Què passa, què succeeix amb les lleis, els governants i els tribunals de l’Estat espanyol, que sembla que s’ha institucionalitzat, d’una manera molt barroera i repressiva, la censura en majúscules.
És denigrant el que està passant amb alguns cantants i rapers com el mallorquí Valtònyc i el lleidatà Pablo Hassel, els qui, en forma de cançons i lletres contundents, però molt ben expressades, pretenen descriure la realitat de l’Estat espanyol, i immediatament són reprimits amb multes i anys de presó. Quin Estat és aquest? Aquestes actuacions polítiques no passarien la “prova del cotó” dels estàndards democràtics europeus si qui avalués fos el Consell d’Europa.
No hi ha dubte que actualment, a l’Estat espanyol, s’ha institucionalitzat la mentida a través d’una censura neofranquista. A més, tot aquest panorama depriment constata la decadència, la pèrdua accelerada de credibilitat del règim del 1978. Per altra banda, ara més que mai, malgrat totes les mentides i manipulacions, es demostra que 1-O va ser una agressió cega, en tota regla, de l’Estat espanyol contra una ciutadania catalana, totalment pacífica i indefensa. Potser ja seria hora que s’apliqués a l’Estat espanyol l’article 7 de la UE, en comptes d’abusar de manera arbitrària de l’article 2 de la UE.
