Elegir entre la llibertat i l’esclavatge

Tres-cents tres anys i quatre mesos i mig de submissió colonial no van aconseguir de trencar l’esperit de resistència de la nació catalana, almenys al tros originari de Catalunya —al País Valencià i a les Balears la política d’assimilació d’Espanya, operant segons l’antic lema divide et impera, ha tingut força èxit. Però aquest temps ha portat que les catalanes i els catalans se sotmetessin massa voluntàriament a les normes dels senyors espanyols, i que alguns semblessin disposats a perdre el coratge, encara que la lluita per una llibertat autoaconseguida, per la democràcia i per un estat de dret sense corrupció tot just hagi començat.

En els darrers mesos, el sistema jurídic espanyol ha perdut completament la seva legitimitat. Cal dir-ho ben clar: decisions fonamentals dels alts tribunals espanyols, igual que l’actuació de la fiscalia espanyola, han portat a un punt en el qual la justícia espanyola s’ha convertit en una justícia injusta. L’anomenat Tribunal Constitucional, els jutges del qual no són nomenats —tant abans com ara— per mèrits jurídics, sinó pels partits polítics segons la seva manera de pensar; que viola tant el dret espanyol com el dret vinculant internacional; que es pren la llibertat de concedir o de retirar drets humans à la carte; que no té solament poders legislatius, sinó també executius; que es pren la llibertat de prendre resolucions de gran abast que no tenen res a veure amb el recurs rebut, i que, d’altra banda, no decideix sobre recursos que ha acceptat mentre el motiu del recurs és actual, perd la seva credibilitat. Els alemanys haurien de pensar en els tribunals injustos del temps del nacionalsocialisme, als quals, en la manera d’interpretar i d’aplicar el dret, Espanya s’hi acosta amb botes de set llegües. Hom només pot tenir l’esperança que, com li va passar a Slobodan Milošević, tots els jutges i fiscals, com tots els membres del govern espanyol que en aquests mesos i dies han tergiversat i violat arbitràriament el dret espanyol i l’internacional i que són responsables de milions de vulneracions massives dels drets humans, hagin de responsabilitzar-se dels seus fets davant d’un tribunal internacional, ja que la, en part corrupta, justícia espanyola mai els hi exigiria responsabilitats!

En tant que els partidaris d’una sobirania estatal catalana reconeguin la justícia espanyola i obeeixin també decisions clarament il·legals, perdran la partida i Espanya guanyarà. Per les catalanes i catalans, en canvi, la República Catalana i la llibertat les tenen a tocar, si les implementen conseqüentment. Però si actuen descoratjats i indecisos, si es deixen dividir i accepten les instruccions il·legals de l’Estat espanyol, les perdran i potser no tornaran a tenir una ocasió de fer efectiu el seu dret humà d’autodeterminació.

El dret humà d’autodeterminació del poble català no serà realitzable amb una obediència envers Espanya i els seus tribunals, sinó amb una massiva desobediència civil enfront de les autoritats espanyoles i una ignorància permanent de totes les instruccions jurídiques il·legals de les autoritats de l’Estat espanyol, que, degut al curs dels esdeveniments, ha perdut a Catalunya la seva legitimitat. Per part de la nació catalana, serà decisiu que la seva lluita per la llibertat segueixi sent sense ús de la violència. Es pot ser dur i decidit, però no ha de rebre danys ni una sola persona. Fins i tot a la vista de les mesures violentes i vulneradores dels drets humans per part de l’Estat espanyol, que hi ha hagut fins ara i que encara vindran, els catalans han de seguir reaccionant pacíficament, però amb tota la decisió.

En una confrontació política d’aquestes dimensions és molt humà que hi hagi actors que facin alguna fallada o que demostrin feblesa. Només compta el resultat final. Des del 27 d’octubre del 2017, la part catalana ha comés els errors següents:

1. La submissió incondicional de la Generalitat de Catalunya i de tots els seus funcionaris i empleats sota el poder dictatorial de l’Estat espanyol.
2. Presentar-se a les eleccions del 21 de desembre de 2017 en tres llistes separades en lloc de fer-ho en una llista unitària, adequada a la situació excepcional.
3. L’ajornament de l’elecció del president català que estava prevista pel 30 de gener del 2018.

Abans del 27 d’octubre del 2017, l’Estat espanyol no tenia prou informació de com Catalunya podia ser administrada i governada. Ara sí la té. Però només està en situació de controlar i administrar efectivament Catalunya mentre les catalanes i els catalans hi col·laborin. No li seria possible de substituir a curt ni a mitjà termini centenars de milers de funcionaris competents, ni seria capaç de sobrepassar la barrera lingüística, si catalanes i catalans no els hi facilitessin a causa de la submissió idiomàtica apresa des de petits. Per la comunitat internacional allò que compta és qui controla efectivament el territori català. Mentre això ho faci l’Estat espanyol, ni el govern legítim de Catalunya ni el parlament català tenen cap perspectiva de poder exercir amb èxit el dret d’autodeterminació del poble català.

L’article 3 de la Constitució del regne d’Espanya del 1978, diu:

Art.3.
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats, d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Mentre les catalanes i els catalans, després de la proclamació —internacionalment vàlida— de la República Catalana del 27 d’octubre del 2017, encara acceptin aquesta Constitució, tindrien solament l’obligació de conèixer la llengua castellana (que a Alemanya generalment s’anomena «espanyol»), tenint en compte que la Constitució espanyola no indica cap norma (ni pot fer-ho!) de fins a quin grau han de dominar i «conèixer» aquesta llengua. Del seu dret d’usar-la no tenen per què fer-ne ús. No se’ls pot obligar a fer-ho, sinó que segons la Constitució espanyola tenen sempre el dret inapel·lable —especialment a Catalunya, i sobretot també els funcionaris i empleats de la Generalitat de Catalunya— d’usar exclusivament la llengua catalana. Si el govern espanyol —que segueix governant Catalunya amb plens poders dictatorials i amb suspensió de les instàncies democràtiques— fa preguntes als funcionaris catalans en llengua espanyola, aquests tenen el dret de contestar només en català. Tant segons la Constitució espanyola com segons els Pactes de Drets Humans no se’ls pot perseguir de cap manera judicialment, si fan ús del seu dret constitucional. No és que es neguin, en aquest cas, a contestar res, sinó que ho fan dins del marc que la Constitució els hi permet, en la seva llengua.

Si milions de catalanes i catalans usen conseqüentment la llengua catalana en la vida civil i laboral, i també en el contacte amb estrangers usen altres llengües com l’alemany, l’anglès o el francès, Espanya en un sentit jurídic està lligada de mans, i no tindrà gaires possibilitats de controlar efectivament a llarg termini, ni de seguir espoliant la seva colònia catalana. Semblantment al moviment «Me Too», cal, si els independentistes van de debò, una acció explícita a respondre en català en qualsevol forma de comunicació escrita o oral amb tots els funcionaris públics (polítics, fiscals, jutges, policies i altres) espanyols, i un boicot de tots els mitjans en llengua espanyola. Se’n podria dir també un moviment «Jo també!». «Mentre se’ns oprimeixi i se’ns robi la nostra llibertat, només respondré en català!» —«Jo també!».

L’Estat espanyol intenta, i no pas de manera maldestra, desunir i dividir els independentistes. Aquests, si volen tenir èxit, no han de tenir la fita d’imposar el programa del seu partit o de la seva llista electoral. Han de fer, primordialment allò que sigui útil i profitós per a Catalunya. En aquesta situació, això només pot ser, amb prioritat absoluta, la investidura del legítim 130è president de la Generalitat de Catalunya, que Espanya no estava legitimada per destituir, però que de fet li ha tret tots els poders. Qualsevol altra cosa seria una fallada imperdonable. La fita del Partit Popular és sotmetre Catalunya completament i per sempre, destruir les institucions catalanes, a llarg termini assimilar Catalunya a Espanya, i perpetuar l’espoli de Catalunya. Cada cessió per part dels catalans ajuda Espanya i perjudica Catalunya. No hi haurà cap compromís que sigui suportable per Catalunya, i seria un error creure que es pugui negociar una versió avantatjosa de l’Estatut d’Autonomia que permeti de seguir dins de l’Estat espanyol sense greus desavantatges. Per Catalunya és una qüestió de tot o res. Si Catalunya segueix dins d’Espanya, desapareixerà pel que fa a llengua i cultura, i políticament i econòmica seguirà sent una colònia fàctica d’Espanya. Qui dóna a Espanya el dit petit, es trobarà que no li pren solament tota la mà, sinó que senzillament li pren tot. La proposta catalana d’un diàleg l’ha rebutjat i la seguirà rebutjant Espanya. Ara el poble català ha de respondre de la mateixa manera a les mesures repressives de la política espanyola i dels jutges que en depenen. No pot retirar el seu suport incondicional al 130è president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Ha de conjurar-se contra la repressió de l’Estat espanyol, violador dels drets humans, i realitzar, pas a pas, la implantació de la República Catalana.

