Tres constatacions postelectorals i una qüestió

​Malgrat les persones i els polítics catalans en injusta presó preventiva i en obligat exili, malgrat el paper que va fer el rei a demanda de Rajoy, malgrat la inconstitucional destitució del govern català i la il·legal convocatòria d’eleccions per l’article 155 que segons molts experts no ho permet, malgrat la pressió de la premsa de la metròpoli i de la fiscalia i la judicatura, i malgrat tots els malgrats, el passat dia 21, amb un 82% de participació, els sobiranistes catalans (més de dos milions) van guanyar als dependentistes d’Espanya (un milió nou-cents mil i escaig). En vots i escons C’s guanyà les eleccions, però era una victòria pírrica, perquè els companys del 155, PSC-PSOE i PP, van punxar. Pitjor: el PP es va desfer com un bolado.

Primera constatació: la majoria silenciosa no existeix; era una pura enganyifa. Segona constatació: l’endemà 22, la pell de brau es desvetllà taronja i, mentre la FAES exultava, el Sr. Rajoy es fa afanyar a dir que els resultats no eren exportables a Espanya (Excusatio non petita, accusatio manifesta); afegí que amb qui havia de parlar era amb C’s. No havia entès res i Moragas (l’assessor de l’afer Camarga i, segons corre, qui no va passar-li la trucada de Puigdemont el passat 26-X), el deixava a l’estacada fugint d’ambaixador a l’ONU, però la màquina judicial (casualitat?) va respondre. El jutge Llarena del Tribunal Suprem, d’acord amb l’informe de la Guàrdia Civil, ampliava la investigació pel delicte de rebel·lió a Artur Mas, Marta Rovira, Anna Gabriel, Marta Pascal, Mireia Boya i Neus Lloveras. I el ministeri públic demanava la inclusió del major Trapero i Josep M. Jover. De nou la Magistratura obligada a fer política. Tercera constatació: ahir, però, els editorials de la metròpoli començaven a passar comptes amb Rajoy, sobretot després que Puigdemont li demanés diàleg des de Brussel·les. Li agradi o no, d’una manera o altra, haurà d’acabar movent fitxa.

​Justament ahir vaig escriure un correu al Tribunal Suprem a l’atenció del jutge Llarena i a l’Escola Judicial de Vallvidrera, a l’atenció de la magistrada Espinosa, la seva muller, demanant-los si em podien respondre a la qüestió que segueix. Segons la Constitució “La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels jutges i pels magistrats que integren el poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei” (art 117,1). Si la justícia emana del poble i aquest elegeix persones exiliades i empresonades en presó preventiva com a representants seus en un Parlament, si el jutge ha de sotmetre’s a l’imperi de la llei com diu l’article esmentat, no ha de deixar ipso facto en llibertat les persones elegides, atès que la justícia emana del poble i el poble els vol lliures com a representants seus? En altres paraules: Un jutge pot administrar una justícia diferent de la que emana del poble segons la Constitució? De moment no he rebut cap resposta.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here