image_pdfimage_print

El saldo migratori de Catalunya amb Espanya l’any 2018 ha estat negatiu (-2.689 persones), fet que no es donava des del 2013. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els intercanvis migratoris amb Espanya han resultat de signe negatiu en 23 comarques, entre les quals destaquen el Barcelonès (-1.020), el Vallès Occidental (-680) i el Baix Llobregat (-616). D’altra banda, els saldos positius més elevats es registren a Osona (329 persones), la Garrotxa (185) i el Segrià (134).

Per al conjunt de Catalunya, s’observa que la població de 20 a 34 anys registra un saldo migratori amb Espanya de signe positiu (3.891 persones), mentre que la resta de grups d’edat presenten saldos de signe negatiu. Per nacionalitat, la població de nacionalitat espanyola registra un saldo negatiu amb Espanya (-4.369 persones), mentre que la població de nacionalitat estrangera té un saldo positiu de 1.680 persones.

El saldo migratori de signe negatiu entre Catalunya i Espanya és el resultat d’haver registrat més emigracions (53.042) que immigracions (50.353). Per comunitats autònomes, el saldo amb Catalunya ha estat negatiu en 9 comunitats, encapçalades per les Illes Balears (-945). A l’altre extrem, hi ha 8 comunitats autònomes amb saldos positius, entre les quals destaquen Ceuta i Melilla (330), Castella i Lleó (180) i Andalusia (139).

Publicitat
Publicitat

L’any 2018, s’han registrat 177.216 immigracions procedents de l’estranger, xifra que representa un increment del 16,7% respecte a un any enrere. D’altra banda, s’han comptabilitzat 78.003 emigracions amb destinació a l’estranger, un 17,5% menys que l’any 2017. El saldo net resultant és de 99.213 persones. Per nacionalitat, el saldo entre la població de nacionalitat estrangera és de 97.229 i entre la població de nacionalitat espanyola, de 1.984.

El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques. Les taxes de migració neta més altes corresponen al Barcelonès (22,0‰), la Cerdanya (17,2‰) i el Tarragonès (16,1‰). Les taxes més baixes es registren a la Conca de Barberà (0,3‰), el Pallars Sobirà (2,3‰) i el Garraf (2,4‰).

El Maresme (2.590 entrades netes), el Vallès Occidental (1.767) i el Baix Penedès (1.575) registren els saldos migratoris amb la resta de comarques més elevats. D’altra banda, 11 comarques i l’Aran registren un saldo negatiu, i el Barcelonès destaca per presentar el volum més alt de sortides netes (-13.710).

En considerar els fluxos en relació amb la població de la comarca, les taxes més altes de migració neta positiva es registren al Baix Penedès (15,3‰ habitants), l’Anoia (10,1‰), la Cerdanya (8,4‰) i el Moianès (6,1‰). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa, destaquen el Barcelonès (‑6,1‰ habitants), la Ribera d’Ebre (-6,0‰), la Terra Alta (-5,2‰) i la Segarra (-4,0‰).

Els municipis que han registrat saldos positius més grans com a conseqüència de les migracions internes a Catalunya són Badalona (797), Sabadell (585), Calafell i Masquefa (529). A l’altre extrem, Barcelona destaca per registrar el saldo negatiu intern més gran amb 12.313 persones, seguit per l’Hospitalet de Llobregat (-1.560) i Santa Coloma de Gramenet (-571).

En relació amb la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i destinació, es constata que els municipis de més de 100.000 habitants són emissors de fluxos migratoris nets negatius cap a la resta de municipis. El saldo migratori en aquests municipis és de -12.845 persones. Del conjunt de municipis amb saldos migratoris positius, destaquen els compresos entre 10.001 i 20.000 habitants, que són els receptors dels fluxos migratoris nets més elevats amb un saldo positiu de 3.849 persones, seguits pels municipis de 5.001 a 10.000 amb un saldo de 3.284.

El saldo migratori total per a Catalunya és de 96.524 entrades netes, com a resultat de la migració interna (-2.689) i la migració externa (99.213). La taxa de migració neta per al conjunt del territori és de 12,7‰ habitants. Totes les comarques registren saldos positius, a excepció de la Conca de Barberà (-2,8‰). Pel que fa als saldos nets en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes el Baix Penedès amb 27,5‰, la Cerdanya amb 25,4‰ i la Garrotxa amb 22,0‰.