu (s’havia d’haver previst i s’haurien utilitzat tanques). Li repeteix que la no intervenció matinal fou deguda a la densitat de gent. “No volíem provocar cap allau humana; altrament no podien fer el passadís fins que no arribessin els detinguts-. Mai no s’aguanta un cordó per a res”. Admet que l’única manera de fer entrar els detingut, era a través d’un passadís, que estaven disposats a fer, i deixa entendre que, si hagués calgut, l’haurien fet per la força. “Era prudent o no, entrar la comitiva per la porta?”, pregunta Carballo. “Allà de prudent no hi havia res, però era l’única manera: amb un cordó de seguretat”.
Tot seguit s’asseu a l’estrada dels testimonis l’excap de la BRIMO i ara dos d’Informació, l’inspector Carles Hernàndez, que havia declarat el 6-V al TS. Arribà a Egara a les cinc de la tarda i marxà cap a la seu de la CUP. Va parlar amb el cap del dispositiu del CNP que l’informà que hi havia 25 equips de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP). “Li vaig deixar 4 equips i vaig anar cap Economia”. El va sorprendre el volum de la gentada i la seva compactació. Vaig poder arribar bé, fent ziga-zagues, però, en una hora i mitja, va rebre diverses ordres. “Primer treure la comitiva, després 10 persones, després fer una càpsula per un gos i tot…” A ¾ de 9 menys 5 es dirigiren cap Economia per reforçar el cordó de voluntaris. Van rebre un cop d’ampolla al casc d’un càmara de la BRIMO i va decidir retirar els seus efectius. Se li ordenà que complís l’ordre i “resultà que els 60 agent de la BRIMO quedaren col·lapsats entre Coliseum i la cantonada de Rambla Catalunya. A les 10 de la nit va assistir a una reunió amb Jordi Sànchez i Lluís Llach, i repetí el que ja havia declarat sobre les tensions amb Sànchez. Aquest li hauria dit que trucaria al President o al Conseller, que Trapero s’havia begut l’enteniment i que hauria de retirar-se. Va ser quan li va respondre que, si no li ordenaven els seus superiors, ja el podia trucar el Papa de Roma! Al cap de mitja hora, el comportament de Sànchez canvià i fou positiu. A ¼ de 12 van preparar la sortida de la comitiva judicial. “Vaig veure com sortia la secretària judicial i com va pujar a un dels cotxes no logotipats”.
Torn del fiscal Rubira, caòtic com sempre. “La BRIMO estava preparada per garantir la sortida de la comitiva amb un cordó i una càpsula”. Un agent d’“immediació” (el fiscal encara no ha après ni entès què és la mediació) havia sentit amenaçar la GC: els matarien si sortien. “No vaig sentir mai aquesta frase”. Repeteix peguntes de la defensa i la presidenta li ho consent. “Que la lletrada de l’administració de justícia va haver de córrer? Jo vaig veure que sortia caminant”.
A continuació declarà davant Tubau el cap de Mediació i actual cap de la BRIMO, Xavier Pastor. Explica que la Mediació va ser un model importat de Suècia des de gener de 2012. Arribà a Economia, cap a les 10 de la nit. Ja hi havia el passadís i més de 20 equips d’ordre públic. Detalla la reunió que es va celebrar cap a 2/4 d’11. Al vespre es va debatre com havia de sortir la comitiva judicial, però no s’havia acabat la diligència perquè s’havia complicat tècnicament l’escorcoll per problemes de clonatge. “Vaig ordenar a un caporal de mediació que busqués una sortida per la comitiva. Aquest va parlar amb un vigilant privat i li va explicar la possible sortida pel terrat. Un sotsinspector i un caporal la van confirmar. Quan vaig comunicar-la al Major es va enutjar per haver trigat tant a trobar-la”. Devien ser les 11 de la nit. La GC va refusar la sortida perquè volien sortir amb els seus cotxes; en canvi, la lletrada, sí que la va acceptar. Pastor explica que l’amo del Coliseum va posar “pegues i problemes d’imatge”. El Major li va ordenar que tragués la secretària judicial. “Val més la seguretat de les persones que cap imatge”, li hauria dit. Ell s’hi va estar fins a quarts de 4 del matí. Quan diu al fiscal que el cordó de l’ANC arribava fins a la porta d’Economia, el fiscal li replica: “A la minuta va dir que no”. “Doncs, sí que hi arribava”.
Nou testimoni: tot seguit declara el TIP 5834, sergent d’escortes, davant Tubau. Va arribar ca a 2/4 de 7 de la tarda a Economia com a suport per protegir la comitiva judicial i poder sortir després de l’escorcoll. Ell va poder entrar perfectament pel passadís de l’ANC i es va posar al servei de Laplana i del tinent uniformat de la GC. L’operatiu no s’activaria fins que no estigués acabat. “Ens va sorprendre que el cap de la BRIMO ens truqués entre quarts de 10 i les 10 per dir-nos que retiraven el cordó; des de dins no enteníem les raons. Després vam saber que hi hauria una sortida alternativa pels patis i terrat de dins”. L’home acompanyà la lletrada judicial. Mentre es negociava la sortida la van fer seure en un camerino per més comoditat i es van quedar amb ella. Sortí per una porta on sortien els treballadors; va ser una sortida neta. “De fet, la BRIMO hi era i no es va ni desplegar per tal de no focalitzar els concentrats a la zona”. Ara pegunta el fiscal Carballo. No va veure la secretària judicial fins que li van muntar la sortida. També detalla quins consells d’autoprotecció de les xarxes van donar a la lletrada pocs dies després. Encara no són 2/4 d’una. Recés.
Es continua la sessió amb el testimoni de l’ara general de la GC Mariano Martínez, de facto el número dos de l’institut armat a Catalunya. És la cirereta de la jornada. Saluda amb un “bon dia” a Tubau, defensora de Trapero. L’aleshores coronel assegura que el 20-IX-17 va estar en contacte amb el segon del Major, Ferran López amb més de 30 trucades durant tota la jornada, la primera cap a les 9 del matí. Era habitual trucar-se per “incrementar l’eficàcia” de la col·laboració. Abans arribava la trucada que la petició formal de comunicació. El comandament de l’operatiu del 20-IX, tanmateix, era de Baena. Ell demanà col·laboració dels ME quan s’adonà de l’augment de la concentració. Tenia coneixement del que passava a Economia. “Em consta que els ME no van fer el cordó que havien demanat”, afirma. “Si els agents de la GC van fer cap cordó a Economia? No em consta: no és la meva competència”. Fa aigües. D’una banda avala el contacte amb López, i de l’altra diu que els ME no estaven donant la resposta que calia. “La comitiva va poder sortir amb l’ajuda dels ME? Suposo que sí”. Torn del fiscal Rubira. Va assumir la responsabilitat de buscar un interlocutor com Lòpez pels diversos operatius en marxa i evitar una dispersió de comandaments. Potser va parlar una vegada amb Baena però no recordava de què. Quan el comissari em va dir que no sabia si la mediació funcionaria, li vaig demanar que agilitzés les coses per donar seguretat a la sortida de la comitiva judicial amb paraules gruixudes, a causa de la tensió del moment, de les quals s’excusa. Fi de la sessió. Fins la setmana vinent.
