El 26 de maig van tenir lloc les eleccions municipals en què els ciutadans van poder votar quins seran els representants locals durant els quatre anys vinents. El 15 de juny, tres setmanes més tard, va tenir lloc als 947 municipis de Catalunya el ple d’investidura en què els regidors de cada consistori van votar l’alcalde del municipi. És alcalde el regidor de la llista més votada a les eleccions, a no sé que algun altre regidor rebi el suport de la majoria absoluta del ple.
A les eleccions municipals del 2015 hi havia 10 municipis que superaven els 100.000 habitants. Dels quals un total de 7 tenien alcalde del PSC, que va donar suport a l’aplicació de l’article 155, en el moment que es van convocar les eleccions municipals d’aquest any. Dues alcaldies —Sabadell i Reus— eren en mans d’un alcalde independentista, i l’alcaldia de la capital, Barcelona, era en mans dels Comuns, que han intentat mantenir una posició equidistant entre el bloc unionista i el bloc independentista. Hi ha el cas de Badalona que els tres primers anys va estar governada per Dolors Sabater de Guanyem Badalona en Comú, la qual es declara independentista. De les 10 alcaldies de més de 100.000 habitants, 5 tenien majoria absoluta del bloc del 155 i 5 no la tenien. En contraposició d’aquestes 10, només una disposava d’una majoria absoluta del bloc independentista: Reus. Finalment, pel que fa a la llista més votada el 2015, en 8 casos aquesta va ser d’un partit unionista, a Barcelona ho van ser els Comuns i a Reus, la llista de l’extinta federació entre CDC i Unió.
Malgrat que encara hi ha alguns ajuntaments que tenen pendent l’aprovació de la composició del govern, ara com ara ja ens podem fer una idea clara de quins partits controlaran cada municipi. La percepció que es va tenir la nit electoral i dies posteriors és que l’independentisme no havia guanyat posicions a les grans ciutats. Els resultats, segurament, no han estat els desitjats, en especial perquè l’alcaldia de la capital seguirà en mans dels Comuns, en un pacte de govern amb el PSC i amb el suport de Manuel Valls per poder prendre l’alcaldia a Maragall. Així i tot, si es fa una anàlisi al detall, podem constatar que la posició de l’independentisme en aquest àmbit ha millorat una mica respecte del 2015.
Cal tenir present que Girona s’ha sumat al grup de ciutats de més de 100.000 habitants, de manera que ara en són 11. De les quals sabem que 4 tindran alcalde independentista. Deixant de banda Girona, que s’incorpora ara, serien 3 alcaldes independentistes, els mateixos que a l’inici de la legislatura anterior i un més que al final d’aquesta. Es guanyen dues capitals de demarcació —Tarragona i Lleida— i es perd Sabadell, ja que el PSC va ser la llista més votada i sumant Podemos al seu govern va aconseguir evitar una majoria alternativa. Badalona queda de nou en mans del PSC, tot i que el PP fou la llista més votada, gràcies als vots que va rebre de la resta de grups municipals. La sorpresa de la nit electoral va ser Terrassa, on el partit de l’exalcalde Ballart, que va trencar amb el PSC per la seva política contra Catalunya, va ser la llista més votada i governarà juntament amb ERC. Ballart manté també una posició ambigua respecte del procés d’independència, de la mateixa manera que ho fan els Comuns que seguiran governant Barcelona. El bloc del 155 passa de 7 alcaldies el 2015 a les 5 actuals —perd Terrassa, Lleida i Tarragona i guanya Sabadell—. De manera que en global l’unionisme empitjora els resultats.
Si el que analitzem són les majories absolutes que ha assolit cada bloc, el 155 passa de 5 a 4 majories absolutes. El bloc independentista manté les majories absolutes que ja tenia a Reus i a Girona. Finalment, pel que fa a la llista més votada, és potser on hi ha una evolució més clara. El 2015, només una de les ciutats de més de 100.000 persones va tenir com a llista més votada una del bloc actualment independentista, Reus. Aquest cop s’hi han unit Barcelona i Lleida, on ERC ha guanyat les eleccions. I Junts per Catalunya ha guanyat a Reus i Girona.
