Alguns polítics han manifestat que han estat tan ocupats defensant-se judicialment que no han tingut temps de reunir-se per parlar de quina serà l’estratègia del nou govern. O potser aquest mateix comentari ja és una estratègia marcada pels advocats d’alguns polítics pensant que així calmaran i afluixaran l’envit de la fiscalia. Per a ells aquestes recomanacions:
Per tirar endavant la República hem d’esborrar el victimisme, hem d’evitar focalitzar-nos en la defensa de l’autonomia, que ja no la volem. De la mateixa manera que en una separació d’una parella, hem de dedicar-nos a construir el nou camí per a esdevenir totalment sobirans del nostre futur i no dependre mai més de les decisions d’Espanya. Hem de passar pàgina i a la vegada saber ser prou forts per aguantar el desafiament de la parella ferida en el seu orgull.
Hi ha tres grans branques d’actuació:
- Construcció de la República.
- Restitució.
- Defensa davant dels atacs de l’Estat espanyol.
La defensa és necessària i l’hem d’utilitzar per posar en evidència l’actuació autoritària i il·legal de l’Estat espanyol tantes vegades com sigui possible. Això permetrà en cas que es consideri, portar l’actuació de l’Estat davant les més altes instàncies judicials internacionals, alhora que ens permetrà ser presents en el debat mediàtic internacional, que a hores d’ara ja ens comença a ser favorable. En vista als processos judicials, malgrat tot, cal deixar de banda els tacticismes pensant que el govern espanyol afluixarà la persecució, fet que ha estat àmpliament constatat que no succeirà.
Tot i així, la construcció de la República és l’únic camí viable i el més important. S’ha parlat molt d’eixamplar la base, però no per això hem de deixar perdre la que ja tenim. S’ha de tirar endavant el que més de 2 milions de catalans vam decidir el 9 de novembre, l’1 d’octubre i el 21 de desembre: ser sobirans del nostre futur. I si no anem endavant, es pot provocar la descohesió, el cansament i el desencís del grup republicà.
- Construcció de la República
- Organització de la societat per apoderar-se: previ al procés constituent, la societat necessita auto-organitzar-se per decidir quin país vol. Això implica informar-se, formar-se, escoltar, parlar, debatre. Aquesta tasca és vital si és que ens hem d’esperar a les eleccions municipals del 2019, perquè l’acció municipal pot resultar determinant en estadis futurs del desenvolupament de la República.
- Procés constituent: segons la Llei de Transitorietat Jurídica es preveuen fòrums socials i un consell assessor. S’ha d’informar a la gent de com es pensa organitzar tot el procés i fer-ho de la manera més transparent possible.
- Construcció de la República digital: ara mateix és un camí viable i segur. Llegiu l’article Blockchain: la República a la Xarxa. Caldria formació a la població.
- Desvinculació del FLA: cercar fórmules i mecanismes que permetin tornar als mercats per finançar-se.
- Eixamplar la base: que no vol dir fer pactes entre cúpules de partits sinó explicar-se bé a la població, aclarir que el projecte de República és inclusiu i persegueix la cohesió social, portarà beneficis i millores per a tothom, i així convèncer nous republicans.
- Defugir de la lluita entre partits.
- Actuar com Estat.
- Restitució
- Anàlisi i rescabalament dels efectes del 155: el grup de servidors.cat ha estat publicant informes periòdicament sobre les conseqüències de l’aplicació de l’article 155. Col·laborar amb ells i amb tots els afectats, ser transparents i realitzar les inversions no executades, aprovar els convenis pendents, …
- Aplicació de les lleis tombades pel TC: desplegar les lleis tombades pel TC: impostos als bancs, contra la pobresa energètica, taxa a operadores d’internet, impostos als habitatges buits, igualtat efectiva entre homes i dones, prohibició de la hidrofracturació, etc.
- Internacionalització: continuar amb la tasca d’internacionalització per evidenciar l’actitud autoritària del govern espanyol. Cal que la comunitat internacional se n’adoni que el projecte de República és inclusiu, no és nacionalista sinó sobiranista.
- Alliberament dels presos polítics i tornada dels exiliats: no oblidar en totes les actuacions a fer que tenim ostatges a les presons espanyoles i exiliats. Hem d’exigir que puguin tornar tots sense cap excusa ni demora.
- Recuperació de la memòria històrica.
- Defensa
-
- Defensa dels docents i del model educatiu català: el conseller hauria de ser l’interlocutor que defensés els docents davant les querelles presentades per VOX i la fiscalia de l’Estat. Cal recordar que les queixes als centres docents han de seguir un protocol que s’ha ignorat completament.
- Ajut a TV3 i Catalunya Ràdio: els pressupostos haurien d’incloure el necessari per pagar l’IVA que reclama Hisenda. A més, també s’hauria d’actuar davant les amenaces d’intervenir TV3.
- Defensa dels perseguits judicialment: posar a la disposició de tots els querellats l’ajut econòmic i assessorament legal que necessitin: informàtics que van clonar la web del referèndum, ferits durant l’1 d’octubre, persones que pel sol fet de portar un llaç groc han estat agredides físicament o verbal,…
- Denúncia de la repressió: publicar totes les agressions, amenaces i actuar judicialment, si cal, per depurar responsabilitats.
Una de les primeres passes que haurà de fer el govern és la confecció i aprovació dels pressupostos. Entenem que hi haurà poc marge de maniobra degut no només al FLA sinó també a les amenaces de no aixecar el 155 i/o controlar tota la despesa. Fa poc han sorgit veus reclamant millores en sectors com l’educació, la sanitat o la cultura, entre altres:
- Educació: augment del professorat, impuls de l’FP, baixada de taxes universitàries, pressupost pel decret de l’escola inclusiva, augment de beques, no precarització laboral, inversió en la formació del professorat, llar d’infants, …
- Sanitat: adequació de les retribucions dels professionals sanitaris, millora de les llistes d’espera, inversions en contra de l’obsolescència dels equips mèdics, …
- Recerca: el nivell d’inversió pública ha de ser homologable al dels països més desenvolupats i s’ha de tractar com a inversió i no com a despesa
- Renda bàsica mínima garantida
- Pla d’habitatge
- Increment dels recursos destinats a Justícia i Mossos
Sembla, però, que les veus que exigeixen aquestes actuacions encara no han entès que l’autonomia catalana ja no existeix. Com actuar en tots aquests camps sense pressupostos? Com complir amb les necessitats de la població sense República? Potser cal tenir govern autonòmic perquè aquells que encara no ho han vist entenguin que no podrà ser efectiu?
Tot i que la República està en la ment de molts, cal que ens ho creguem, que actuem com a ciutadans republicans lliures per tal d’acostar la República a aquella part de la població catalana que encara no la reconeix i per tal de ser reconeguts per la comunitat internacional.
Per a totes dues empreses, cal començar a caminar… I si cal, desobeint!