Era i és fals haver ajornat l’elecció del president català adduint els plans repressius de les decisions injustes del Tribunal Constitucional espanyol. Catalunya no hi guanya res, però corre el risc de perdre-ho tot. Si els partits catalans que es pronuncien per la llibertat de Catalunya, per l’estat de dret i la democràcia, per la realització dels drets humans del poble català i per la formació d’una República Catalana volen aconseguir la seva fita, han de ser conseqüents i fer impertorbablement allò que cal fer. Han d’acceptar que, si cal, milers de dones i d’homes, polítics catalans, seran ficats en presons espanyoles com a presos polítics. No es pot tancar tot un poble. Per cada polític que Espanya empresoni violant greument el dret espanyol i els drets humans, n’han de venir dos de nous. Qui té por ja ha perdut. Valor entenimentat i la consciència que la causa justa vencerà, porten a l’èxit. Si Espanya segueix violant els drets humans i oprimint Catalunya com fins ara i encara en més gran mesura, es convertirà en un Estat pària que serà condemnat internacionalment de forma progressiva, com li va passar en altres temps a la República Sud-africana. Els costos econòmics per Espanya sobrepassaran aviat els 16 mil milions d’euros que esprem cada any de la seva colònia catalana. Tot el més tard, quan els danys econòmics que tingui Espanya, a causa de les violacions dels drets humans, passin dels 160 mil milions d’euros a l’any, ja no podrà seguir oprimint Catalunya.

Faci el que faci el Parlament català, Espanya intentarà anul·lar-ho si va contra els interessos del Partit Popular. Per això, Catalunya no ha de reaccionar sempre a les ordres espanyoles i sotmetre-s’hi, sinó que ha de fixar ella el marc en el qual es produeixin els esdeveniments. ¿Espanya prohibeix al diputat electe Carles Puigdemont, sense antecedents penals i amb immunitat parlamentària, no solament la seva presència al Parlament català per fer ús dels drets actius i passius als quals té dret com a diputat, sinó que, a més, no permet ni una connexió, tècnicament possible, des de Brussel·les? Llavors el Parlament català s’ha de reunir a Brussel·les i investir allà el president català. Però no s’ha de sotmetre a la voluntat espanyola. Perquè aquesta vol guanyar temps ostensiblement, i amb martingales legalistes dur a una situació en la qual segons el dret dels senyors colonials una elecció de Carles Puigdemont estigui completament descartada.

Cal dir-ho clar: Qui, aquests dies i com a polític català, no estigui disposat a realitzar de manera dreturera el seu programa electoral i, si cal, anar a la presó, hauria de renunciar al seu mandat i deixar-lo per un altre. Ningú vol ser màrtir de gust. Però en la situació actual, a Catalunya li calen patriotes convençuts que, si cal, estiguin disposats al martiri. Els Srs. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont ho eren i ho són. Per això, els hi correspon ja avui un lloc d’honor no solament a la història de Catalunya, sinó a la de tota Europa.

Traducció catalana de Pere Grau i Rovira (Hamburg).
Publicació original: http://blickpunktkatalonien.com/die wahl zwischen freiheit und knechtschaft von prof dr axel schoenberger/ (3 de febrer de 2018).

35 COMENTARIS

  1. Varias precisiones
    Que nos explique el señor Schoenberger por qué el Tribunal Constitucional aleman prohibió el referendum de autodeterminación de Baviera. ¿ que le parece a él ?
    La guerra de Sucesión fué eso: De Sucesión, no de Secesión. Parte de Cataluña fue austracista y parte pro Borbón. Ilustren al señor Cucurull. ( por cierto: ya no sale. ¿ lo han escondido ?)
    Felipe V modernizó el estado español tomando como ejemplo el francés. No inició nada contra los catalanes en particular. Antes bien, les abrió el acceso a la America española
    Delira el señor Schonberger cuando afirma que la proclamación de la Republica Catalana fué internacionalmente válida. Que indique que paises la reconocieron.
    Confunde el PP con el gobierno de la nación. No parece muy ducho en democracia.
    Se me ocurren mas comentarios pero, con éstos creo que basta

    • Benvolgut senyor Castanys Escursell :

      La segona càmera del segon Senat del Tribunal Constitucional Federal d’Alemanya, que, a diferència del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya, no té poders executius i és independent de la voluntat del govern alemany, va rebutjar com a inadmissible, fa un poc més d’un any, un recurs constitucional d’un ciutadà de Baviera que volia perpetrar, com a individu, la realització d’un referèndum sobre una possible sortida de Baviera de la República Federal d’Alemanya. No hi va haver cap petició del govern bavarès. Els bavaresos no són un poble separat ni una pròpia nació, però una part del poble alemany. Per contra, el poble dels sorbs que viu al territori de l’Alemanya té tot el dret de portar, sempre quan ho vulgui fer, un referèndum sobre la seva independència de la República Federal d’Alemanya i podria, en el cas d’una votació corresponent, també proclamar la República de Sòrbia amb tots els efectes. Alemanya va reconèixer els dos Pactes dels Drets Humans — el Pacte Internacional sobre drets civils i polítics (ICCPR) i el Pacte internacional sobre drets econòmics, socials i culturals (ICESCR) — com a dret vinculant i superior al seu dret nacional, superior, fins i tot, a la Constitució alemanya, de la mateixa manera com ho va fer també Espanya.

      La història catalana i espanyola no té rellevància per la qüestió si el poble de Catalunya té, avui, el dret a decidir sobre la seva independència com a República Catalana. És simplement un dret humà. D’acord amb la Carta de les Nacions Unides, els Pactes citats de les Nacions Unides sobre els Drets Humans, que són dret vinculant a Espanya, i la Constitució del Regne d’Espanya que reconeix explícitament el dret vinculant de les Nacions Unides, la nació catalana té el dret irrevocable a separar-se d’Espanya, si li pareix bé i oportú, i a crear el seu propi estat. Aquest dret només es concedeix al poble català, de la mateixa manera com es concedeix al poble basc o a les Illes Balears. La resta d’Espanya no està habilitada ni per la legislació internacional ni per la espanyola per votar sobre aquest tema.

      D’acord amb el dret internacional, la proclamació de la República de Catalunya no està sotmesa al reconeixement internacional. Un cop feta, està vàlida i prou. El govern català que va ser elegit democràticament va proclamar la Independència de Catalunya conforme amb el dret internacional. Espanya no tenia ni té cap dret a anul·lar-la. Si, tanmateix, ho intenta, s’ha de considerar una vulneració gravíssima dels drets humans i un acte criminal.

      Espanya perdrà la seva reputació internacional a través de les accions del seu actual govern, format per membres del Partit Popular. Si segueix violant greument els drets humans a Catalunya, Espanya haurà de ser exclosa de la Unió Europea. A Catalunya, actualment no hi ha democràcia, sinó una dictadura iŀlegal.

      Atentament
      Prof. Dr. Axel Schönberger

  2. 1.-La modernizacion del estado por Felipe V es una broma. La única transformación real se realizó en Cataluña al margen de la monarquia con:
    -especialización de la agricultura y apuesta por mayor productividad y calidad como via para mejorar la capacidad de comerciar
    -alquiler de tierras para cultivar. Los propietarios que no podian atenderlas en su totalidad las alquilaban. resultado más capaciada de producción y de relaciones economicas y sociales.
    -Necesidad de producción de medios para comerciar y producción de tejidos.
    Se inicia la acumulación de capital que permitira la revolución industrial.
    2.-El acceso al comnercio americano se produce ante la evidencia del fracaso y su duración e intensidad es escaso por el proceso de independencia de las provincias (?) americanas.
    3.-la dinamización económica de Cataluña es utilizada por la corona para aumentar los impuestos y financiarse, sin ninguna repercusión para el progreso económico del resto del territorio español, más allá del aparto burocratico de la corona. Clases extractivas.

  3. Mi muy estimado Prof. Dr. Schönberger.
    No puedo dejar sin respuesta sus comentarios a mis observaciones, habida cuenta, además, de que, aun siendo tan prolijos, no contesta Ud. a lo esencial: ¿ Por qué el Tribunal Constitucional alemán prohibió la consulta ?
    Tengo los siguientes comentarios:
    1. El Tribunal Constitucional del Reino de España sí es independiente del gobierno de turno. Su afirmación, Sr. Schönberger, es gratuita y constituye una calumnia.
    2. No fué un individuo quien propuso el referéndum sino la “Bairische Partei”, que tiene , ciertamente no muchos, el 2% de los votos, en Baviera.
    Es peligroso postular que una propuesta es tanto mas legítima cuanta mas gente la sustente. Hay ejemplos de ese peligro en el pasado no muy remoto de su gran País.
    3. “Perpetrar” en catalá y español tiene un sentido peyorativo. Ya se ve que su punto de vista, de Ud, no es muy objetivo.
    4.Es irrelevante que quien proponga el referendum sea el gobierno bávaro o un partido, para que el Tribunal Constitucional lo permita o prohiba. Si Usted discrepa, facilite, por favor, una explicación razonada.
    5. Los bávaros , sí piensan que hay diferencias entre ellos y los “Saupreissen”. Un 32% de los bávaros se posiciona a favor de la independencia. Ahora dicen eso de “zu schön für Deutschland” ( demasiado bonito para Alemania).
    6. Claro que tiene importancia la Historia de España, compartida por Aragón, Castilla, Galicia, Andalucía y otras regiones. ¿ Por qué no ?. Nadie arrebató a nadie su soberanía. Le recuerdo lo de Austria : “Tu felix Austria nube”.
    También la tiene en el caso de Alemania, donde existía un reino de Baviera, cuya soberanía fue anulada “durch Eisen und Blut”.
    Sólo por eso, según las Naciones Unidas, Baviera tendría derecho a la autodeterminación.
    7. Lo de que la declaración no necesita reconocimiento internacional para ser efectiva, debe ser una broma. Ni lo comento.
    8. Por último: Leí su alegato hasta el final y constaté que no respondió a lo fundamental:
    ¿ Por qué el Tribunal Constitucional alemán prohibió el referéndum ?

    Atentamente
    P. Castanys.