Barcelona
A Barcelona, l’independentisme només ha aconseguit mobilitzar 10.000 votants més que el 2015. El resultat queda lluny dels 418.000 vots que van treure les llistes independentistes el 21D a la ciutat. Aquest petit increment de vots, a més, no compensa l’elevat increment de participació que va tenir lloc en les municipals del 2019 respecte a les del 2015. El bloc independentista, doncs, passa del 41,15% al 39,45%. En canvi, l’unionisme va guanyar posicions a la capital. Si el 2015 no va arribar al 30% del vot, aquest cop frega el 38%, guanya 80.000 vots. El bloc dels Comuns és el que ha patit una davallada més gran, passant del 25,21% del vot al 20,71%, amb la pèrdua de 20.000 vots respecte al 2015. Això no ha impedit, però que revalidi l’alcaldia, gràcies al pacte amb el PSC i el suport de Manuel Valls.
Pel que fa al nombre de regidors, el bloc independentista perd els 3 que tenia la CUP, que no obté representació aquest cop. ERC i Junts s’intercanvien els que tenien. Els hereus de la llista de Trias el 2015 passen de 10 a 5 i ERC, per contra, puja dels 5 que tenia a 10, i aconsegueix ser la llista més votada. El bloc unionista creix dels 12 regidors que tenia a 16. Els Comuns, tot i la davallada percentual, només perden un regidor, dels 11 que tenien passen a 10.
Algunes de les claus principals dels resultats són el fet que el PP per molt poc hagi superat el 5%, de manera que salva 2 regidors, que podien haver estat 0. D’altra banda, en el bloc independentista quedarà la incògnita de saber quin impacte hagués tingut en els seus resultats que la majoria de forces haguessin participat en les primàries obertes que plantejava l’ANC i en les quals finalment només s’hi varen sumar en Graupera, D’s i SI, a més de persones a títol individual.
L’Hospitalet de Llobregat
A l’Hospitalet de Llobregat ERC ha estat l’única força del bloc independentista que ha tret representació. En global hi ha hagut un increment del votant independentista, ja que el 2015 ERC, Convergència i CUP no van arribar als 19.000 vots i aquest cop s’han fregat el 23.500. En percentatge també s’ha passat del 20,07% al 23,25%. Finalment en regidors se n’ha sumat un més —de 4 a 5—.
L’unionisme explícit també ha augmentat en nombre de vots absoluts —de 56.000 a quasi 64.000— i en percentatge —del 60,34% al 63,43%—. A més ha sumat un regidor més que el 2015 —de 18 a 19—. Els damnificats són les llistes situades més en l’equidistància. L’actual espai dels Comuns disposava de 5 regidors en dues llistes diferents. Actualment han obtingut 3 regidors. El votant a llistes ambigües passa de 16.500 a poc més de 12.000. I del 17,7% al 12%.
El PSC governarà amb majoria absoluta la segona ciutat del país. La fragmentació en 5 llistes segurament ha minimitzat el nombre de regidors del bloc independentista. De fet, tant els convergents com la CUP perden la representació que tenien, de manera que l’independentisme institucional serà menys plural.
Terrassa
A Terrassa és un dels municipis on hi ha hagut més canvis. El bloc independentista i l’unionista han perdut suports en favor de la llista encapçalada per l’exalcalde de la ciutat Jordi Ballart que ha estat la força més votada. En vots absoluts, l’independentisme s’ha quedat igual, poc més de 26.000. Però en percentatge, a l’haver augmentat substancialment la participació, perd 4 punts percentuals. En regidors retrocedeix dels 8 que tenia a 7 i la CUP perd la representació.
