El Parlament de la dotzena (XII) legislatura es constituirà el dimecres 17 de gener a les onze del matí, segons el decret de convocatòria de la sessió constitutiva de la cambra. En aquest ple, que inaugurarà la legislatura, s’elegiran els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

La convocatòria de la sessió constitutiva és una competència atribuïda al president de la Generalitat en funcions, però aquesta vegada, en aplicació de les mesures a l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola, la signa el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

La sessió constitutiva serà la primera en què ocuparan els seus escons els diputats elegits a les eleccions del 21 de desembre: 36 de Ciutadans, 34 de Junts per Catalunya, 32 d’Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí, 17 del Partit dels Socialistes de Catalunya, 8 de Catalunya en Comú – Podem, 4 de la Candidatura d’Unitat Popular i 4 del Partit Popular.

El lloc que ocuparan els diputats als escons en aquest ple és provisional, ja que l’assignació definitiva l’hauran de decidir la Mesa i la Junta de Portaveus un cop constituït el Parlament.

Mesa d’Edat
La sessió constitutiva s’inicia amb la lectura del decret de convocatòria a càrrec del secretari general, que tot seguit convida els membres de la Mesa d’Edat a ocupar els seus llocs. Aquesta mesa presideix la sessió constitutiva fins que no s’hagi elegit la de la legislatura, i la integren el diputat més gran d’entre els presents al ple, que la presideix, i els dos més joves, també d’entre els presents, en qualitat de secretaris. A hores d’ara, i si no hi ha canvis d’última hora, aquesta Mesa estarà presidida per Ernest Maragall (75 anys), Rut Ribas (27 anys) i Gerard Gómez del Moral (28 anys), paradoxalment, tots tres escollits en la candidatura d’ERC.

Un cop han ocupat els seus llocs, el president de la Mesa d’Edat declara oberta la sessió, i després els dos secretaris llegeixen els noms dels diputats electes proclamats per les juntes electorals. A continuació, es fan les votacions per elegir els set membres de la mesa de la dotzena legislatura.

Les votacions
L’elecció dels membres de la Mesa es fa en tres votacions successives: una per a la presidència, una per a les dues vicepresidències i una altra per a les quatre secretaries. Totes les votacions es fan dipositant cada diputat una papereta en una urna. En cadascuna de les votacions els membres de la Mesa d’Edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels electes perquè emetin el seu vot, i els tres diputats de la Mesa d’Edat són els últims a fer-ho.

La primera votació és per elegir el president o presidenta del Parlament. Cada diputat ha d’escriure un sol nom a la papereta, i surt elegit el que obtingui la majoria absoluta, és a dir, el vot favorable de com a mínim 68 dels 135 diputats. Si cap candidat no assoleix aquesta majoria, s’ha de repetir la votació entre els dos diputats que han aconseguit més suport, i és elegit el que obté més vots de tots dos. La segona votació és per elegir les dues vicepresidències. Cada diputat ha d’escriure també un sol nom a la papereta, i surten elegits els que, per ordre correlatiu, obtenen més vots. Aquesta fórmula s’aplica també en la tercera votació, per a l’elecció de les quatre secretaries. També en aquest cas, els diputats escriuen un sol nom a la papereta i són nomenats, per ordre correlatiu, els que obtenen més vots.

En cas d’empat en l’elecció de la presidència, les vicepresidències i les secretaries, s’ha de repetir la votació, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Abans d’acabar la sessió, els elegits han d’ocupar el seu lloc a la mesa, i a continuació el nou president s’adreça a la cambra i declara constituït el Parlament de la legislatura.

Des del restabliment del Parlament, el 1980, n’han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (des del 2015).

Consultes i investidura
Un cop constituït el Parlament, s’obre un termini de deu dies hàbils en què el president de la cambra ha d’obrir consultes amb els partits amb representació parlamentària per proposar un candidat o candidata per ser investit president de la Generalitat i convocar el ple d’investidura, que ha de començar dins aquest termini de deu dies hàbils, és a dir, en aquest cas com a molt tard el 31 de gener.

En el ple d’investidura, el candidat a la presidència de la Generalitat presenta davant el Ple el seu programa de govern i sol·licita la con¬fiança de la cambra. La sessió continua amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris. A l’últim, després del debat sobre el programa presentat, es fa la votació.

Per ser investit, el candidat necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d’un mínim de 68 dels 135 diputats. Si no assoleix aquest suport en la primera votació, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat i una segona votació en què per ser investit en té prou amb la majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que no en contra.

Si tampoc és investit en segona votació, per poder convocar un altre debat d’investidura, el president de la cambra ha de fer una nova ronda de consultes amb els grups i tornar a proposar un candidat, que pot ser el mateix que ja s’ha sotmès a la investidura o un de nou.

Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació no és elegit cap candidat, la legislatura es dissol automàticament i es convoquen noves eleccions de manera immediata perquè es facin cinquanta-quatre dies després de la convocatòria. Aquest supòsit no s’ha donat mai des del restabliment del Parlament.

Els presidents de la Generalitat des del 1980 han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015) i Carles Puigdemont (2016-2017).

Grups parlamentaris
Els grups parlamentaris s’han de constituir en el termini de vuit dies hàbils a comptar de l’endemà de la constitució del Parlament, mitjançant un escrit adreçat a la Mesa que han de signar tots els diputats que desitgen constituir el grup i en què han de fer constar la denominació del grup, els noms de tots els seus membres i els de les persones que el representen. Cada diputat només pot ser membre d’un grup parlamentari.

Només es pot constituir un grup parlamentari per partit, federació o coalició electoral. Els grups, llevat del Mixt, es poden constituir amb un mínim de cinc membres, encara que hagin estat elegits per circumscripcions diferents. Dins el Grup Mixt, per tal de facilitar l’ordenació del treball i els tràmits parlamentaris, es poden constituir subgrups, integrats per un mínim de tres diputats pertanyents a un mateix partit, federació o coalició electoral.