Selene Zaragoza
Selene Zaragoza

Per als qui no et coneguin, et pots presentar?

Em dic Selene Zaragoza, agnòstica, en parella i sense fills. Nascuda a Barcelona fa 35 anys i viscuda a Londres i Chamonix. Londres no necessita presentació, i Chamonix, és un preciós poblet alpí de França on vaig gaudir de dues grans passions: escalar muntanyes i aprendre idiomes. He acabat fa poc els estudis de Comerç Internacional: una disciplina on no pots mai acabar d’estudiar del tot —la setmana que ve començo estudis de SAP Logística—. Actualment treballo a un departament d’Atenció al client.

Estic de lloguer a Ciutat Vella des de fa poc menys d’un any. Però sóc del barri de Gràcia. Dos barris fantàstics, cadascun amb les seves virtuts i defectes i els dos, amb els preus de lloguer pels núvols. Els meus defectes? Tossuda, perfeccionista i a vegades dominant. I en positiu? Sóc optimista-realista, organitzada i determinada. Prenc molta cura que els meus actes, pensaments i paraules no s’allunyin gaire uns dels altres.

Publicitat

Em sento una ciutadana més de Barcelona, com qui llegeix aquest article o com qui em pugui votar en aquestes Primàries. Demano el vot dels barcelonins perquè vull apoderar la ciutadania i dur a terme el meu programa electoral. Amb tot, m’agradaria demanar al lector que, independentment de quin candidat decideixi donar suport, sobretot cal votar en aquestes primàries, ja que sense la participació ciutadana no té sentit l’esforç que s’està fent des de l’ANC i les candidatures.

Per què participes en les primàries?

Senzillament no vaig dubtar a presentar-me. La radicalitat democràtica de les primàries obertes fa d’aquestes una bona oportunitat per canviar les normes del “joc polític”.

Com a “ratolina”, no tinc dubte que els ratolins i les “ratolines” ens hem de governar a nosaltres mateixos. No podem deixar el poder als gats. Els gats no són dolents, però no els importa gaire el destí dels ratolins i les “ratolines”.

Les primàries obertes són una esmena a la totalitat del que han fet, i fan, els polítics sempre i —malauradament també— els partits independentistes des de la proclamació de la República: decidir per nosaltres sense nosaltres! Hi havia un full de ruta i estàvem tots d’acord. Algú o alguns van decidir improvisar. De nou, no entenc que els partits independentistes ara no es presentin junts a les municipals ni entenc que no vulguin participar del projecte de primàries per Catalunya. És un escàndol. Tot sense donar ni una explicació a la gent que els va donar suport.

De cara a les primàries obertes m’agradaria que no sortissin votats només un o dos candidats. Cal un equip legitimat. No un o dos líders que es poden escapçar. Opino que un resultat així no seria beneficiós i s’allunyaria de l’esperit de les primàries.

Com creus que es pot treballar per la independència des dels municipis?

Entenc la pregunta. Però jo i uns 50 candidats més ens estem presentant a l’alcaldia de Barcelona. Sense intenció d’ofendre ningú, Barcelona és un municipi molt diferent de la resta del territori en nombre d’habitants, en capacitat productiva, complexitat, pluralitat…

Com es pot treballar per la independència des de Barcelona? El primer punt de l’agenda és preparar Barcelona per al seu nou rol de capital d’estat. Crear els òrgans necessaris per a la tasca. Barcelona ha de ser la principal ambaixadora de Catalunya perquè Barcelona ja és coneguda a tot el món.

Una majoria independentista a l’alcaldia de Barcelona ens permetria avançar en la implementació de la República i podríem elaborar una Constitució Catalana moderna que donés resposta a les necessitats reals de la gent. Això ho haurem de dur a terme sense descuidar les problemàtiques que ens envolten: desigualtat social creixent, manca de treball, el preu de l’habitatge pels núvols, important manca de recursos en sanitat, seguretat, educació … la llista és llarga. No serà fàcil.

Quins són els eixos principals de la teva candidatura?

El meu programa es pot trobar a la web de primàries Catalunya, resumit en 3 pàgines, en llenguatge clar i entenedor. Com he dit en el punt anterior, la capitalitat i el reconeixement internacional són essencials per a produir un canvi profund en la capacitat per dur a terme la resta del meu programa. A la resta de programa hi ha modificacions i recursos en sanitat, educació i seguretat, lluita contra violència masclista, sostenibilitat i gestió de residus.

La meva prioritat, quasi obsessiva, és trobar els mecanismes perquè el candidat i el programa guanyador s’implementi, trobar una manera de garantir que els compromisos electorals adquirits es duguin a terme. El votant està actualment indefens davant les mentides i promeses electorals buides. Cal treballar en això gairebé tant com en un programa social i just per a la majoria de societat.