El bloc unionista perd més de 6.000 vots respecte al 2015 i més de 12 punts percentuals passant del 46,63% al 34,08%. En regidors passen de 13 a 10, el PSC en perd 2 i el PP perd l’únic que tenia. L’espai dels comuns també retrocedeix de forma espectacular, tenint en compte que el 2015 foren la segona força amb 6 regidors i 16.000 vots, aquest cop no han tret representació fruit de la divisió en dues llistes que juntes sumaven poc més de 8.000 vots i un 8,5%. En Ballart per contra recull de totes bandes i aconsegueix quasi 28.000 vots (29,28%) i 10 regidors.
Badalona
Albiol un cop més fracassa en l’objectiu de recuperar l’alcaldia de Badalona, però per contra la seva força electoral permet a un PSC que va ser tercera força de recollir els vots de tota la resta de forces del consistori sense donar res a canvi. Guanyem Badalona —aquest cop sense Podem ni els Comuns— i ERC havien teixit una coalició electoral per ser, almenys, segona força en el municipi i així optar ostentar l’alcaldia. Però el PSC, que ja al final de l’anterior legislatura va acceptar els vots del PP per prendre l’alcaldia a Guanyem, tenint només 4 regidors, va presentar el seu candidat a alcaldable en el ple d’investidura, i va rebutjar l’oferta de pacte que se l’hi havia fet. Els partits del bloc independentista i Badalona En Comú Podem van prioritzar desallotjar Albiol a qualsevol altre tema i van votar el candidat socialista a l’últim moment.
El 2015 les llistes que sumaven en l’àmbit nacional a candidatures definides com a independentistes van treure 32.500 vots, el 36,43% del total i 10 regidors. Aquest cop la coalició de Guanyem i ERC i Junts han sumat 29.600 vots, el 29,67% i 8 regidors. El bloc del 155, per contra, ha augmentat en 11.000 el nombre de vots obtinguts i ha passat del 53,9% del vot al 59,3%. Dels 15 regidors que sumaven han passat a 17.
El 2015 la llista d’ICV-EUiA a la ciutat va recollir prop de 6.000 vots i 2 regidors. Aquesta vegada l’espai dels Comuns i Podem ha obtingut 2 regidors i 8.500 vots.
El PSC té l’alcaldia assegurada però no la majoria per governar i aprovar les seves polítiques. En aquest sentit el partit està negociant amb Guanyem, ERC i els Comuns un possible govern de coalició. De moment tot està obert.
Sabadell
A Sabadell el vot a les municipals s’ha polaritzat força entre l’unionisme i l’independentisme. Si el 2015 les candidatures amb un posicionament nacional ambigu disposaven de 6 regidors, en aquestes eleccions s’han quedat amb un sol regidor de Podemos. Això sí, aquest únic regidor ha sigut el que ha garantit al PSC recuperar l’alcaldia després de 4 anys a l’oposició. El bloc del 155 passa de 9 regidors a 13, a un de la majoria absoluta. El PSC és la llista més votada i dobla resultats passant de 5 a 10 regidors. C’s manté els 3 que ja tenia i el PP ha perdut l’únic regidor del qual disposava. En vots, el bloc unionista passa de quasi 28.000 vots el 2015 a més de 43.000, essent el PSC la força que capitalitza la pujada. En percentatge de vot passen del 33,18% al 44,85%.
El bloc independentista també incrementa la representació però en molt menor mesura, passant de 12 a 13 regidors. En vots es passa de 34.600 a 40.200. I en percentatge es creixen més de 4 dècimes passant del 41,21% al 41,67%.
Lleida
Lleida és la ciutat més important del país que passa de mans unionistes a mans independentistes. El bon resultat del bloc sobiranista, fregant el 50% del vot, i el fet que la força més votada en el consistori sigui ERC, l’han ajudat a desallotjar el PSC del govern. En vots l’independentisme ha guanyat 8.400 vots i passa de 19.025 que va treure el 2015 als 27.470 d’aquestes eleccions. En percentatge de vot es puja del quasi 38% fins al 48,72%.
