Resulta bastant curiós que després de 40 anys d’un règim anomenat “Democràcia” es procedeixi ara al “desenterrament” del dictador Franco del seu mausoleu del “Valle de los caídos”.
Hom es pot demanar per què, si Espanya era una democràcia, s’ha mantingut aquest mausoleu durant tants anys mentre els rastres oficials de les altres dictadures europees (Hitler, Mussolini, Salazar) eren erradicats de llurs països respectius.
Han passat molts anys… molts anys durant els quals han governat presidents de dretes i sobretot d’esquerres. A cap d’ells no li havia passat pel cap? Potser eren temerosos considerant que la societat franquista encara era massa potent dins la “monarquia parlamentària”. O potser no podien… No podien perquè els altres poders de l’Estat, el poder judicial, el complex militar i policial, tenien prou força per evitar que arribés a debat? Un xic de cada probablement.
La qüestió s’ha plantejat ara. Per què? Han perdut poder aquests estaments perquè de cop i volta sigui possible? M’inclino a pensar que no, que no han perdut gens de poder així com ho han constatat les ONG, les associacions internacionals de juristes, fins i tot l’ONU, que han denunciat manta vegada el funcionament de la “justícia” espanyola.
El tribunal suprem d’Espanya acaba d’avalar el canvi de tomba del dictador, es nega a fer cas a la família Franco i al prior del Valle de los Caídos. L’Església espanyola indica que no s’hi oposa. Tant ha minvat la influència franquista?
Sembla dubtós si analitzem els resultats electorals de Vox i sobretot dels que són els seus aliats al Parlament Andalús i altres llocs. La influència del franquisme i dels seus hereus és més important que mai d’ençà que es pot votar.
El PP i Ciudadanos no han protestat gaire davant de la proposta del president Sánchez, s’han limitat a declarar que el tema de la tomba de Franco no era prioritari. Per què tanta discreció, o resignació, si tots sabem que aquest canvi els molesta profundament?
Ho veuen segurament com una maniobra necessària i/o que cal tolerar. Per quins motius:
Tots hem vist que la reputació d’Espanya ha caigut en picat després de les càrregues de l’u d’octubre, molts diputats d’Europa i del món dubten de l’existència d’un sistema democràtic a l’Estat espanyol després de la destitució del president i del Govern legítims de Catalunya, la llista de violacions de drets cívics i polítics es fa cada vegada més llarga. Els anys de presó preventiva de responsables polítics pacífics ho fa cada vegada més palès: El Consell d’Europa investiga Turquia … i Espanya.
Ja fa anys que el GRECO (que depèn del mateix Consell d’Europa) denuncia el sistema judicial espanyol.
El Govern espanyol ha habilitat una agència per millorar la imatge espanyola justament perquè la presència d’un deep state dictatorial franquista és cada cop més notable.
El president Sánchez necessita persuadir la comunitat internacional que no és franquista encara que el seu govern o l’Estat que presideix actuï tan sovint com a tal.
La millor manera de facilitar la feina de l’agència d’assessoria d’imatge d’Espanya és desenterrar Franco del seu mausoleu d’estat. Per fer creure a Europa i al món que un estat que treu Franco del monument que l’enaltia no pot dur a terme polítiques franquistes. No sembla probable, però, que funcioni. Desenterrant el cadàver només mostren que encara és molt present, fins i tot potser ben infiltrat a les files d’un partit que s’havia proclamat antifranquista…
Pregunta innocent: Què faran al Valle de los Caídos? El desenterraran o … el desenterraran?
Un dels problemes del sobiranisme, però també de qualsevol moviment que reclami justícia social, un correcte repartiment de la riquesa, etc., és que l’oligarquia espanyola que empra les estructures d’estat en benefici propi, no vol que res canvii si no és per a tindre més privilegis i beneficis. És una massa opaca sovint darrera de grans i pomposos noms (Audiencia Nacional), d’estructures empresarials, i àdhuc a l’exercit i l’església. Hom no coneix qui és quí, les persones que amb les seves accions político-jurídiques-empresarials perjudiquen al conjunt de la societat per beneficiar-se elles mateixes i les seves families i amics, persones amb nombrosos i constants vincles familiars, que reparteix els tentacles per l’alta administració de l’Estat, la política i els negocis que sovint depenen de la menjadora BOE.