    • Distingit senyor Castanys,

      ja li vaig respondre. Vaig fer referència al recurs constitucional del Sr. S. i la decisió de la Cort Constitucional Federal d’Alemanya de 16 de desembre de l’any 2016 (dels jutges Huber, Kessal-Wulf i King — 2 BVR 349/16). La seva afirmació que el Tribunal Constitucional Federal d´Alemanya va prohibir, amb aquesta decisió, un referèndum és fals. No va tramitar un recurs constitucional per part del Sr. S. contra la no-admissió d’un referèndum sobre la possible sortida de Baviera de la República Federal d’Alemanya. El cas no és gens paral·lel a Catalunya, i els «Länder» alemanys no són pobles o nacions, sinó unitats purament administratives que, com a tals, no són els «senyors de la llei fonamental».

      Si hagués estat en qüestió un referèndum sobre la possible independència del poble dels sorbs de la República Federal d’Alemanya, no s’hauria pogut negar, perquè el dret internacional vinculant ho prescriu com a dret humà que tant Alemanya com també Espanya han d’observar estrictament.

      Un clar paral·lelisme amb i un evident cas precedent per Catalunya és, en contra, el de la declaració unilateral d’independència del Kòsovo el 17 de febrer de 2008, i la opinió consultativa legal de la Cort Internacional (2010), que estableix que la declaració unilateral d’independència del Kòsovo no estava en contradicció amb el dret internacional general. Per cert, Alemanya va reconèixer el Kòsovo com a estat independent.

      Responc als seus punts detallats:

      1. El Tribunal Constitucional espanyol s’ha ridiculitzat internacionalment amb les seves recents decisions poc coerents. És ben sabut que els seus jutges no són seleccionats segons criteris professionals, sinó segons criteris predominantment polítics. Atès que també té poders executius, no és en si mateix un tribunal constitucional en el sentit d’un estat de dret en el qual hi ha una separació de poders. La interacció coŀlusiva del Tribunal Constitucional amb el govern central espanyol va estar evident almenys des del any de 2010. No veig que el Tribunal Constitucional d’Espanya sigui independent del govern central i del Partit Popular.

      2. L’acte citat — 2 BvR 349/16 — es refereix al recurs constitucional d’un Sr. S. i no a un recurs d´un partit polític.

      3. He volgut utilitzar «perpetrar» en un sentit neutre i, en aquest cas, no pejoratiu. Vaig aprendre el català com a llengua estrangera i no puc excloure mai que hi hagi errors en els meus textos catalans. No volia usar, de totes maneres, «perpetrar» en el sentit del CP espanyol.

      4. No és gens irrellevant qui presenta un recurs constitucional d’aquest tipus, sinó és principalment una qüestió de si una entitat — en el sentit de l’article 1 respectiu dels dos Pactes de Drets Humans — té el dret legítim a declarar l’autodeterminació del seu poble. El senyor S. no era i ni és, sens dubte, proprietari d’un tal dret.

      5. És absurd i no duu a res comparar els bavaresos amb els catalans. Els bavaresos no són ni un propi poble ni una pròpia nació. És cert que es podria derivar una autodeterminació també de parts dels pobles i, per tant, també de la Baviera segons l’article 1 dels dos Pactes de Drets Humans, però un tal dret és, almenys que jo sàpiga, encara no aprovat per les Nacions Unides.

      6. Els drets humans no depenen de la història, sinó que són indivisibles, inalienables i immediats. Segons els dos pactes de drets humans que Espanya va ratificar, els catalans tenen el dret humà col·lectiu a l’autodeterminació. Ningú no té dret a restringir o retirar aquest dret humà del poble de Catalunya. En particular, aquest dret no depèn de cap circumstància de la història espanyola i catalana.

      7. Està equivocat, em sap greu haver-ho de dir. No fou ni és una broma, sinó es tracta del dret internacional que sembla desconèixer. El dret dels catalans a proclamar el seu propi estat és descrit en els articles 1 respectius dels dos Pactes de Drets Humans. Un reconeixement per altres estats és desitjable, però no una condició per a l’efectivitat de la proclamació de la independència de Catalunya. La proclamació de la República Catalana del 27 d’octubre de 2017 era i és vàlida. L’intent d’Espanya per anuŀlar-la vulnera, però, de forma massiva el dret internacional i espanyol i és particularment una greu violació de les normes dels drets humans.

      8. Com ja li he escrit, la seva pregunta conté una afirmació incorrecta. Em sembla que encara no hagi entès el problema.

      Atentament
      Prof. Dr. Axel Schönberger

  4. [EDICIÓ DEL COMENTARI PER L’EQUIP DE REDACCIÓ]

    L’autor del comentari copiava el text de l’entrevista a Joaquín Urías que li va fer Vilaweb i que no podem publicar per motius de drets d’autor. Podeu llegir-la al següent enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/joaquin-urias-el-govern-espanyol-sha-entossudit-a-prohibir-ho-tot-i-esta-obligant-alguns-jutges-a-fer-el-ridicul/

    [/EDICIÓ DEL COMENTARI PER L’EQUIP DE REDACCIÓ]

    Despres de passar-se l’Estat de Dret per el forro d’una manera tan barruera, em pregunto com hi han persones que siguin capaç de dir aixo?:
    1. El Tribunal Constitucional del Reino de España sí es independiente del gobierno de turno. Su afirmación, Sr. Schönberger, es gratuita y constituye una calumnia.

    Aqui ho deixo i em reservo el que penso.

  5. Sr. López
    O sea que si no les da la razón, es que no es imparcial.
    Pero la respuesta que espero es la del Sr. Schoenberger, que , por lo menos, argumenta.

  6. Sr Pateixi
    Informes una mica, això de que Felip V no va fer res en contra de Catalunya també deu ser una broma, no va prohibir la universitat ??
    Y si que ser una guerra de secessió, Catalunya volia un rei que respectés les seves institucions, ja que havia perdut feia poc la guerra en contra d un rei espanyol, Felip IV.
    De tota manera, nosaltres mirem al futur, volem la independència del nostre país com hem reflectit en les últimes eleccions, esclar que no sabem quin és el seu concepte de democràcia,
    Per cert, no ens interessa que va passar a Baviera ,ens interessa el nostre país i reivindiquem els nostres drets de forma pacífica.
    Ah !! Felip V no va ser qui va obrir el comerç amb América,
    I aquí ho deixo ….
    Llibertat i Republica

  7. Sr. Castanys, fa 58 anys que visc a Alemanya i em sembla que conec el país molt millor que vostè. S’ho cregui o no: si els bavaresos, any rera any haguessin fet manifestacions multitudinàries a favor de la independéncia, els alemanys no ho haurien solucionat amb els Tribunals, sinó com els britànics. A més, molt abans, s’haurien preocupat de solucionar els motius de queixa que poguessin tenir els bavaresos, al revés del que han fet els governs de Madrid. Sisplau, deixi de fer comparacions absurdes.

  8. Els girafos i les girafes viuen a la sabana, ells tenen el coll llarg, i elles també. Els tortuguos i les tortugues mediterrànis i mediterrànies viuen a casa nostra, els aranys i les aranyes viuen per tot arreu. Els moscus i les mosques son sovint fastigosos i fastigoses i viuen per tot arreu.
    Ara que només algun girafo paranoic s’emprenyaria perquè consideri que al dir girafa menysté els mascles. La llengua és així, ha de simplificar i només qui te ganes de veure-hi discriminació, qui ha agafat una paranoia i un fanatisme, vol canviar-ho. Els demés, ni s’hi fixen ni “se li regira els cervell” amb ganes de discriminar ningú.

    Per tant, quan dius els catalans i les catalanes, estàs repetint dues vegades a les dones perquè en la primera expressió ja les has esmentat.
    O sigui, estàs sent políticament correcte, perquè les dones son el doble d’importants que els homes.

  9. Mi muy estimado Prof. Dr. Schönberger

    En primer lugar, gracias por su contraargumentación, que es amable, aunque trufada de aseveraciones con sustrato sentimental o de otro tipo.
    Éstas las pasaré por alto. ¡Permítamelo!. Me interesan argumentos a los que oponer, en buena lid, argumentos,

    La propuesta para la independencia de Baviera no fue ni siquiera admitida a trámite. Me parece que ésto es mas contundente que si una vez admitida, hubiera sido rechazada
    ¿ No cree ?.

    El argumento es claro:

    “En la República Federal de Alemania, que es un Estado-nación basado en el poder constituyente del pueblo alemán, los estados no son dueños de la constitución. Por lo tanto, no hay espacio bajo la Constitución para que los estados individuales intenten separarse. Esto viola el orden constitucional”,

    Le translado, abusando de nuestros lectores, la argumentación en su idioma original:

    In der Bundesrepublik Deutschland als auf der verfassungsgebenden Gewalt des deutschen Volkes beruhendem Nationalstaat sind die Länder nicht “Herren des Grundgesetzes”. Für Sezessionsbestrebungen einzelner Länder ist unter dem Grundgesetz daher kein Raum. Sie verstoßen gegen die verfassungsmäßige Ordnung.

    ¿No cree que esta argumentación la suscribiría , sin mas, el Tribunal Constitucional español?.

    Le concedo que no fue un partido sino un particular quien propuso la independencia; pero es que el articulo 21/2 de la Constitución Alemana determina que:

    “Están prohibidos los partidos que por sus objetivos o por el comportamiento de sus partidarios aspiran a subvertir el Ordenamiento Constitucional o a eliminarlo o a poner en riesgo la existencia de la Republica Federal Alemana”.