El bloc del 155 pateix un descens important i perd la majoria absoluta que tenia l’anterior legislatura que va permetre’ls governar la ciutat, passa de 14 a 12 regidors. En vots absoluts queden més o menys igual que el 2015, guanya uns 600 vots. Però en percentatge baixen del 45,26% del 2015 al 41,07 d’aquest 2019, degut a l’increment en la participació.
El Comú de Lleida manté els 2 regidors que ja tenia però augmenta en vots, passa de quasi 3.800 a quasi 4.900 i del 7,55% al 8,68% i obté la clau per decidir el govern que ha fet servir per tancar un pacte de govern amb ERC i JxCat. Cal dir que ICV-EUiA que el 2015 no va obtenir representació aquest cop formava part de la candidatura del Comú de manera que si es calcula l’evolució agregant els vots hi ha una disminució d’aquest bloc d’uns 1.300 vots absoluts i quasi 4 punts percentuals.
Tarragona
Tarragona és la segona gran ciutat que ha caigut a mans de l’independentisme. En aquest cas el canvi és encara més marcat que en el de Lleida. L’independentisme ha passat de 9 a 12 regidors i de 15.670 vots a prop de 23.000. En percentatge, l’increment ha estat del 9 punts des del 31% fins al 40%. Malgrat tot, la primera força al municipi segueix sent el PSC per menys de 500 vots de diferència amb ERC.
Per contra, l’unionisme, que disposava d’una àmplia majoria de 17 regidors amb la qual governava la ciutat, ha caigut fins als 13, un per sota de la majoria absoluta. Tot i així, en vots absoluts només en perden uns 400. En percentatge de vots la caiguda és de més de 6 punts percentuals. Del 54,1% al 47,34%. Malgrat disposar d’un regidor més que l’independentisme i disposar de la llista més votada, el bloc unionista no va poder revalidar l’alcaldia ja que Pau Ricomà d’ERC va aconseguir sumar una majoria absoluta alternativa.
En el bloc dels partits ambigus en l’eix nacional destaca la candidatura d’En Comú Podem que aconsegueix millorar els resultats d’aquest espai polític respecte el 2015, passa d’1 a 2 regidors i de 2.853 a 4.579 vots (del 5,64% al 8,05%). Amb aquests resultats els comuns han tingut la clau de la governabilitat de la ciutat i finalment s’han decantat pel bloc independentista, cosa que permet la renovació política després d’una llarga hegemonia socialista.
Mataró
La capital del Maresme ha passat d’un consistori totalment fragmentat amb 9 forces polítiques a un de molt més compacte amb només 5 grups municipals amb representació. Destaca l’elevat increment del PSC que passa de 6 a 13 regidors, que juntament amb els 2 de C’s aconsegueixen la majoria absoluta del plenari pel bloc del 155. L’unionisme ha crescut més de 10 punts percentuals passant del 42,24% al 52,75%. En vots absoluts l’increment és de més de 10.000 vots (de 19.263 a 29.307). Aquesta majoria permetrà al PSC governar en solitari el consistori.
Per contra, l’independentisme ha reculat posicions, passa d’11 a 10 regidors. ERC doble els regidors que tenia, Junts per Catalunya es queda amb menys de la meitat i la CUP desapareix de l’Ajuntament. Cal dir, però, que en nombre de vots absoluts l’independentisme augmenta en prop de 4.000, dels 17.865 del 2015 als 21.748 actuals. L’increment de participació en les eleccions municipals, però, fa que en percentatge les forces independentistes se situïn en un nivell molt semblant al de les darreres eleccions.
Finalment, l’espai dels Comuns que havia anat separat al 2015, amb 4 regidors i un 17% de vot, en aquest cas baixa a 2 regidors i el 6,74%. En vots passen dels prop de 8.000 a menys de 4.000.