Sense altra intenció que treure’ls a la llum, caldria exposar públicament els seus noms, n’hi ha centenars però a tall d’exemple es podrien dir alguns: Carlos Lesmes Serrano, Ángel Tomás Ruano Maroto, Angel Juanes Peces, Francisco Marín Castán, Manuel Marchena Gómez, Luís María Díez-Picazo Giménez, Jesús Gullón Rodríguez, José Ramón Navarro Miranda, Concepción Espejel Jorquera, Fernando Grande-Marlaska Gómez, Manuela Fernández Prado, Ramón Sáez Valcarcel, Nicolas Poveda Peñas i Javier Martínez Lázaro Concepción Espejel Jorquera, Ángel Hurtado Adrian, Julio de Diego López, Enrique López López i José Ricardo de Prada Solaesa Alfonso Guevara Marcos, Angeles Barreiro Avellaned, Juan Pablo González, Fermín Echarri Casi, Antonio Díaz Delgado i Clara Eugenia Bayarri García, Ángela Murillo Bordillo, Juan Francisco Martel Rivero, Carmen Paloma González, Teresa Palacios Criado, María José Segarra, José María Aznar López , Francisco Álvarez-Cascos Fernández , Rodrigo Rato Figaredo , Miguel Ángel Rodríguez Bajón , Josep Piqué i Camps , Margarita Mariscal de Gante Mirón, María Soraya Sáenz de Santamaría Antón , Alfonso María Dastis Quecedo , María Dolores de Cospedal García , María Dolores de Cospedal García , Juan Ignacio Zoido Álvarez , Felipe González, Alfonso Guerra, Luis de Guindos Jurado, Patxi López, José María Duran y Lleida, Mauricio Lucena, Pedro Sánchez Pérez-Castejón , Miguel Iceta, María del Carmen Calvo Poyato , María Isabel Celaá Diéguez, José Borrell Fontelles , Meritxell Batet, Margarita Robles Fernández , Javi López Fernández, Inmaculada Rodríguez-Piñero, Iban García, Eider Gardiazabal Rubial, Nicolás González Casares, Cristina Maestre Martín de Almagro, César Luena, Clara Eugenia Aguilera García, Ignacio Sánchez Amor, Isabel Díaz Ayuso, Mónica Silvana González González, Javier de Godó Muntañola, Juan Fernando López Aguilar, Adriana Maldonado, José Luis Martínez-Almeida Navasqüés, Noelia Posse, Jonás Fernández Álvarez, Alicia Homs Ginel, Javier Moreno Sánchez, Isabel García Muñoz y Domènech, Miguel Ruiz Devesa, Dolores Montserrat, Esteban González Pons, Javier López-Istúriz, Juan Ignacio Zoido, Esperanza Aguirre, Pilar del Castillo, Francisco Javier Zarzalejos, José Manuel García-Margallo, Francisco José Ricardo Millán Mon, Rosa Estarás, Isabel Benjumea, Pablo Arias Echeverría, Leopoldo López, Javier Nart, Jorge Buxadé, Hermann Tertsch, Pablo Isla Álvarez de Tejera, Cristina Álvarez Guil, Florentino Pérez, Alicia Koplowitz, Fernando Becker Zuazúa , Florencio Lasaga Munárriz , Carlos Martínez Echavarría , Jesús Nuño de la Rosa y Coloma , Manuel Pizarro Moreno, Víctor del Pozo Gil, Gonzalo Gortázar Rotaeche, Juan Antonio Alcaraz García, Xavier Coll, Jordi Mondéjar López Escursell, Isidro Fainé, Iñaki Badiola Gómez, Matthias Bulach, Oscar Calderón de Oya, María Luisa Martínez Gistau, Gemma Aliaga, Manuel Valls, Carlos Torres Vila, José Oliu, Jaume Guardiola Romojaro, David Vegara Figueras, José Nieto de la Cierva, Jorge Sáenz de Azcúnaga, José Crehueras, Ana Botín, José Antonio Alvarez, José Luís de Mora, José María Alvarez-Pallete, Pablo de Carvajal, Laura Abasolo, Ignacio Galán, Julián Martínez Simancas,Juan José González Rivas, Encarnación Roca Trías, Andrés Ollero Tassara,Fernando Valdés Dal-Ré,Santiago Martínez-Vares García,Juan Antonio Xiol Ríos, Pedro José González-Trevijano Sánchez, Antonio Narváez Rodríguez,Alfredo Montoya Melgar, Ricardo Enríquez Sancho, Cándido Conde-Pumpido Tourón, María Luisa Balaguer Callejón,Mauricio Casals, Francisco Marhuenda, Alfredo Semprún, Francisco Franco y Martínez-Bordiu, Luís Alfonso de Borbón, Felipe de Borbón, Alvaro de Marichalar, Jesús María Zuloaga, Pedro Narváez, Pilar Gómez y Sergio Rodríguez, Carmen Morodo, Manuel Mirat, Guillermo de Juanes, Xavier Pujol Tobeña, Augusto Delkader, José Luís Cebrián… Tota una gentola a la que constantment es van afegint nous vividors de tota mena, com l’inefable Zaplana (que en tant que perifèric i sobrevingut ha anat a petar a la presó, com l’Urgandarín, però no la Cristina de Borbon). I és llàstima veure com gent amb principis i valors ètics acaben sent comprats per les xarxes de poder, com la Manuela Carmena Castrillo.
Tota aquesta gentola, sense el concurs extern, és més que suficients per ensorrar Espanya, només els calen dues generacions per a que la podridura ho faci esclatar tot, però els ciutadans no tenen dues vides per esperar-les.