Supèrbia

image_pdfimage_print

La veritat és que anava a escriure sobre el calçot, però en aquesta època de calçotades a dojo he trobat que fins i tot podria resultar un punt indigest.

Deixo, doncs, la varietat de ceba tendra que ens representa —no em negareu que és tot un símbol identitari del nostre poble—,  i passo a parlar-vos de la prepotència, aquesta sí del tot indigesta, de la formació política taronja. Esmentar-los així em repel·leix, tinc en molta estima els germans valencians i no s’ho mereixen. Imagineu-vos per un moment, que en lloc del color taronja, haguessin plantat un calçot al mig del seu “logo”, com us sentiríeu? Veig que m’enteneu.

Però, és clar, d’alguna manera m’hi he de poder referir i la veritat, fer-ho com a “ciutadans” encara se’m fa més difícil. En les democràcies modernes els ciutadans són membres d’una comunitat política, amb deures i drets, dels quals el més important és el dret a vot. Que una formació política que nega aquest dret, el de votar, s’autoanomeni “Ciutadans” té un no sé què de fal·làcia, d’engany, és un quid pro quo, és —en llenguatge planer— donar gat per llebre.

Publicitat

El dissabte 16 de febrer, els diputats d’aquest partit van anar d’excursió. Bé, potser dir que van anar d’excursió no ha estat la millor manera d’expressar-me. Hom pot anar d’excursió per unes hores, uns dies, per diversió, per fer esport, per veure monuments… Ells es van desplaçar a Amer, no pas per fer res de tot això, no, no van anar pas a fer cap costellada, van anar senzillament a provocar. És clar, que ben mirat, això de provocar a ells els deu suposar una mena de diversió i per tant, per a ells sí que devia ser una excursió.

Avui tothom sap que Amer és el poble natal de Carles Puigdemont. Com també avui tothom sap que el poble d’Amer va fer front a la supèrbia amb la indiferència. Permeteu-me que acabi transcrivint un tweet fet aquell mateix dissabte pel nostre president a l’exili: “Molt orgullós de la gent d’Amer, de la lliçó de seny i responsabilitat que han donat. Si als de Cs els importa Catalunya, els hauria d’importar la seva gent. Avui han volgut provocar un poble pacífic i convivencial. No se n’han sortit perquè Amer és molt, molt gran. Gràcies!”

La propera calçotada a Amer, fa una excursió com cal?

Article publicat a Tribuna Maresme, dijous 7 de març de 2019