image_pdfimage_print

La plataforma Servidors.cat denuncia que la supressió i posterior liquidació del Diplocat pel govern espanyol és una clara violació de la constitució i de la legislació vigent que podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació.

A l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola i mitjançant l’Acord del Consell de Ministres de 21 d’octubre de 2017, aprovat pel Senat el 27 d’octubre, el Consell de Ministres va adoptar el mateix dia el Reial Decret 945/2017, de 27 d’octubre, per tal de suprimir el Patronat Catalunya Món–Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). Al cap de poc més d’un mes, es va procedir a la liquidació del Diplocat mitjançant la Instrucció conjunta, de 5 de desembre de 2017, del Ministre d’Hisenda i Funció Pública (per substitució del titular del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge) i del Ministre d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (en substitució del titular del Departament d’Assumptes i Relacions Institucionals, Internacionals i Transparència). I, curiosament, aquesta liquidació es va tornar a adoptar mitjançant l’Acord del Consell de Ministres de 15 de desembre de 2017.

Segons la Servidors.cat, aquesta fulminant supressió i la posterior doble liquidació del Diplocat és un exemple de com el Govern espanyol ha exercit actuacions contràries a la Constitució i la legislació i, per via directa, ha anat més enllà del que li permetien les mesures adoptades a l’empara de l’article 155 CE.

Publicitat
Publicitat

La supressió del Diplocat és inconstitucional, principalment pels motius següents:

  1. No està prevista dins de les mesures adoptades pels acords del Consell de Ministres i del Senat en aplicació de l’art. 155 CE, ja que aquests acords només permeten l’extinció d’ens vinculats o dependents de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En canvi, el Diplocat no és cap ens vinculat o dependent de la Generalitat sinó un consorci, o sigui, un ens associatiu i voluntari format per la Generalitat, municipis, diputacions i altres ens públics i privats.
  2. Afecta l’autonomia dels ens locals que en formen part (article 137 CE) en relació amb la seva  potestat d’autoorganització.
  3. Vulnera el principi d’interdicció de l’arbitrarietat del poders públics (article 9.3 CE), ja que el Govern espanyol sabia –o, almenys, havia de saber–, que el Diplocat no era cap ens vinculat o dependent de l’Administració de la Generalitat, sinó un consorci.
  4. Vulnera el principi de necessitat, ja que la dissolució del Diplocat no és necessària per aconseguir les finalitats previstes per l’aplicació de l’article 155 CE, que són restaurar la legalitat constitucional i estatutària, assegurar la neutralitat institucional, mantenir el benestar social i el creixement econòmic i assegurar els drets i llibertats de tots els catalans. En cap cas les finalitats del Diplocat consistents en  projectar la imatge internacional de Catalunya per tal de, en particular, millorar l’economia catalana, no són contràries a aquestes finalitats de l’article 155 CE.
  5. Vulnera el principi de proporcionalitat, ja que si el PCM-Diplocat hagués realitzat actuacions contràries a les finalitats previstes pels acords del Consell de Ministres i del Senat, hi havia altres mesures menys lesives per fer-hi front, sense optar per la seva supressió.

A més, la supressió del Diplocat és contrària a la legislació administrativa:

  • La dissolució unilateral del consorci per un del seus membres (el Govern espanyol en substitució del Govern català) no és compatible amb la seva naturalesa associativa i voluntària.
  • La dissolució d’un consorci només la pot adoptar el seu màxim òrgan de govern (el Ple), tal com estableix la normativa bàsica estatal (article 127.2 de la Llei estatal 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic) i els propis estatuts del Diplocat (article 10).
  • No es pot incloure dins de la competència del Govern de la Generalitat de Catalunya prevista a l’article 26.o de la Llei catalana 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que atribueix al Govern la capacitat per crear, modificar, dividir o extingir entitats i organismes públics o privats que depenguin de la Generalitat o que hi estiguin vinculats.

La posterior liquidació del Diplocat agreuja encara més les vulneracions de la Constitució i de les lleis. La Instrucció conjunta, de 5 de desembre de 2017, del Ministre d’Hisenda i Funció Pública i del Ministre d’Assumptes Exteriors i de la Cooperació, reconeix clarament que el Diplocat és un consorci. Però no fa res per reaccionar davant la seva supressió inconstitucional i il·legal, ans al contrari, ja que acorda passar a la fase següent, és a dir, a liquidar-lo. Amb la intenció de salvar la incompetència dels dos ministres, el Consell de Ministres va tornar a acordar la liquidació només 10 dies després. Però aquest intent és del tot infructuós perquè la liquidació del Diplocat també correspon al seu Ple, tal com estableix la normativa bàsica estatal abans esmentada i l’article 10 dels estatuts del Diplocat.

Finalment, la dissolució i la posterior doble liquidació del Diplocat pel Govern espanyol no només és inconstitucional, il·legal i arbitrària sinó que podria ser constitutiva d’un presumpte delicte de prevaricació, ja que es tracta d’acords adoptats per una autoritat pública que és o hauria de ser perfectament coneixedora de llur il·legalitat.

Per tots aquests motius, des de ServidorsCAT:

  1. Celebren la iniciativa feta pública per l’Ajuntament de Barcelona, així com per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), de recórrer judicialment aquests acords de supressió i liquidació del Diplocat, acords que els afecten de forma directa.
  2. Entenen que aquests acords adoptats per l’Estat s’han de deixar sense efecte de manera immediata.