Exportem la proposta d’en Graupera al territori

Fa dues setmanes, en Jordi Graupera llançava una proposta de cara les eleccions municipals de l’any que ve en el marc de la conferència que va fer al teatre Victòria de Barcelona. El filòsof polític va proposar l’assalt a l’alcaldia de Barcelona per part de l’independentisme a través d’un front unitari que es construís a partir d’unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania de la ciutat i en les quals es pogués presentar qualsevol independentista. Graupera va defensar aquest format per concórrer a les eleccions municipals de l’any que ve perquè creu que és la manera de conjurar la força de la unitat de l’independentisme amb el fet de superar les problemàtiques que suposen el fet que l’oferta electoral de l’independentisme se simplifiqui a una sola llista. Les primàries obertes permeten la confecció d’una llista electoral plural i fomenten l’aparició de nous lideratges que permetin superar les dinàmiques dels partits tradicionals, que en molts casos són un tap per tal que noves persones puguin optar a encapçalar una llista electoral sense passar pel filtre de l’obediència i seguidisme de partit. En la proposta d’en Graupera serien les bases de l’independentisme qui escollirien els seus representants en lloc de veure’s forçats a escollir entre una de les llistes tancades de representants que han triat els partits independentistes per ells.

També fa uns dies, la flamant presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, apostava per una estratègia de combat polític amb Espanya i en la necessitat que per cada persona represaliada i escapçada per l’Estat caldria que en sortís una de nova que la substituís. Això vol dir que caldrà una potent xarxa de persones implicada i amb ganes d’assumir certes responsabilitats polítiques en l’àmbit nacional però també territorial. De fet els darrers anys s’ha demostrat que des del territori es poden construir lideratges que ajudin en el procés d’independència. Un exemple clar d’això va ser l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, que juntament amb el que fou alcalde a posteriori d’ell, Josep Manel Ximenis, varen impulsar la consulta sobre la independència de Catalunya. En aquest sentit, cal que s’exporti l’encertada proposta d’en Graupera a tot el territori de Catalunya, per fer de les primàries una eina de l’independentisme per construir lideratges arreu de Catalunya de manera que disposem d’una xarxa de persones que permeti alimentar i rellevar els lideratges nacionals quan això sigui necessari.

Malgrat que en les eleccions municipals el candidat i les polítiques municipals que proposen les candidatures hi tenen un pes preeminent, ja a les darreres eleccions del maig del 2015 l’eix nacional va tenir-hi, també, un paper rellevant. Els partits nacionals varen signar alguns compromisos que impulsaren entitats com l’Assemblea Nacional Catalana o en altres casos a escala territorial les candidatures signaven el seu compromís a exercir la sobirania fiscal. De fet, l’independentisme va assolir alcaldies que fins feia pocs anys semblaven inabastables com són el cas de Sabadell o Badalona. Tot i així, en altres com Barcelona i Terrassa es va quedar a les portes, degut, sobretot, al fet que la candidatura guanyadora era unionista i el sistema electoral aplicat en les eleccions municipals beneficia clarament a la llista més votada, que obté l’alcaldia si no hi ha una suma alternativa que arribi a la majoria absoluta. Després de l’1 d’octubre i de tot el que ha passat després cal esperar que l’eix nacional encara tindrà una presència superior en les eleccions municipals de l’any que ve respecte a les del 2015. És per això que la proposta d’en Graupera també seria una bona eina per ampliar el nombre d’alcaldies que controla l’independentisme a llocs com Terrassa, Lleida o Granollers, en els quals els resultats electorals que l’independentisme va tenir el 21D hi farien possible una victòria electoral si som capaços de mobilitzar-ne de nou una part important dels qui van anar a votar aquell dia. I quina millor manera de fer-ho que implicant-los en el procés electoral des de bon inici, permeten-los d’escollir les persones del seu municipi que creuen que els representaran millor o fins i tot essent ells mateixos un dels possibles candidats a participar de la llista.

Els dies posteriors al llançament de la proposta, alguns dels partits independentistes van mostrar-hi les seves reticències, tal com ja va presagiar en Graupera. És per això que caldrà que els independentistes de base fem força amb aquesta idea si realment volem que tingui èxit, tot forçant els partits independentistes a sumar-s’hi per no perdre allò que més valor té per a ells, que són els vots de la gent. En Jordi Graupera va obrir una campanya de captació de suport que ja n’acumula més de 12.000. Per tal que aquest projecte transcendeixi la capital de Barcelona i tingui vida arreu del país cal que no només els barcelonins el signin; sinó també la resta d’independentistes que volen que s’exporti el projecte de punta a punta de la nació. Us animo a fer-ho!

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here