    También se les excluye de la financiación estatal

    Con perdón de nuestros lectores, le traslado el texto original:

    (2) “Parteien, die nach ihren Zielen oder nach dem Verhalten ihrer Anhänger darauf ausgehen, die freiheitliche demokratische Grundordnung zu beeinträchtigen oder zu beseitigen oder den Bestand der Bundesrepublik Deutschland zu gefährden, sind verfassungswidrig”

    (3) “Parteien, die nach ihren Zielen oder dem Verhalten ihrer Anhänger darauf ausgerichtet sind, die freiheitliche demokratische Grundordnung zu beeinträchtigen oder zu beseitigen oder den Bestand der Bundesrepublik Deutschland zu gefährden, sind von staatlicher Finanzierung ausgeschlossen. Wird der Ausschluss festgestellt, so entfällt auch eine steuerliche Begünstigung dieser Parteien und von Zuwendungen an diese Parteien.”

    La Constitución Española no tiene un artículo parecido.

    Alemania es un estado federal. Lo de “unidades administrativas” es una broma. Recuerde que estas “unidades administrativas ,como Usted las llama, fueron otrora reinos, a los que se despojó de su soberanía “durch Eisen und Blut”. Otra vez pido perdón : A sangre y fuego. Bismarck dixit.

    Por cierto, su Tribunal Constitucional no habla de pueblos sino de estados. ¿Son unidades administrativas?. ¿Qué es el Pueblo Alemán? ¿Una unidad administrativa diferente de la austriaca o la suiza?

    Todos los que tienen como lengua el alemán y comparten usos, tradiciones y costumbres parecidas ¿Son el Pueblo Alemán?

    ¿Son Austria, Alemania y Suiza “unidades administrativas?. ¿ Lo saben ya los austriacos, los suizos y los propios alemanes?. ¿Qué opinan?.
    ¿ Y los alemanes del Volga o de Rumanía?.
    ¿Es el pueblo suizo un solo pueblo, y el finlandés?
    ¿ Que le parece la teoría de “Blut und Boden”? ( “sangre y tierra” y perdón, otra vez)

    Como ve, la definición de pueblo , que Usted da, Una lengua, una tradición, unas costumbres, es vaga.

    Al hilo de estas reflexiones, vamos al caso catalán:
    No se si sabe, que mas del 50% del pueblo catalán tiene, hoy día, el español como lengua materna.
    Estos señores ¿son catalanes o españoles? ( para Usted parece ser un factor determinante la lengua).
    Si, según Usted, son españoles ¿ No cree que cuando la Generalitat consiga el fin que pretende con su política de inmersión lingüística, habrá cometido un genocidio cultural?
    Y si consigue antes la independencia ¿ Que hacemos con los españoles de Cataluña, que, según Usted. son mas del 50%?. ¿ Los deportamos?. Le recuerdo que ya hay alguna propuesta nazionalista en ese sentido.

    Le recuerdo que en Cataluña convivieron las dos lenguas siempre y , en especial, en los siglos 16, 17, 18, 19 y 20, sin violencia. Siempre fue, en esos tiempos, el español la lengua culta; para que me entienda , como lo es al “alto alemán, Hochdeutsch” frente al austro-bávaro.
    Sería una ocurrencia reclamar la co-oficialidad del austrobávaro, que lo habla el 100% de los bávaros, mas que el catalán en Cataluña. ¿No cree?

    Me alegra que cite a los sorbios. Perdone. No “sorbs”; en castellá, sorbios, en catalá, “sorabs”
    Son un pueblo eslavo que se asentó en lo que hoy es Sajonia , Brandenburgo y alguna otra región.
    Fueron sistemáticamente preteridos por los colonos alemanes. Ésto y las violaciones de sus derechos fueron constantes de la política alemana. Durante el nacionalsocialismo está política tuvo un gran auge.

    Hoy son 60000, repartidos en diferentes asentamientos, no ocupando un solo territorio.
    El caso se parece levemente al de Kosovo y no tiene nada que ver con Cataluña. Eso es evidente, pero no quiero alargar esta ya extensa réplica. Si Usted lo desea, podemos debatir otra vez sobre Kosovo y Cataluña.

    No creo que el Tribunal Constitucional alemán aceptase su independencia, pero si lo hiciera:
    1. ¿En que parte del territorio alemán se les asentaría?
    2. ¿A donde se expulsaría a los otros alemanes que lo ocupan previamente?. Considere el caso de Dresde. ¿Desplazaríamos a los sorbios? ¿Desterraríamos a los otros alemanes?.
    3. Los sorbios, aunque 60000, tiene dos idiomas: Uno se parece al polaco y el otro al checo.
    3.1 ¿Son dos pueblos distintos?.
    3.2 ¿Aceptarian Polonia o Chequia sendos asentamientos sorbios?.

    No se puede negar que los Estados Unidos son un ejemplo de democracia plena, hasta el punto que su actuación fue decisiva para liberar a Alemania del terror totalitario, en que estaba inmersa, e implantar en ella un régimen democrático.

    Someto a su consideración dos casos de este país : uno real y otro hipotético

    Texas: Se incorporó a la Unión una vez constituida ésta. Es una región próspera, con una pulsión independentista muy fuerte ( como la de Baviera). Pues bien, el Gobierno de los Estados Unidos, en fecha 16/01/2013 rechazó una propuesta tejana de secesión :
    ‘Nuestros padres fundadores establecieron la Constitución de los Estados Unidos ‘para formar una unión más perfecta’ mediante la dura y frustrante pero necesaria tarea del autogobierno. Ellos consagraron en ese documento el derecho a cambiar nuestro Gobierno nacional a través del poder del voto, un derecho por el que generaciones de americanos han luchado para garantizar a todos. Pero no establecieron el derecho a marcharse. Como explicó el presidente Abraham Lincoln en su primer discurso inaugural en 1861, “considerando la ley universal y la Constitución, la unión de estos estados es perpetua“. En los años siguientes, 600.000 americanos murieron en una guerra civil larga y sangrienta que reivindicó el principio de que la Constitución establece una unión permanente entre los estados. Y poco después de acabar la Guerra Civil, la Corte Suprema confirmó que ‘la Constitución, en todas sus disposiciones, vela por una unión indestructible compuesta por estados indestructibles’.
    Aunque los fundadores establecieron una unión perpetua, también dispusieron un Gobierno que es, como el presidente Lincoln más tarde describiría, “del pueblo, por el pueblo y para el pueblo”, todo el pueblo‘.
    Amish: Son un pueblo en el sentido en que usted lo concibe: Tienen un idioma, creo que el renano, “alemmanisch”, y costumbres y tradiciones propias.
    ¿Cree que el gobierno de los Estados Unidos permitiría un intento de secesión de los amish?

    El concepto de Pueblo, al que se le otorga un derecho de autodeterminación, como un colectivo humano con lengua, usos y tradiciones comunes no es correcto y conduce, como hemos visto, a conclusiones absurdas. Además, este concepto se acerca peligrosamente al de “Blut und Boden” (sangre y tierra), de otros tiempos, ya felizmente superados.

    Los integrantes del Tribunal Constitucional español, que son 12, son propuestos por el Congreso (4), el Senado (4) , el Consejo General del Poder Judicial ( 2) y el Gobierno (2).

    Los componentes del Tribunal Constitucional son jueces. Tienen prohibido, durante su mandato, ocupar puestos políticos, puestos directivos en un partido, o tener actividad profesional.
    Ahora no es momento de entrar en detalles sobre esta cuestión. Si tiene Usted curiosidad, consulte de.m.wikipedia.org ( está en alemán )

    Como ve, aunque el procedimiento no es el alemán, Bundestag y Busdesrat, se garantiza la imparcialidad, por lo menos tanto como en el caso alemán.

    Por cierto, En el caso de USA, cuando se produce una vacante en el Tribunal Supremo, es el propio Presidente quien designa a quien ocupará esa vacante. No cabe duda que Estados Unidos es una democracia plena.

    En resumen;

    a) España es una democracia plena; tanto o más que Alemania o Estados Unidos

    b) La Constitución Española prohíbe la secesión unilateral, o la consulta para ello, de una parte del territorio español, en la misma forma que la alemana.

    c) El caso catalán no tiene nada que ver con el de Kosovo

    d) El referéndum fue un delito contra Constitución Española, como lo hubiera sido en Baviera, de haberse perpetrado. Los que lo llevaron a cabo son delincuentes y serán juzgados por delinquir, no por expresar sus ideas

    e) La prisión preventiva es una figura legal, que si se dan los requisitos necesarios, se aplica en todos los países.

    Atentamente

    P. Castanys

  10. Sr Vic.
    Alterar el nombre de los demas como lo hace usted, demuestra falta de clase y escasez de recursos. No voy a rebajarme a discutir con Usted. Prefiero la elegancia del Prof. Dr. Schönberger.

    • Distingit senyor Castanys Escursell:

      Pot ser que algú del seu col·lectiu d’autors — les seves cartes anteriors mostrin l’estil d’almenys dos autors diferents — hagi viscut també a Alemanya. D’un comentari japonès a la part japonesa de la meva petició «www.change.org/Katalonien», em sembla que hi ha, ja des de fa temps, un «grup de treball» de l’Estat espanyol que publica, en diferents idiomes, comentaris apropiats a la xarxa. Li pregunto directament: vostè o el seu equip d’autors pertany a aquest cercle?

      Una vegada més, va escriure molt sobre Alemanya, que, en aquest cas, és irrellevant. Ja li vaig escriure que, en el cas de Catalunya, es tracta dels Drets Humans i no de qüestions subordinades de les constitucions espanyola o alemanya. Els Drets Humans són universals, inalienables i indivisibles. Punt i prou. Ni el Tribunal Constitucional Federal de la República Federal d’Alemanya ni el Tribunal Constitucional espanyol té competència jurídica per restringir els Drets Humans o per retirar-ne alguns. El dret del poble català a l’autodeterminació és un Dret Humà que està per sobre de la constitució espanyola. És per això que tot el seu argument no és convincent. Pel que fa a les qüestions de fons que vostè planteja en relació amb la composició de la població de Catalunya en termes d’independència, em refereixo a la «Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República» de 8 de setembre 2017, que, per lo que veig, era i és valida, perquè ja no és una qüestió de l’Estat espanyol i dels seus tribunals decidir sobre aquesta llei.

