Després d’uns dies d’obligat silenci i reflexió, voldria exposar el meu parer sobre les eleccions espanyoles del passat 28 d’abril.
Primer de tot, vull esmentar el vot de la por a Vox, vot també mal anomenat “útil”, amb el suport directe dels mitjans d’informació àdhuc els de la CCRTV, que ha fet un clar guanyador: el partit independentista ERC, i com a segona força independentista JxCat. Dissortadament, l’esperança del Front Republicà de Catalunya va quedar a les portes de sortir, però tenint en compte la precipitació de la coalició i el pressupost (aproximadament d’uns 30.000 €), fa que malgrat tot, els aproximadament 110.000 vots aconseguits siguin un èxit sense precedents.
Dit això; analitzem la victòria d’ERC, la qual pot esdevenir tot el contrari del que els junquerians esperaven. Primer, perquè si el PSOE no parla amb ells, de res serveix ser a Madrid, i si hi parlessin i fos en clau autonòmica i d’indults, serà una traïció flagrant als vots independentistes i frustrant per a la ja prou castigada militància. Així a priori, l’ajut de la JEC perseguint de nou al M.H. president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsetí, vetant-los il·legalment a presentar-se a les eleccions europees, ha fet que la victòria d’ERC passés a un segon pla i el M.H. president Puigdemont a la primeríssima línia d’informació.
Mala peça al teler per al que semblen interessos federalistes dels junquerians, que veuen com el M.H. president Puigdemont és el legítim líder de Catalunya.
Però, així i tot, hem de treure lectures positives, si volem avançar. Primer la lectura internacional, a Catalunya l’independentisme, no tan sols es consolida sinó que augmenta i enfonsa en la misèria els partits feixistes del 155, PSOE, PP, C’s i VOX que queden residuals a Catalunya, i així ho entén la UE.
Segon, el vergonyós judici al procés, carregat de prevaricació, falsedats i mala bava contra els presos polítics per part de la Fiscalia i el Tribunal Suprem, amb l’ajut ignominiós dels feixistes de VOX com acusació pública, més les curioses manipulacions de la JEC a totes les eleccions, fa que l’Estat espanyol estigui per sota de Turquia en drets humans i justícia.
Així són les coses i algunes més que podríem dir. Que no ho tenim gens malament i el camí vers la República Catalana no té marxa enrere.
El M.H. president Puigdemont ha guanyat l’envit contra la (in)justícia espanyola, i podrà ser present a les eleccions europees.
Així doncs, paciència, resistència i victòria. Més aviat del que hom pensa, el legítim referèndum del primer d’octubre i la DUI del 27 d’octubre seran a la palestra de nou i amb clara voluntat de victòria.
Al temps! Donec perfìciam.
No serà ràpid, primer la gent ha de desenganyar-se del mirage del govern del PSOE, copsar que pel que fa a Espanya, empren una pantalla de fals diàleg, però no hi ha diferencia en els fets.
Quan hom vegi que res canvia, s’adonarà que la única solució a l’espoli econòmic i el setge cultural és la independència.
Altrament, en el mateix sentit, caldria tindre preparats plans de contingència per quan arribi el proper 155, que arribarà.
La memòria és massa curta en aquests temps accelerats. El socialisme ja fallà a Catalunya, abans que el PP: https://www.elmon.cat/opinio/quan-ho-tenien-tot_1930882102.html