Joan Canadell
Joan Canadell
image_pdfimage_print

Joan Canadell (Barcelona, 1967), empresari compromès amb el seu país, membre fundador del Cercle Català de Negocis (CCN) i impulsor de diverses iniciatives per assolir i desenvolupar l’estat propi català.

La darrera iniciativa que promous és la de #NousRepublicans, a qui agrupa i amb quin objectiu?
Val a dir que en aquest moment estic promovent diversos projectes destinats a fer efectiva la República. El cas dels #NousRepublicans n’és un i neix del convenciment que si hi ha una nova oportunitat d’anar a les urnes, cal assegurar definitivament més del 50% dels vots favorables a la República. Estic convençut que ho aconseguirem, només calen entre 200.000 i 500.000 persones més, i és possible assolir-los, només cal fer arribar els arguments a molta gent que està mal informada o desinformada.

És el que ens ha demostrat el col·lectiu dels #NousRepublicans, estaven aïllats de la realitat i ara ho tenen claríssim. Per altra banda, aquests nous republicans seran claus per definir com volem que sigui la nova República, i per reduir les resistències inicials…

Com a nou republicà es considera a totes aquelles persones que fa menys d’un any que tenen clar que l’única sortida és una República Catalana… Sovint la millor manera de convèncer algú és explicar l’experiència d’un mateix, en primera persona…”fa uns mesos jo també era unionista però ara ho tinc claríssim per això o per allò altre…”. És molt potent!

Publicitat

Aleshores, quina consideres que ha de ser l’estratègia per implementar la República?
Hauríem de parlar de multi estratègies. Jo fa temps que me les escric per tenir una estructura clara, com a opinador que em considero. En concret, ara com ara veig les següents. Una primera estratègia que consistirà a gestionar els efectes de les quatre grans crisis (pensions, deute, corrupció i democràtica). L’Estat espanyol no s’aguanta, només cal posar-ho en evidència. Arribarà el moment, no crec que més enllà del 2018-19 que Espanya col·lapsarà, i caldrà aprofitar-ho.

Una altra estratègia demana negociar el reconeixement internacional. És el quid de tot plegat, assolible si actuem amb visió d’estat. Estic convençut que cal preparar una proposta per la UE on diem què estem disposats a fer el poble català per “comprar” la nostra independència. La negociació del deute, el tracte de les minories, la implicació en un model econòmic espanyol sostenible (com socis principals), l’ús de la llengua, …

Mentrestant, també cal fer efectiva la República en tots els àmbits de sobirania on sigui possible (impostos, hàbits de consum, república digital, …)

I finalment, cal impulsar el procés constituent per definir quin país construir i apoderar a tot català que s’hi senti disposat. Això també farà ampliar i molt la base de Nous Republicans.

Com alliberarem els nostres presos polítics?
Em sap greu però crec que no els alliberarem fins que no estiguem al final del procés, i probablement seran moneda de canvi. No obstant això, no descarto que la pressió de la societat civil aconsegueixi que surtin abans. Cal fer servir la creativitat per fer accions que incomodin tant l’Estat que es vegin obligats a deixar-los anar. Els hem de fer passar vergonya pel que estan fent a aquestes famílies, perquè és vergonyant. Per exemple demanant a les grans empreses que es pronunciïn: “Srs. directius d’El Corte Inglés, estan d’acord que hi hagi els presos polítics?” si la resposta és Sí o el silenci, ningú hauria d’anar a comprar a El Corte Inglés… i així cada setmana una gran empresa de l’oligarquia… fins que pressionin els polítics que ells alimenten perquè deixin anar els presos. Repsol, Telefònica, Zara, BBVA, Endesa, Mercadona, …. mira si es pot fer pressió. És només una idea, però això ho haurien de liderar justament Òmnium i ANC, i penso que la resposta seria massiva.

La tempesta mediàtica, amb notícies falses i tergiversacions diverses és constant, com podem sortir d’aquesta bombolla?
Fa temps que és així, anys!!! De fet jo sempre he pensat i dit, i em dol molt, que fa cinc anys o més que ja podríem ser independents si fa deu o quinze anys els mitjans de comunicació haguessin explicat el que passava realment en aquest país i no el que els deixaven explicar. I en això incloc també els mitjans catalans. Només alguns digitals actualment se salven d’aquesta crítica i diaris com El Punt Avui per exemple. La solució torna a ser la societat civil, hauríem de buscar sistemes creatius perquè cada vegada que un mitjà de comunicació no expliqui el que és important i segueixi fent seguidisme dels mitjans de Madrid, senti la pressió d’una gran part de la ciutadania. El periodisme està al servei de la gent, no de qui els paga el sou.

Com a empresari, i amb un posicionament clar a favor de la República Catalana, quina opinió et mereixen aquests nous partits sorgits arreu d’Europa d’arrel neoliberal, a l’Estat espanyol, amb el nom de Ciudadanos?
Amb el liberalisme hi puc estar molt d’acord, no amb els partits que es posen aquesta etiqueta però són més proteccionistes que ningú, sobretot perquè en el cas de Ciutadans, el seu objectiu principal és protegir l’oligarquia de l’Estat. No hi pot haver cosa més ineficient que aquesta, i per tant, menys lliberal.

Per tal de recuperar la iniciativa, què podem fer de manera individual per implementar la República?
Podem fer moltes coses, començant per les fàcils com és canviar els hàbits de compra. Hi ha casos claríssims d’empreses contràries al procés democràtic que viu Catalunya i altres que en són obertament partidàries. Petrolis Independents, l’empresa més coneguda que gestiono, n’és un exemple. Cap demòcrata hauria de posar carburant a Repsol, empresa que sobradament sabem que fa anar les portes giratòries, dóna suport al govern de l’Estat i a més, segons la Comissió Nacional de la Competència, pacta preus amb Cepsa i BP i per tant cobra més car el carburant perquè es posen d’acord, i entre els tres tenen el 80% del mercat.

Si dos milions de catalans actuéssim en conseqüència no anant a fer gasolina a Repsol i altres semblants, tot aniria molt més ràpid… segur. Per altra banda, nosaltres, a Petrolis Independents, paguem els impostos a l’Agència Tributària Catalana, des que ens vam fundar el 2014. Si en lloc de ser uns quants fóssim centenars de milers, tindríem una altra força… Si volem ser República el primer que hem de fer és pagar els impostos a la República.

Una altra cosa molt important que podem fer és organitzar-nos per dissenyar com volem que sigui la nova República, en podem dir procés constituent, o trobades d’amics per parlar de la vida… l’important és que gent diversa, experta en diferents àrees, es comenci a reunir i a definir com creu que ha de ser la República més moderna del món. Quan ho siguem, serem la darrera i per tant la més nova, i tenim l’oportunitat que sigui la més moderna i avançada del món en educació, cultura, model econòmic, sanitat, sostenibilitat…

1 COMENTARI

Comments are closed.