      Pel que fa als jutges del Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol, em permeto una cita ben coneguda: «Pels seus fruits els coneixereu!» La vulneració de l’ordenament jurídic espanyol, que va ser feta per l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols en el conflicte entre Espanya i Catalunya — que no es pot ni es podrà resoldre per via legal — amb les seves decisions violadores del dret espanyol i internacional en favor d’Espanya va demostrar nítidament i internacional que Espanya ja no és un estat de dret. Em sap moltíssim de greu haver-ho de dir, però és així.

      A les vostres aŀlegacions disfressades com a «resum» responc de la manera següent:

      a) Un país que, com Espanya ho va fer, es pren el dret de dissoldre, en vulneració dels drets humans i del seu propi sistema legal, un govern democràticament elegit i també un parlament elegit a les urnes, i tot això sense base jurídica — segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una llei orgànica de l’Estat espanyol (!), el Govern espanyol no estava gens autoritzat a fer-ho — no és una democràcia, encara que ho afirmin ell mateix i els seus representants. Espanya va establir una dictadura a Catalunya que viola els drets humans i vulnera la seva pròpia legislació nacional. El següent pas serà probablement una restricció de la llibertat d’expressió i d’opinió i, en particular, la destrucció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (sobretot de TV3, bén coneguda també a l’estranger pel seu periodisme de qualitat i objectiu).

      b) La Constitució espanyola no és a damunt dels Drets Humans i, per tant, no pot mai prohibir efectivament una declaració unilateral d’independència de Catalunya, si aquesta es fa d’una manera pacífica i no violenta.

      c) Per descomptat, la declaració d’independència del Kòsovo i la reacció de les Nacions Unides són claríssimament un cas precedent per a la declaració d’independència catalana.

      d) La repressió espanyola del referèndum català va ser una greu violació dels Drets Humans i, per tant, il·legal. Fins a quin punt també va ser criminal l’haurà de jutjar un dia un Tribunal Internacional. La parcialitat dels tribunals espanyols els descalifica per a un tal aclariment legal.

      e) És una greu violació dels drets humans prendre en custòdia amb el subterfugi d’una «detenció preventiva» — en alemany es diu «vorsorgliche Schutzhaft» — polítics catalans destacats per les seves creences polítiques i el seu compromís amb el seu programa electoral. I això, a damunt de tot, malgrat la seva immunitat parlamentària que no se li podia treure per decret del Govern central! S’ha d’esperar que els jutges espanyols que van inclinar la llei penal espanyola i l’Ordre del Procediment Penal espanyol s’hagin de defensar un dia, així com els membres responsables del Govern central espanyol, davant un Tribunal Internacional per totes les violacions dels Drets Humans que estan fent com a mínim des de setembre de 2017.

      Espanya està a punt d’abandonar la comunitat dels pobles democràtics i civilitzats. Ara ja és un estat postdemocràtic. Podrà arribar a ser un estat-pària de la comunitat internacional, si el Govern central de Madrid no fa l´únic que té sentit: aturar la repressió, entrar en un diàleg amb el 130è President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable senyor Carles Puigdemont, i el seu govern.

      Atentament,
      Prof. Dr. Axel Schönberger

  11. Quin plaer llegir los als dos!! Jo em sento independentista però per davant hi ha el respecte a la diversitat d’opinió i la possibilitat de poder ne parlar i argumentar sense insults i desqualificacions.
    Els dos son un exemple del que hauria de ser un país civilitzat i amb capacitat de diàleg i gran coneixement!!
    Moltíssimes gràcies per la seva aportació senyors Patrici Castanys Escursell i Prof. Dr. Axel Schönberger.
    També a l aportació del senyor Pere Grau que no hauria de ser menytingut per vosté senyor P. Castanys.

    • Señora Marissa,
      Como lo siento lo digo:
      Aunque mis ideas no coinciden con las de este periódico, tengo que expresar mi admiración por la manera democráticamente exquisita en gestionan la diversidad.
      Enhorabuena a Lunilateral.
      Atentamente,
      P. Castanys.

  12. Referent al primer paràgraf de l’última rèplica del Prof. DR. Schönberger: no deixa de ser curiós que si fas recerca sobre Patrici Castanys Escursell l’única referència que consta és la d’aquest mateix debat…
    Tinc per costum seguir la premsa nacional o extranjera i al llegir els comentaris a notícies o articles no costa gaire adonar-se que sota noms diferents escriu tot sovint la mateixa persona, que habitualment hi passa tantes hores que sembla que estigui a sou… ja ens podem imaginar de qui.
    Dit això: moltes gràcies Dr. Schönberger, els seus raonaments són benvinguts per racionals i convincents, llàstima que Espanya s’assembli molt més a la Turquia d’Erdogan que no pas a una democràcia de dret.

  13. Señora Marissa,
    A mi no se me ocurre suponer que estoy mas versado en un tema, que otra persona a quien no conozco.
    Esto hizo el Sr. Grau.
    No obstante, seguí leyendo porque del contraste de ideas sale la claridad. Sin embargo, cuando llegué al final y me encontré con un ” deje de hacer comparaciones absurdas, por favor”, me ví incapaz de añadir nada más.
    Vaya por delante mi respeto al Sr. Grau, del que es acreedor, como cualquier persona.
    Por lo demas, me resultó muy grato su comentario, aunque evidentemente, discrepemos. Si no hubiera discrepancias entre personas, el mundo será muy aburrido ¿ No le parece ?

  14. Sr. Nicolau,
    Perrmítame que decline cualquier comentario sobre su muy interesante aportación. ¿ Por qué tendría yo que ser conocido en estas lides ? No se si tomármelo, incluso, como un halago.
    En cuanto a lo del sueldo, me parece que ahí roza usted el insulto. Yo defiendo mis ideas por convencimiento, siempre desde el respeto a los demás.

  15. La señora Tina es genial y tiene sentido del humor, que nos hace mucha falta. No había leído su aportación, Gracias

  16. Mi muy respetado Prof. Dr. Schönberger,

    Me sorprende el comienzo de su última réplica. Ni pertenezco a un colectivo de autores ni estoy a sueldo del Estado Español, como el Sr. Nicolau, insinúa. Para mi, esto es ya, casi, una argumentación “ad hominem”.

    Tampoco somos dos, con dos estilos distintos. Admito, sin embargo, que, habiéndole tomado cariño, Prof. Dr. Schönberger, seguramente le trate, ahora, con mas mimo.

    Sepa que, simplemente, defiendo mis convicciones con rigor, aunque con el máximo respeto a mi oponente y sin creerme en posesión de la verdad. No cobro por ello.

    Veo, con satisfacción, que, ahora, desde su punto de vista, son igualmente culpables o inocentes los Tribunales Constitucionales español y de la República Federal alemana o el Gobierno de los Estados Unidos. Ya es un paso que me hace concebir esperanzas de que este debate, después de todo, no será estéril.

    También llegado el caso, serían inocentes o culpables países como Francia e Italia y seguro que muchos mas Estados democráticos en el mundo, que no me tomo la molestia de enumerar.

    Trataré a continuación el “Derecho a la Autodeterminación de los Pueblos”, con aplicación al caso de Cataluña.

    1. Carta de San Francisco de 1945, que dio origen a la Organización de las Naciones Unidas. Sus artículos constituyen la matriz general, que habrán de respetar los desarrollos normativos ulteriores.

    Artículo 2.4
    “Los miembros de la Organización, en sus relaciones internacionales, se abstendrán de recurrir a la amenaza o al uso de la fuerza contra la integridad o la independencia política de cualquier Estado, o en cualquier otra forma incompatible con los propósitos de las Naciones Unidas”

    Prohíbe expresamente la intimidación o amenaza a un Estado, cuando éste defienda su integridad.

    2. Resolución 1514 de la Asamblea General de la ONU de 14 de diciembre de 1960:

    2.1 Reprueba el colonialismo
    2.2 Establece que “Todo intento encaminado a quebrantar total o parcialmente la unidad nacional y la integridad territorial de un país es incompatible con los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas”. Recuerde que en esta Carta está el origen de la Organización de Las Naciones Unidades. Si derogamos esta Carta, destruimos la Organización de las Naciones Unidas.

    3. Resolución 2625 de 24 de octubre de 1970
    Establece como límite absoluto el respeto a la unidad territorial:
    “Ninguna de las disposiciones de los párrafos precedentes se entenderá en el sentido de que autoriza o fomenta cualquier acción encaminada a quebrantar o menoscabar, total o parcialmente la integridad territorial de estados soberanos independientes, que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad de derechos y de determinación de los pueblos antes descritos y estén, por tanto, dotados de un gobierno que represente a la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivo de raza, credo o color.”