Santa Coloma de Gramenet
Santa Coloma és la ciutat més unionista de les que tenen més de 100.000 habitants. El bloc del 155 va acumular el 71,26% dels vots i 21 regidors. Respecte el 2015, ha guanyat 2 regidors, quasi 8 punts percentuals i més de 5.000 vots. Tot i que el PP desapareix del consistori, l’increment del PSC i C’s compensen els dos regidors perduts per aquest partit. Els socialistes tornaran a governar amb majoria absoluta.
El 2015 els vots de la coalició entre Som Gramenet i Podem —6 regidors, segona força i quasi 8.000 vots— sumaven a nivell nacional per a la CUP. Aquest cop anant per separat Som Gramenet s’ha quedat a les portes d’obtenir representació i l’espai dels Comuns s’han quedat amb 3 dels 6 regidors de la coalició i prop de 5.000 votants. Junts per Catalunya tampoc aconsegueix entrar al consistori i ERC, tot i passar de 0 a 3 regidors no compensa la davallada global.
Reus
Reus era l’única ciutat de més de 100.000 habitants amb majoria independentista. En aquesta legislatura mantindrà aquesta majoria amb un total de 16 regidors independentistes de 27. En nombre de vots obté més o menys els mateixos, al voltant dels 22.000. En percentatge, però, baixa una mica. Si el 2015 estava per sobre del 50% aquest cop hi ha quedat a les portes.
L’unionisme en el cas de la capital del Baix Camp recula una mica, passa de 10 a 9 regidors. En nombre de vots, però, hi ha un petit increment, passa del 14.500 a quasi 16.000. Tot i així, en percentatge hi ha un petit descens, del 37,4% al 36,5%, perd quasi bé un punt percentual.
Ara Reus, partit que en algun moment ha votat a favor de mocions independentistes, però que té una posició equidistant pel que fa al procés d’independència, manté els seus 2 regidors en el consistori amb un augment de 300 vots i un percentatge semblant al 2015. L’espai dels comuns doble en nombre de vots a la ciutat, però no és suficient per tal d’obtenir representació. En global les candidatures equidistants incrementen el seu pes en nombre de vots.
Junts per Catalunya conserva l’alcaldia amb un pacte amb ERC i Ara Reus.
Girona
Girona s’incorpora a les ciutats de més de 100.000 habitants per primer cop, gràcies al creixement de la ciutat els darrers anys. Juntament amb Reus, seran les dues úniques ciutats de més de 100.000 habitants que tindran majoria absoluta independentista en el consistori. En el cas de Girona aquesta majoria és més àmplia ja que assoleix 19 regidors de 27, un més que el 2015. En nombre de vots l’augment és d’uns 5.000, passa de quasi 23.000 a poc més de 28.000. Pel que fa al percentatge, hi ha un petit increment, passa del 63,2% al 64,6%.
Pel fet de superar els 100.000 habitants, l’Ajuntament passa de tenir 25 regidors a 27. Aquest increment queda repartit entre el bloc independentista i l’unionista. Com s’ha dit, l’independentisme passa de 18 a 19 i l’unionisme passa de 7 a 8 regidors. En nombre absolut de vots el bloc del 155 passa de 12.262 a 13.034. En percentatge de vot això suposa un increment del 28,27% al 30,03%.
Les candidatures amb posicionament ambigu no van obtenir representació el 2015. Aquest cop tampoc ho han fet i han reculat en nombre de vots, passen de 2.665 a 1.922 i en percentatge, passen del 7,34% al 4,43%.
Destaca l’increment de l’espai de la CUP a la ciutat, que va fer una candidatura més àmplia sumant l’entorn sobiranista dels comuns, la qual esdevé la segona força a la ciutat, fet que li va permetre flirtejar amb l’alcaldia. Guanyem plantejava un acord amb ERC que juntament amb els suports del PSC podria haver desbancat de l’alcaldia a Junts per Catalunya, la força més votada. Però finalment aquesta suma no es va materialitzar. Madrenas, de Junts, serà l’alcaldessa de Girona els quatre anys vinents en un govern en minoria.
