Les llàgrimes de l’esclau modern

image_pdfimage_print

Escrivia el 10 de juny de l’any 2013: «hi ha víctimes potencials, persones vulnerables: aquelles amb discapacitat, les treballadores del sexe o les persones immigrants. Totes elles necessiten protecció, no només, perquè l’elevada associació entre l’exercici del treball sexual, la victimització i la presència de problemes d’abús d’alcohol o substàncies tòxiques també ha estat confirmada, sinó pel fet que tenen aquest dret».

Desconeixia en aquelles alçades de la partida, que no només les dones que visiblement tenim segmentades, i que per tant, se les detecta subjectes a una problemàtica són les que pateixen certes deformacions vitals per part de la societat: existeix allò que anomeno «les llàgrimes de l’esclau modern».

Per a l’assoliment d’un contracte indefinit s’hi vessa el cos; en sabem de la precarietat i, tanmateix, anem més enllà d’on ens diu el cor. I ja és prou injust que, per a quelcom tan bàsic i legítim, tinguem aquesta sèrie de dilemes que deterioren. Desfullen, però no em resigno.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Em vaig descobrir no fa més de quatre anys, traïda professionalment. Que és més que sentimentalment. No ens preparen per ser «castigats» quan dos més dos són igual a quatre, i fem que DONi. I passa, contínuament. El llenguatge es torna paternalista; quan parlem de càstig. Serà ben bé perquè per deformació professional la meva vena com a criminòloga marca. De facto, aprofundint una mica més en aquest raonament, a mà alçada, hi ha un element que objectivament queda fora de debat: les dones difícilment podem superar en termes d’escalabilitat el càrrec d’executiu mitjà —fonamentalment a les professions d’àmbit privat. I no cal que ens trobem en un pla de segregació per a entendre ràpidament quan et mous per la ciutat o per aquells poblets de la Catalunya interior (meravellosos i que tenim tan exclosos, tot sigui dit de pas!) que no hi ha cap indret que s’escapi del tant per cent elevat de dones obreres contractades, perquè representen una inversió en cost molt menor. O d’aquella que veiem passar amb sabates, i creiem que es guanya molt bé la vida; quan esgarrapem, la veritat és que ha hagut de renunciar a més del que faria un home o altres dones en la seva posició, perquè al final hi ha dones còmplices.

La cultura i ser néta de dones treballadores fora de la llar —i apuntalaré «altament qualificades», perquè s’ha de dir— que han deixat petjada de la seva salut impresa a la fàbrica: em fa menys covarda; em fa més conscient. Em fa una igual.

COMPARTIR
Article anteriorNo ens enganyem
Article següentEspectacular xiulada a Àngel Ros al Museu de Lleida
*** CAP DE CULTURA I SOCIETAT @ L'Unilateral *** Cristina Font Butxaca, nascuda a Puigcerdà (Girona) el 21 de Gener de 1988, coneguda també pel seu nom de ploma; Tina Font, es declara Poeta i Comunicadora. Resideix a Barcelona. [e] cultura@unilateral.cat | TF.cultura@columnist.com S'inicià en l’Escriptura des de ben petita, manifestant la seva passió, principalment per al vessant literari de la Poesia guanyant en reiterades ocasions els 'Jocs Florals' de l'Escola Alfred Mata (Puig-reig). L'any 2005, concursà en el 'XXVII Premi Literari Goleta i Bergantí' del Masnou, en el qual li fou atorgat el 1r. Premi en la modalitat de Poesia amb el Recull Poètic: “El Capvespre dels Camaleons”, precedint altres guardons, com foren el 1r. Premi en la modalitat de Poesia en el XIX Concurs Literari de les Borges del Camp de l'any 2008 amb el Recull Poètic: “En Passat Continu”. S'hi han sumat, entretant, altres guardons de treball únic. A banda dels Concursos Literaris que han esdevingut una font de motivació durant el primers anys de trajectòria inicial, ha esdevingut, també Narradora i Rapsode de Recitals Poètics a les Comarques Catalanes del Berguedà, l'Anoia i el Barcelonès. Ha col·laborat exercint de Membre del Jurat dels Jocs Florals del C.E.I.P Alfred Mata de Puig-reig i dels Jocs Florals de Calella. També com a Creadora dels Poemes que acompanyaren el díptic del Nadal de 2008 i de l'11 de Setembre de 2009, respectivament, del Consell Comarcal del Berguedà. A l'actualitat, manté el seu compromís des de fa nou anys com a Secretaria de Comunicació amb l'Associació Literària “Pensaments i Paraules", i fundadora del Projecte @descregud_a, que a l'actualitat està compost per quatre dones. Ha col·laborat fent Ràdio des de l'edat de 12 anys. Ha participat com a dona - independent en les 'Primàries de Barcelona', havent assolit de les primeres posicions, en la primera i segona volta. En concret, de la darrera, aglutinà fins a 1.250 vots. Gestiona #CulturaFaCultura, missatge que prengué una identitat molt forta durant la Campanya, i està ajudant a impulsar un 'Comissionat per la Llengua' a Les Corts. Ha assessorat durant l'any 2018 a líders territorials en Oratòria i Comunicació Pública. Criminòloga de formació, i premiada com a 'Digital Strategist' el passat 2016, ha adherit a la investigació pinzellades creatives provinents del vessant més vocacional (@CFontCOMCRIM — Consultoria). Ha escrit: "Retrat d'una Revisió Teòrica - La Criminologia Crítica i la Criminologia Feminista". Emprenedora, està cursant el Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies. Gestionava des de l’any 2010: tina-font.com, que ha mudat en tina-font.cat. La seva Plataforma ambientada a cavall de la Política, la Literatura i la Investigació; i, fonamentalment, enfocada a la cultura empresarial i l'estratègia digital participant de projectes varis. S'atreví en la seva darrera obra inèdita: "inFANTÀSTIC" a escriure en castellà. També va participar en la 16a. Edició de Narrativa Curta 'Premi TINET' amb l'obra "M. Iconnu". En definitiva, una incansable lectora dels Mentors i Escriptors: Montserrat Butxaca i Daniel Salazar, així com dels Mestres de la Poesia: Octavio Paz, Mario Benedetti, Maria Mercè Marçal, Susanna Rafart i Joan Margarit; a més, d'ésser una creadora de versos en tota regla, definint-se autodidacta, disciplinada, emocional, punyent, molt camaleònica i aprenent de la Llengua Portuguesa.