    Esta cláusula la cumple con creces el Estado Español de las Autonomías. España es uno de los estados mas descentralizados ( mas que Alemania). El Govern catalán tiene sus representantes en el Congreso y el Senado. No se persiguen ideas independentistas, sino perpetrar acciones delictivas, como lo fue, sin duda el Referéndum del 1-O

    La Ley de Referéndum de Cataluña de 4 de julio de 2017, cita en su preámbulo dos “Pactos” de 19 de septiembre de 1966.
    En ambos se tiene un artículo del tenor siguiente:
    a) “Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural”.
    b) “Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales, sin perjuicio de las obligaciones que derivan de la cooperación económica internacional basada en el principio del beneficio recíproco, así como del derecho internacional. En ningún caso podrá privarse a un pueblo de sus propios medios de subsistencia”.
    c) “Los Estados Partes en el presente Pacto, incluso los que tienen la responsabilidad de administrar territorios no autónomos y territorios en fideicomiso, promoverán el ejercicio del derecho de libre determinación, y respetarán este derecho de conformidad con las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas”.
    Los formaciones independentistas se aferran a este artículo, ignorando el Corpus Doctrinae de la Organización de las Naciones Unidas .
    Los interpretan además, sin citar las resoluciones que hemos expuesto aquí, bien por ignorancia o deshonestidad.
    La interpretación de las formaciones independentistas contradice el entramado legislativo de la ONU.
    El apartado “a” es equívoco, pero considerado con los apartados “b” y “c” resulta claro: Se trata de pueblos coloniales o sojuzgados. Evidentemente, éste no es el caso de Cataluña.
    Las propias formaciones independentistas son conscientes de la debilidad de su posición. El Estado Español no va a ceder, entre otras razones, porque no puede violentar la Constitución. Si tan seguros están los independentistas ¿ Por que no recurren al Tribunal Internacional de Justicia?
    El resultado es que todas las disposiciones tomadas por la Generalidad, que violan la Constitución Española son nulas de pleno derecho y los imputados lo son por delinquir, no por expresar sus ideas, como ya apunté en mi carta anterior.
    En el resto de su carta de Usted no encuentro argumentación que pueda ser aceptada o rebatida. Permítame ignorarlo, pues deseo mantener este debate a la altura intelectual que Usted y yo nos merecemos.

    El concepto de Pueblo como una lengua, unas tradiciones, unas costumbres, condujo a la mayor tragedia del siglo 20. Recuerde los casos de Los Sudetes, Austria, Bohemia, Dantzig ,… ¿ De verdad lo necesitamos?. Yo concedo a cada colectivo humano el derecho a asociarse como quiera, siempre que no contravenga el Ordenamiento Jurídico vigente.

    Según eso, para que Cataluña alcance su independencia, modifíquese la Constitución, para que recoja el derecho a la secesión y estaremos en las condiciones del “Union Act” de 1707, entre Inglaterra y Escocia. Celébrese un referéndum, esta vez legal y vinculante, y si el resultado es favorable a la separación, efectúese ésta.

    Hay otro caso que es el de Tabarnia. No necesita de modificación de la Constitución, ya que no pretenden una separación de España, sino que las provincias de Barcelona y Tarragona formen una nueva Comunidad Autónoma. ¿ Qué le parece?

    Atentamente,
    P. Castanys.

    • Distingit senyor Castanys i Escursell:

      «O poeta é um fingidor.
      Finge tão completamente
      que chega a fingir que é dor
      a dor que deveras sente.»

      No importa gaire si estic intercanviant pensaments amb un heterònim, un pseudònim o un ‘pantònim’. Tinc les meves raons lingüístiques per les quals suposo que es tracta, en el seu cas, de més d’una persona que escriu sota el seu nom, o almenys d’una persona no sempre coherent. Tanmateix, no vull subjectar-lo a una segurament difícil autopsicografia; em complau escriure-li usant el singular i el nom sota el qual apareix en aquest fòrum.

      Pel que fa al Dret Internacional i als Drets Humans, cal repetir que no hi ha mai un terreny comú en la injustícia. En el cas actual, és una gravíssima injustícia que el govern espanyol, el senat espanyol i els fiscals i els magistrats espanyols han comès en els últims mesos a Catalunya. És enganyós preguntar com va ser o encara és la situació en altres països. Si torturen molta gent al país X, no permet per res torturar ni una persona al país Y.

      La qüestió central és simplement: és veritat que Espanya vulnera greument els Drets Humans a Catalunya o no és veritat? I la resposta és sense dubte positiva. Aquestes són les violacions més greus dels Drets Humans que s’han produït a l’Europa occidental durant dècades!

      Els articles de les resolucions més antigues de les Nacions Unides que cita no són rellevants en aquesta qüestió. La prohibició de destruir totalment o parcial la unitat dels estats i el seu territori nacional només s’aplica en el cas d’una agressió externa. El Dret Humà col·lectiu de tots els pobles a l’autodeterminació té prioritat absoluta sobre la unitat de cada estat del món.

      La Llei del referèndum català de 4 de juliol de 2017 fa una referència correcta, en el seu preàmbul, als dos pactes centrals dels Drets Humans de les Nacions Unides que són dret vinculant, aplicable i obligatori per a Espanya i estan per damunt de la Constitució Espanyola. El desenvolupament de la comprensió jurídica dels Drets Humans per part de les Nacions Unides en els darrers decennis va estar constant. El Dret Humà a la lliure determinació s’aplica clarament i nítida no només a antigues colònies, sinó val per a tots els pobles del món. La Cort Internacional de l’Haia, en la seva opinió legal sobre la validesa de la declaració d’independència de Kosovo («Accordance with international law of the unilateral declaration of independence in respect of Kosovo»), feta a petició de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 22 de juliol de 2010, va fer un dictamen sobre aquest assumpte en el Dret Internacional i va dir clarament que la declaració unilateral d’independència del Kosovo no va vulnerar el Dret Internacional. Per tant, va ser vàlida. Aquest informe jurídic és un clar cas precedent per la declaració unilateral de la indepedència de Catalunya: http://www.icj-cij.org/docket/files/141/15987.pdf.

      També li recomano llegir un informe de quatre experts internacionals sobre la qüestió del Dret Humà de Catalunya a decidir el seu propi futur polític: https://www.unige.ch/gsi/files/9115/0461/7417/EXECUTIVE_SUMMARY_Catalogne.pdf.

      No em consta que la Generalitat de Catalunya hagi vulnerat l’ordenament jurídic d’Espanya. Més aviat em sembla que va actuar en el marc dels pactes de Drets Humans, que també són vinculants per a Espanya. D’altra banda, el règim espanyol, liderat per Mariano Rajoy, va cometre delictes en una escala increïble. Va vulnerar massivament els Drets Humans i el Dret Internacional, la Constitució espanyola i lleis orgàniques de l’Estat espanyol com, per exemple, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En quin món vivim? D’on va treure el tret per fer-ho? Creu que seria l’emperador omnipotent de la Xina dels segles passats? El senyor Rajoy va intentar influir en les decisions del Tribunal Constitucional espanyol a través de trucades telefòniques. El règim espanyol interpreta el Codi Penal Espanyol i el Codi de Procediment Penal espanyol contra les seves redaccions, fent que els fiscals i els jutges espanyols adoptin la seva absurda interpretació jurídica. És políticament responsable del fet que actualment hi ha presos polítics a Espanya i que la reputació d’Espanya ja va estar embrutada moltíssim arreu de tot el món. En aquests dies, és una vergonya ser espanyol!

      L’article de la Constitució espanyola sobre la qüestió de la unitat de l’Estat espanyol només és rellevant per a un eventual atac des de l’exterior. Si els bascos, valencians, gallecs o catalans, si els habitants de les Illes Balears faran un referèndum sobre una possible independència seva de l’Estat espanyol i si un tal referèndum produirà una majoria a favor d’aquesta independència, serà així. No està dins de la competència de la Constitució espanyola d’adoptar regles que restringeixen o modifiquen els Drets Humans. Els Drets Humans no depenen mai de cap votació democràtica de tots els espanyols ni són un acte de gràcia que es dona o es nega. Són inalienables i universals. Per això, la resta de la població d’Espanya no té cap dret, ni gens ni mica, ni directament ni indirectament, a decidir sobre el tema de la independència de Catalunya en forma de una República. És una decisió que pertoca ùnicament al poble català i a ningú més.

      Té tot el dret d’opinar com vulgui sobre el concepte dels pobles. Es tracta, però, d’un concepte reconegut del Dret Internacional i dels Drets Humans. Ni vostè ni jo podem canviar-lo.

      Respondre a la mala broma d’una hipotètica «Tabarnia», estimat senyor Castanys Escursell, o discutir-la seria molt per sota de la nostra dignitat. A propòsit: se’n recorda encara de la polèmica d’en Pep Gonella i de la llengua «bacavesa»? Sempre va haver-hi disbarats.

      En acabant aquestes línies, em refereixo a algunes declaracions pertinents d’Alfred-Maurice de Zayas, Expert Independent per a la Promoció d’un Ordre Internacional Democràtic i Just de les Nacions Unides:

      «4 Questions on Catalonia»: https://dezayasalfred.wordpress.com/2017/11/11/4-questions-on-catalonia/

      «Media statement: Violation of the right of self-determination of the Catalan People»: https://dezayasalfred.wordpress.com/2017/09/23/media-statement-violation-of-the-right-of-self-determination-of-the-catalan-people/

      «Catalonia, open letter to Juncker and Tusk: the silence of the EU is unjustifiable»: https://dezayasalfred.wordpress.com/2017/11/07/catalonia-open-letter-to-juncker-and-tusk-the-silence-of-the-eu-is-unjustifiable/

      «Kurdistan and Catalonia: Direct democracy by way of referendum is best guarantee of a correlation between the wishes of the people and the policies that affect them»: https://dezayasalfred.wordpress.com/2017/09/26/kurdistan-and-catalonia-direct-democracy-by-way-of-referendum-is-best-guarantee-of-a-correlation-between-the-wishes-of-the-people-and-the-policies-that-affect-them/

      «Expertos de la ONU instan al diálogo político para desactivar tensiones en Cataluña tras referéndum»: https://dezayasalfred.wordpress.com/2017/10/05/expertos-de-la-onu-instan-al-dialogo-politico-para-desactivar-tensiones-en-cataluna-tras-referendum-un-experts-urge-political-dialogue-to-defuse-catalonia-tensions-after-referendum/

      «La nota original del experto de la ONU sobre el 1-O que no se publicó»: https://www.elnacional.cat/es/politica/nota-original-experto-onu-referendum_196452_102.html

      Com podrà veure des de la lectura d’aquests articles, la meva posició està en línia amb la de l’Expert Independent de les Nacions Unides. La seva, per tant, no és, jurídicament, gens coherent.

