La discriminació del català

Soc una dona alemanya que va aprendre la llengua catalana de forma autodidacta a través de llibres, articles i tàndems lingüístics mentre vivia a Alemanya i, de tant en tant, visitava Catalunya. Fa un any i mig vaig venir a viure a Catalunya amb els meus fills. És aquí on els meus fills han après la llengua catalana gràcies al sistema escolar català i la filla gran ha excel·lit a la universitat. Parlo, doncs, alemany, anglès i català. El castellà encara no el parlo i, potser per això, m’he trobat sorpreses inesperades i desagradables massa sovint. Són moltes les vegades que no he pogut ser atesa en llengua catalana al CAP de Canet de Mar, a l’hospital Sant Jaume de Calella o a la DGT de Barcelona. M’ha sorprès que alguns metges no només no sàpiguen parlar català sinó que tinguin dificultats per entendre’l malgrat ser treballadors públics de la Generalitat de Catalunya, territori on el català és cooficial amb el castellà. No només no m’han pogut atendre en català (ni en anglès o en alemany) sinó que algunes vegades m’han etzibat “no sé parlar català ni el voldré aprendre mai”. Trobo discriminatori i molt greu que els treballadors públics pagats amb els diners de tots els catalans siguin incapaços i/o no vulguin atendre i parlar en una de les dues llengües oficials que, a més, és la llengua pròpia de Catalunya. Espero que els nostres governants hi posin remei aviat i evitin la discriminació dels catalanoparlants i el menyspreu que comporten les actituds esmentades envers ells i la llengua del país…

1 COMENTARI

  1. Estimada Daniela, estic segur que si denuncies el cas a la gent de Ciutadans o del PP, estaran molt contents d’atendre la teva defensa perquè ells es declaren molt “bilingüistes” i defensors dels drets de les persones, no dels territoris.

    Evidentment, faig broma.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here