Després d’unes setmanes de feina secreta i poc coneguda, finalment s’ha fet pública la iniciativa de denunciar davant l’ONU, la detenció, per il·legal, del vicepresident Junqueras i de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Es tracta d’una ofensiva judicial internacional en tota regla, pensada per posar contra les cordes el Regne d’Espanya. I per aconseguir-ho s’ha contractat un dels màxims especialistes en la legislació europea de drets humans, així com en el dret públic internacional i en la llei criminal internacional, l’advocat i jutge britànic Ben Emerson, que a més actualment és el Relator Especial de les Nacions Unides sobre contraterrorisme i drets humans.

L’ofensiva judicial es portarà simultàniament des de Londres, París i Barcelona, a càrrec de tres advocats i els seus equips que denunciaran que els tres empresonats ho són de forma manifestament il·legal.

A hores d’ara, ja s’ha fet arribar un primer document, de 26 pàgines, al Grup de Treball  sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, un organisme que depèn del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Les decisions que prengui aquest grup, format per cinc membres, tots ells experts en drets humans i dret internacional, no seran vinculants pel govern espanyol, però a ningú se li escapa que en cas d’un informe negatiu seria percebut com un senyal de desaprovació internacional.

Així per exemple, fa dos anys, aquest mateix grup va considerar que la situació de Julian Assange, refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres des d’en feia tres, podia ser considerada una “detenció arbitrària” i va exigir que les autoritats sueques retiressin la demanda d’extradició que pesa sobre el fundador de WikiLeaks.

En la roda de premsa celebrada ahir a Londres, Emerson va declarar que “Espanya presenta acusacions insostenibles de sedició i rebel·lió contra els líders catalans. El seu empresonament és un insult als drets humans, dirigit a evitar que desenvolupin el seu rol com a representants polítics del poble català”.

Emerson va afegir que “aquesta iniciativa no demana a l’ONU que es defineixi sobre la Independència de Catalunya, sinó que cerca que l’ONU reafirmi que els governs no poden reprimir la dissensió política per mitjà de la detenció arbitrària”. I també que “el seu empresonament entra en conflicte amb el dret internacional”. A més es considera que als tres líders catalans se’ls ha negat la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat de participar en la vida pública.

Emerson remarca que “Imaginem-nos que el Regne Unit empresona els líders del SNP per defensar la Independència d’Escòcia. Aquestes detencions són arbitràries i pertanyen a èpoques passades”. I va concloure que “si es van empresonant els que demanen canvis polítics, s’estan minant els fonaments de la democràcia”.

Per la seva banda, l’advocadessa Rachel Lindon, amb despatxos a París i Madrid, i que també forma part de l’equip d’advocats de la campanya, va afirmar que “les autoritats espanyoles actuen com una dictadura, empresonant oponents polítics i negant-se a alliberar-los fins que renunciïn a les seves idees polítiques o abandonin els seus càrrecs”.

Europa trigarà més

La iniciativa de centrar l’ofensiva judicial abans a l’ONU que a Europa, es deu al fet que, per tal que el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que depèn del Consell d’Europa, es pronunciï sobre un cas, aquest ha d’haver exhaurit totes les vies judicials nacionals prèvies, fet que pot implicar, pel cap baix molts mesos, o fins i tot anys, fins que arribi al tribunal amb seu a Estrasburg. Per això s’ha optat per anar directament a l’ONU, sense que això impliqui, lògicament, que, quan arribi el moment, es presenti la demanda corresponent per violació dels drets humans.

Un expert en la justícia de drets humans internacional

Emerson té una basta experiència en casos de drets humans internacionals. Així, ha pres part en assumptes davant del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, del Tribunal Europeu de Drets Humans, del Tribunal Penal Internacional, o del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia. També ha participat en els treballs de tribunals internacionals sobre Ruanda i Sri Lanka. I entre els casos judicials més famosos que ha portat hi ha la mort d’Alexander Litvinenko, de la qual va considerar que l’Estat rus tenia responsabilitat “més enllà de qualsevol dubte raonable”.

El Grup de Treball de l’ONU sobre Detencions Arbitràries

Format per cinc persones, aquest grup, més conegut per les seves sigles angleses (WGAD), es reuneix a Ginebra. Els seus membres provenen dels cinc continents: els dos copresidents són el mexicà José Guevara i l’australiana Leigh Toomey. També en formen part la letona Elina SteinerteSètondji Adjovi de Benin (Àfrica) i Mr. Seong-Phil Hong de Corea del Sud.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here