Roger Torrent i Ramió (ERC) és des d’aquest migdia el nou president del Parlament, després que hagi estat elegit al ple de constitució de la dotzena legislatura. Torrent ha estat elegit en segona votació, amb 65 vots favorables, mentre que l’espanyolista Espejo-Saavedra (Cs) n’ha obtingut 56. Nou diputats han votat en blanc.

La resta de membres de la Mesa són Josep Costa (JxCat) i Espejo-Saavedra, com a vicepresidents primer i segon, i Eusebi Campdepadrós (JxCat),  Pérez, Garcia i Alba Vergés (ERC) com a secretaris primer, segon i tercer i secretària quarta.

El ple d’avui ha estat el primer de la nova legislatura i també el primer en què han ocupat els escons els diputats elegits als comicis del 21 de desembre. En la sessió, però, no hi han assistit els diputats Jordi SànchezJoaquim Forn (JxCat) i Oriol Junqueras (ERC), que són en presó provisional, però han delegat el vot. Tampoc hi han assistit els diputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí Lluís Puig (JxCat), i Toni Comín i Meritxell Serret (ERC), que es troben a Bèlgica.

El nou Parlament, el componen 36 diputats de Ciutadans; 34 de Junts per Catalunya; 32 d’Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí; 17 del Partit dels Socialistes de Catalunya; 8 de Catalunya en Comú – Podem; 4 de la Candidatura d’Unitat Popular, i 4 del Partit Popular. El lloc que han ocupat avui tots ells al saló de sessions és provisional, ja que el definitiu l’hauran d’acordar la Mesa i la Junta de Portaveus.

D’acord amb el Reglament, les votacions per elegir els membres de la Mesa han estat secretes, introduint cadascun dels diputats en una urna una papereta amb el nom de qui votaven.

Torrent aposta per restituir les institucions
En el seu primer discurs com a president, i ja ocupant el seu lloc a la mesa, Torrent ha qualificat l’elecció d'”honor immens” i “gran responsabilitat“, ha estès la mà a “tothom, sense excepció” i ha anunciat que treballarà “sense descans per ajudar a restituir plenament el conjunt de les nostres institucions“.

En aquest sentit, ha demanat “posar fi immediatament a la intervenció de les nostres institucions” i “recuperar la normalitat institucional necessària per estar al servei del país i atendre amb eficàcia les demandes i la voluntat de la ciutadania“. En aquest punt, ha recordat els tres diputats en presó preventiva i els cinc que són a Brussel·les, ha denunciat “contundentment” la situació de tots ells i ha qualificat d'”escenari sense precedents democràtics” l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la intervenció de les finances de la Generalitat.

Així mateix, ha demanat “enfortir i preservar la sobirania del Parlament, no només per una obligació històrica de continuïtat i de voluntat de ser com a poble, sinó per garantir i enfortir els drets civils i els drets socials del nostre país“, i ha mostrat la voluntat de “contribuir a cosir la societat catalana“.

A l’últim, ha agraït, i se n’ha fet deutor, la línia de continuïtat dels seus antecessors, en particular de Carme Forcadell. Així, ha argumentat: “Com ha defensat ella reiteradament, al Parlament s’ha de poder parlar de tot. Perquè, si no, per a què serveix un Parlament, si no és precisament per donar veu a tots els diputats i les diputades, i per tant a tots aquells a qui representen?

Cap referència a l’1-O ni a la declaració d’Independència del 27-O
En el discurs no s’ha inclòs cap referència als fets de l’1-O, ni cap record per les seves víctimes. Tampoc no  hi ha hagut cap esment a la Declaració d’Independència del 27-O, fita que ha passat totalment ignorada. Igualment, no s’ha reivindicat el President Carles Puigdemont com a President Legítim de Catalunya.

Reunió amb Forcadell
Acabada la sessió, Torrent s’ha dirigit al despatx d’audiències, on s’ha trobat amb la presidenta sortint, Carme Forcadell, que li ha lliurat la carta del darrer president del Parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, tal com és tradició. Farreras i Duran va enviar la carta des de Mèxic el 15 de març de 1980 a qui fos el primer president del Parlament restablert per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. La carta simbolitza totes les persones que des de l’exili van mantenir les institucions i que amb la recuperació de la democràcia van passar les seves responsabilitats als nous representants elegits.

Després, el nou president s’ha dirigit a la porta del palau, on la Formació de Gala del Cos de Mossos d’Esquadra li ha retut honors per primera vegada.

Vicepresidències i secretaries
La sessió ha començat amb la lectura del decret de convocatòria del ple a càrrec del secretari general, Xavier Muro. A continuació, s’ha constituït la Mesa d’Edat, presidida pel diputat més gran, Ernest Maragall, que ha adreçat també unes paraules a la cambra, i els dos més joves, Gerard Gómez del Moral i Rut Ribas, com a secretaris, tots tres d’ERC. Els secretaris han llegit els noms dels diputats electes a l’inici del ple i després els han anat cridant per ordre alfabètic perquè dipositessin els vots a l’urna.

Després de la votació del president, la sessió ha continuat amb la votació dels dos vicepresidents. Josep Costa (JxCat) ha estat elegit vicepresident primer, amb 65 vots, i José María Espejo-Saavedra (Cs), vicepresident segon, amb 57. En la votació de les vicepresidències hi ha hagut també 8 vots en blanc. Costa arriba al càrrec per primera vegada.

A l’últim, s’han elegit les quatre secretaries. La primera l’ocuparà Eusebi Campdepadrós (JxCat), que ha obtingut 41 vots; la segona, Pérez, amb 30 vots; la tercera Garcia, amb 27, i la quarta, Alba Vergés (ERC), amb 24.

Un cop elegits, tots ells s’han posat les medalles d’honor de la cambra i han ocupat el seu lloc a la mesa. Tot seguit, el president ha fet el discurs i ha declarat constituït el Parlament de la dotzena legislatura.

A l’últim, la cambra ha cantat l’Himne Nacional, Els Segadors i el president ha aixecat la sessió.

Consultes i investidura
Un cop constituït el Parlament, s’obre un termini de deu dies hàbils en què el president de la cambra haurà d’obrir consultes amb els partits amb representació parlamentària per proposar un candidat o una candidata per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d’investidura, que ha de començar dins aquest termini de deu dies hàbils, és a dir, en aquest cas com a molt tard el 31 de gener.