      Atentament,
      Prof. Dr. Axel Schönberger

      • Estimado Prof. Dr. Schönberger,
        Pierde Usted diez líneas de su réplica para tratar de denigrarme. ¿Tan difícil le resulta aceptar que una sola persona rebate con elegancia todos sus argumentos?. Tome Usted ejemplo de mí, que jamás pierdo los nervios en una discusión. Ha trocado Usted la pretendida argumentación de sus primeras réplicas en un manojo de invectivas e insultos a mi persona. Tranquilícese Sr. Schönberger y dedique mas tiempo al debate que a tratar de viviseccionar mi humilde persona. No pasa nada.

        Mi estrategia cuando se me insulta es seguir el consejo de su compatriota y muy admirado por mí, Christian Morgenstern:
        “Hay que ignorar los insultos. Es mas cristiano … y ofende más.”

        Me cita Usted a Pessoa no sé con qué objetivo; tal vez para demostrar erudición. Lo del dolor ya es para nota. A mí no me duele nada. ¿Y a Usted?

        Por cierto, explíqueme, si lo tiene a bien, donde está mi incoherencia. Yo, la suya, la observo por doquier. Recuerde las “unidades administrativas”, como rebautizó Usted a los “Länder” alemanes y su elusión de cualquier tema concerniente al Gobierno Alemán. Dicho sea con esto, sin ánimo de ofender y en un sano intento de aprender y, si es necesario, corregirme.

        Yo si tengo la certeza de que son ustedes, al menos, dos personas, el Sr. Grau, al que considero autor de estas réplicas y cuya prosa catalana es pulcra y elegante, y Usted, autor de las traducciones a “Blickpunkt Katalonien”, con una prosa bastante mas pobre.

        Por otra parte, su oficio, de Usted, es el de traductor, normalmente se traduce al idioma materno y las traducciones son, frecuentemente, mas pobres que los originales.

        Ya ve que yo sí tengo razones lingüísticas.

        Observo además, que su comportamiento se ha vuelto reiterativo, tanto en los insultos como en la falta de argumentos. Usted se repite y se repite. No tiene nada nuevo que aportar.

        Cita Usted al Sr. De Zayas . ¿Sabe Usted que De Zayas es sospechoso de negacionismo del Holocausto?. ¿Suscribe Usted sus opiniones sobre las causas de la Segunda Guerra Mundial?. ¿ Cree Usted, como el Sr. De Zayas, que los Aliados perpetraron un genocidio en el pueblo alemán?.
        ¿Le parece de buen gusto, siquiera traerlo a colación? ¿ Que opina el Tribunal Constitucional alemán sobre él?

        Por otra parte, me congratulo de que acepte Usted, al fin, que los Tribunales Constitucionales alemán y español son, en la misma medida, culpables o inocentes. Yo le demostraré que, en ambos casos, les asiste la razón.

        Paso, ahora a lo de Tabarnia. ¿ Por qué es una mala broma?. Creo que, como en otras cuestiones, en ésta le sobra a Usted víscera y le falta raciocinio. Espero sus argumentos.

        Resolución 2625 de 24 de octubre de 1970, como ya le mencioné, indica que:

        “Ninguna de las disposiciones de los párrafos precedentes se entenderá en el sentido de que autoriza o fomenta cualquier acción encaminada a quebrantar o menoscabar, total o parcialmente la integridad territorial de estados soberanos independientes, que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad de derechos y de determinación de los pueblos antes descritos y estén, por tanto, dotados de un gobierno que represente a la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivo de raza, credo o color.”

        Y Usted la despacha con “La prohibició de destruir totalment o parcial la unitat dels estats i el seu territori nacional només s’aplica en el cas d’una agressió externa.”

        El párrafo citado está bajo el epígrafe general :

        “El principio de la igualdad de derechos y de la libre determinación de los pueblos”

        Se refiere claramente a los pueblos en situación de colonias y son dos las claves muestran que no es aplicable al caso español.

        a) “El territorio de una colonia u otro territorio no autónomo tiene, en virtud de la Carta de las Naciones Unidas, una condición jurídica distinta y separada de la del territorio del estado que lo administra y esa condición jurídica distinta y separada conforme a la Carta existirá hasta que el pueblo de la colonia o territorio no autónomo haya ejercido su derecho de libre determinación de conformidad con la Carta y, en particular, con sus propósitos y principios”

        b) El párrafo siguiente, que es el que yo le cito, no especifica si “cualquier acción” ha de ser externa, interna, violenta o no violenta. Por si fuera poco, excluye de esas acciones a “ .. los estados soberanos independientes, que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad de derechos y de determinación de los pueblos antes descritos y estén, por tanto, dotados de un gobierno que represente a la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivo de raza, credo o color.”

        Si, por un momento, aceptásemos su interpretación, resultaría que se autorizaría
        o fomentaría cualquier acción ( externa, según Usted) encaminada a quebrantar la integridad de estados que NO se condujesen de conformidad al principio … etc.

        Es decir, justificaríamos la invasión de Bahía Cochinos de abril de 1961 y abriríamos la puerta a intervenciones en Venezuela, Corea del Norte y un triste etcétera.

        Como ve, su interpretación conduce a un absurdo.

        La interpretación ortodoxa, considera que habiendo cauces en el Estado para expresar las sensibilidades de los distintos colectivos que lo componen, no es lícito violentar el Orden Constitucional vigente. Más lógico ¿ No le parece?

        Ya le detallé por qué España es uno de esos “estados soberanos independientes, que se conducen …. “. Por favor evíteme la reiteración.

        En España, el pueblo catalán está representado en las Cámaras Baja y Alta ( Congreso y Senado) y una parte importante de sus representantes en ellas no son independentistas.

        Ya le informé de que es también posible promover una reforma de la Constitución, para reconocer el derecho de secesión. Como ya le dije, pero Usted parece olvidarlo, estaríamos, entonces, en el caso del “Union Act” y Escocia e Inglaterra.

        Sobre el concepto de Pueblo prefiero no volver, pues no deseo humillarle a Usted repitiéndole mis observaciones y rebatir las suyas, sin duda impregnadas de ideología del pasado. Aparte de eso, esto va camino de convertirse en “el día de la marmota”

        Y ahora, vamos a Kosovo.

        Leí el Dictamen sobre Kosovo del TIJ con sede en la Haya de 2010, y saqué las siguientes conclusiones, que, ahora, someto a su consideración:

        El Tribunal fue cauto y evitó expresiones como la suya: “Drets , punt i prou”. En lugar de ello, si tiene la bondad, lea donde dice:

        III. Antecedentes fácticos
        57. La declaración de independencia de 17 de febrero de 2008 debe
        examinarse en el contexto fáctico que desembocó en su aprobación.

        Ya ve que la historia de cómo se desemboca en una situación, puede ser determinante a la hora de adoptar una solución. Esta es, precisamente, la mayor diferencia con el caso de Cataluña.

        Kosovo, había sufrido la expulsión de 700000 de sus ciudadanos, padecido una larga guerra contra los serbios, con mas de 10000 muertos, ocupada por un ejército internacional ( la KFOR, sustentada por la OTAN) y tutelada durante casi un decenio por la ONU.

        Puede ser que, en su irresponsabilidad, algún dirigente independentista pretenda que en Cataluña se reproduzcan las condiciones que condujeron a la independencia de Kosovo. Quiera Dios que no.

        La resolución 1244 de 1999 ( cuando se inicia la tutela de Kosovo) del Consejo de Seguridad establece entre sus objetivos: ( lea, por favor, los apartados 58 y 59 del mencionado Dictamen sobre Kosovo)

        a) Promover el establecimiento, hasta que se llegue a una solución
        definitiva, de una autonomía y un autogobierno sustanciales en Kosovo,
        teniendo plenamente en cuenta el anexo 2 y los acuerdos de Rambouillet
        (S/1999/648);

        b) Cumplir funciones administrativas civiles básicas donde y mientras
        sea necesario;

        c) Organizar y supervisar el desarrollo de instituciones provisionales
        para el autogobierno democrático y autónomo hasta que se llegue a una
        solución política, incluida la celebración de elecciones;

        d) Transferir, a medida que se establezcan esas instituciones, sus
        funciones administrativas, y al mismo tiempo supervisar y apoyar la
        consolidación de las instituciones provisionales locales de Kosovo y otras
        actividades de establecimiento de la paz;

        e) Facilitar un proceso político encaminado a determinar el estatuto
        futuro de Kosovo, teniendo en cuenta los acuerdos de Rambouillet
        (S/1999/648);

        f) En una etapa final, supervisar el traspaso de autoridad de las
        instituciones provisionales de Kosovo a las instituciones que se establezcan

        Como ve, se habla de iniciar un proceso político, en el curso del cual se produjo declaración de independencia, el 17 de febrero de 2008.

        Observe que la tutela de las naciones unidas no estableció, como uno de sus objetivos, algo así como la unidad de la Nación Serbia. Ver el marco constitucional establecido el 15 de mayo de 2001 por la UNMIK, que gobernó efectivamente el territorio y que aparcó el Ordenamiento Legal yugoslavo.

