Tsumani Democràtic és una campanya que neix amb pessimisme. Per a ells, “el viatge a l’autodeterminació és llarg i complex”. Tot i constatar el fet real de com hem anat buidant de sentit paraules cabdals com llibertat, democràcia, justícia, … La proposta que plantegen des d’aquesta campanya, al marge de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, és per agitar una certa mobilització tan bon punt es conegui la sentència del tribunal suprem espanyol sobre els presos polítics catalans. Hi donen suport Puigdemont, Rovira, Boya,…

Parlen, en el seu manifest de sortida, de “tornar a generar esperança”, i posa de manifest com els darrers dos anys s’ha perdut el temps i s’han malbaratat energies. La proposta que plantegen, des de la seva pàgina web i el perfil a les xarxes socials, és reaccionar amb fermesa a qualsevol limitació de drets i llibertats. La democràcia és innegociable.

La democràcia, en les societats occidentals, s’articula a través de les eleccions i, de forma molt significativa, a través dels referèndums. Els catalans, de forma persistent, resten sotmesos a un sistema electoral com l’espanyol que no protegeix la seva nacionalitat de forma específica. Només excepcionalment, i contra tot pronòstic, es va poder votar lliurement durant el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017. Aquesta fita, per tant, és una autèntica porta democràtica sobre la qual pot partir i créixer la societat catalana. No hi ha res més, i encara menys una sentència com la que s’espera des dels tribunals espanyols.

Publicitat
Publicitat
Solidaritat Catalana per la Independència - Adhereix-t'hi

Un moviment “col·lectiu i transversal” és el que genera l’ANC des de la seva determinació a no oblidar i fer palès el mandat democràtic sorgit del referèndum d’autodeterminació, tal com recorda, dia sí dia també la seva presidenta Elisenda Paluzie. Noves iniciatives, si secunden aquesta dinàmica democràtica per activar el que es va decidir en l’àmbit nacional el primer d’octubre, ajuden a aquesta expansió de drets i llibertats, segons han fet saber ja alguns seguidors d’aquesta iniciativa a través de les xarxes.

La proposta de “cap violència però tota la fermesa” que distingeix aquest nou intent de mobilització, suposadament al marge dels dos grans partits sobiranistes catalans, és un fet distintiu respecte d’altres propostes semblants aparegudes i extingides amb anterioritat. La convicció dels que s’hi sumin serà decisiva, llevat que la seva aportació no persegueixi, una vegada més, buidar de contingut aquestes noves paraules: “no-violència” i “fermesa”.

L’autodeterminació va ser exercida, de forma prou reeixida, el passat Primer d’Octubre, i això és un fet inapel·lable. El valor de la votació és incontestable. Aquest resultat permet una acció pública senzilla i clara de construcció nacional. Secundar mobilitzacions col·lectives a partir de decisions espanyoles només serveixen per nodrir una resistència feta cada vegada de més victimisme, segons es desprèn del sentiment popular.