        Con la declaración de independencia no se contravino ningún Ordenamiento Legal.
        Eso es precisamente, y sólo eso, lo que concluye el Dictamen.

        Espero que le haya quedado claro. Si he conseguido hacérselo comprender, me doy por satisfecho.

        El resto de su perorata no son mas que insultos y afirmaciones o negaciones sin fundamento. Permítame que los ignore.

        Atentamente,
        P. Castanys.

        • «Getretener Quark wird breit, nicht stark»
          (Johann Wolfgang von Goethe)

          Distingit senyor Patrici Castanys Escursell:

          em sembla que vostè visqui — em perdonarà, senyor Castanys Escursell, la meva heteropsicografia — en un univers paral·lel espiritual on la Constitució espanyola està per damunt dels Drets Humans i on els seus arguments serien considerats correctes. Esquiva sempre el tema central de les vulneracions dels Drets Humans comeses massivament per l’Estat espanyol a Catalunya i el fet de la supremacia absoluta dels Drets Humans sobre la Constitució espanyola, i encén, en lloc del reconeixement inevitable que és així com ho vaig explicar jo i no com vostè voldria que fos, cortines de fum per desviar la discussió cap a altres àrees que no són objecte de la temàtica central. Per exemple, no replica gens als arguments irrebatibles del prof. dr. Alfred-Maurice de Zayas, sinó que intenta posar en dubte la persona d´aquest Expert Independent de les Nacions Unides, fent una argumentació ad hominem i no ad rem.

          Les seves observacions sobre el dret dels pobles a l’autodeterminació i la declaració unilateral de la independència del Kòsovo no són ni encertades ni conformes a la interpretació d´aquest Dret Humà per les Nacions Unides. La història dels esdeveniments que van donar lloc a la independència del Kòsovo no hi entra, sinó únicament el Dret Humà col·lectiu a l’autodeterminació i el dret de cada poble a la lliure decisió sobre el seu futur. Si simplement vol ignorar la interpretació actual dels Drets Humans de les Nacions Unides, doncs faci lo que vulgui. Encara que no hi hagi llibertat d´opinió a l´Espanya actual, no crec que aquesta opinió seva, per errònea que sigui, es persegeixi amb tres anys i mig de presó, ja que vostè no la cantarà a manera d´un cert raper mallorquí. No obstant això, vostè no canviarà ni gens ni mica la interpretació oficial de les Nacions Unides del Dret a l´autodeterminació dels pobles. Ja li vaig respondre el que s´havia de dir i no crec que tingui sentit repetir-lo sempre de bell nou. Tots els lectors de la nostra discussió ja es pensaran la seva.

          És molt probable que Espanya esdevingui, a causa de les accions de persones tossudes com Mariano Rajoy, María Sáenz de Santamaría, Carme Lamela i Pablo Llarena, un estat amb una pèssima reputació internacional i que, possiblement, se converteixi, fins i tot, en un estat pària de la comunitat internacional. Llavors entendrà que la Constitució espanyola no és a damunt dels Drets Humans, sinó que, per contra, tots els articles de la Constitució espanyola han de ser interpretades sempre a la llum dels Drets Humans. Qui — com Mariano Rajoy o Pablo Llarena — evidentment no ho fa, vulnera l’ordenament jurídic espanyol i perjudica la reputació internacional i els interessos de Espanya.

          Atentament
          Prof. Dr. Axel Schönberger

  17. No sé si hi ha prou coneixedors de francès, anglès, alemany entre els bons catalans. Jo crec que seria més factible, per arraconar el.maleït castellà, que parlessim exclussivament urdu, xinès, romaní, àrab, romanès, equatorià i rus.

    • Sr. Ralu,
      Es una obviedad, pero le recuerdo que los idiomas no son ni malditos ni benditos. Solo transmiten , y no siempre, sentimientos e ideas. Con los sentimientos no me meto. Las ideas pueden ser, entre otras cosas, sensatas o insensatas.
      ¿ Qué ha querido transmitir con su mensaje ?
      Atentamente,
      P. Castanys
      Por cierto, y ya que hablamos de transmitir, estoy en absoluto desacuerdo con que su página WEB sufra, aparentemente, ataques por denegación de servicio. Quién así actúa, le hace un flaco favor a la libertad de pensamiento

    • Sr. Ralu,
      Otra cosa:
      Quines son els bons catalans ?
      Los hay malos? Por qué se caracterizan ?
      Atentamente
      P. Castanys.

  18. Muy estimado Prof. Dr. Schönberger,
    Tengo todavía alguna aclaración a su último escrito. Hubiera esperado a su próxima réplica, pero parece que se está demorando.

    Usted utiliza el término “vorsorgliche Schutzhaft”, que yo, al no ser experto en Derecho alemán, no conocía. Parece ser que consiste en detener a una persona, sin que ésta haya cometido ningún delito, suponiendo que puede, en algún momento, cometerlo.

    Esa figura, netamente alemana, no tiene en España su equivalente.

    En España se tiene la “prisión preventiva” en la que , ante un presunto delito, se encierra al presunto delincuente si se cumplen determinadas condiciones. El Código Penal alemán la contempla también; al menos desde que Alemania es una democracia

    Su definición alemana la tiene en la Wikipedia, si busca “Untersuchungshaft”.

    En el caso que nos ocupa, se tiene un presunto delito previo, ya que, tanto en España como en Alemania, los referendums para independencia son ilegales. Repase Usted, por favor, la información sobre las disposiciones de la ONU, con las que tuve el placer de ilustrarle. Lea también la Constitución Española, que a diferencia de la alemana, no fue impuesta por las Potencias Vencedoras.

    Además, se dieron las condiciones que aconsejaban su aplicación:
    a) Riesgo de fuga. Véase, si no, Puigdemont.
    b) Destrucción de pruebas
    c) Reiteración delictiva.

    La Justicia Española es garantista y , además, actúa según el principio de “in dubio, pro reo”.
    Alguno de los presuntos delíncuentes se retractó ante el Juez de sus intenciones previas, por lo que, al desaparecer las circunstancias necesarias para la aplicación de la “prisión preventiva”, quedó libre a la espera del juicio en el que, previsiblemente, se le condenará.

    Ésto ha sido utilizado por algún señor, que no califico, para tratar de demostrar que los presos lo son por sus ideas políticas. ( Ya que si se retractan, salen de la cárcel)
    Como contraejemplo, considere, por favor, el caso de la señora Boya.

    De nuestro debate previo le considero a Usted con capacidad intelectual suficiente como para comprender su error. No creo que actúe Usted de mala fe.

    De manera irresponsable ha publicado este error en algún periódico digital alemán, causando, por calumnia, un daño injusto a mi País.

    Atentamente,
    P. Castanys.

  19. Distingit senyor Castanys i Escursell,

    la justícia espanyola s’ha convertit en una justícia injusta que ja no mereix el respecte del poble català. No va haver-hi ni hi ha cap delicte pel que seria justificat una presó preventiva dels senyors Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dr. Oriol Junqueras i Joaquim Forn. I on no hi ha cap delicte, tampoc no es pot destruir cap prova i no pot haver-hi cap risc de reiteració delictiva. No li pareix lògic? Per això, el concepte alemany d’una «vorsorgliche Schutzhaft» («custòdia preventiva») s’adapta molt bé a allò que la injustícia espanyola fa arbitràriament als seus presos de consciència, que amb tot el dret del món es poden anomenar «presos polítics»” i, fins i tot, «ostatges polítics». És una gran vergonya per Espanya i tots els espanyols!

    Atentament,
    Prof. Dr. Axel Schönberger

  20. Sr. Castanys, jo no sé (ni m’hi poso) si vostè és una persona documentadíssima (encara que moltes coses no sembla que les hagi entés) o tot un equip d’unionistes. El que si que puc assegurar-li és que (contrariament al què vosté insinua) el prof. Schönberger i jo sóm dos persones completament diferents. Ell, un jove intel.lectual alemany de menys de 50 anys. Jo un català vell, de 88. Pot veure la meva foto i els meus articles al “Matí Digital” clicant senzillament “Pere Grau Rovira” a Google. I pel que fa a si jo no puc saber si vostè viu o no Alemanya, li diré: cas que hi visqui, encara pitjor. Perqué dir que Espanya és una democrácia millor que Alemanya és tan surrealista com ridícul. Per cert: els estats alemanys anteriors al 1870 no van ser “eliminats a sang i a foc”. La seva unió va ser portada per una llarga lluita del poble, sobretot del jovent, per unir-se en un sol estat. Cosa que la noblesa va mirar d’impedir tant com va poder. No se’n va sortir, però va seguir marcant la manera de ser del nou Estat, fins a la catástrofe de la segona Guerra mundial. I com que la nova república federal alemanya és (amb tots els seus possibles defectes) un dels estats més justos i democràtics d’aquest món boig en el que vivim, Espanya encara té de córrer molt per assemblar-s’hi ni que sigui una miqueta. I amb la seva casta política actual en té per estona…

  21. Sr. Grau
    Ya lo se que el Prof. Dr. Schönberger y Usted son dos personas distintas. No lo niego. Si repasa lo que he escrito se convencerá. Por el contrario, yo si soy una sola persona. Frente a sus elucubraciones sobre mi modesta persona, yo pongo indicios. Es raro que el Sr. Schönberger escriba tan bien en catalán y tan mal en alemán. Nada mas.
    Le recomiendo que repase la Historia alemana del siglo XIX porque , y le parafraseo: “moltes coses no sembla que les hagi entés”.
    Por cierto, gracias por considerarme un equipo. ¡Que halagador !
    Atentamente,

    P. Castanys

Comments are closed.