Davant la interlocutòria de 4 de desembre del jutge instructor del Tribunal Suprem sobre la situació personal de les persones investigades en la causa especial 20907/2017, en què es disposa mantenir la mesura cautelar de presó provisional sense fiança als senyors Cuixart, Forn, Junqueras i Sànchez, el Síndic manifesta, dins del més escrupolós respecte per les decisions judicials, el següent:

1. El dret de participació política, consagrat en l’article 23 de la Constitució i en l’article 3 del protocol addicional al Conveni europeu de drets humans (CEDH), requereix que les persones candidates a uns comicis democràtics puguin participar en la campanya en plenes condicions d’igualtat amb la resta de candidats. Seguint la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH, foto), com va constatar el TEDH en el cas Piermont contra França —no citat en la causa especial en què sí que apareixen citades altres sentències del TEDH que tenen ben poca relació amb els fets que es pretenen jutjar—, el contingut de l’article 3 del Protocol addicional núm. 1 pretén garantir el lliure accés de tots els grups d’opinió a l’activitat política, per reforçar el pluralisme, la tolerància i el sentit d’obertura que exigeix una societat democràtica. En aquest sentit, les eleccions lliures i la llibertat d’expressió, especialment la llibertat del debat polític, constitueixen el fonament de tot règim democràtic. Els dos drets són interdependents i es reforcen mútuament l’un a l’altre. En conseqüència, “la llibertat d’expressió és una de les condicions que garanteixen la lliure expressió de l’opinió d’un poble sobre l’elecció del cos legislatiu”.

Per tot això, és particularment important, en períodes electorals, permetre que les opinions i les informacions de tot tipus circulin lliurement. D’aquesta manera, sobretot en períodes electorals, s’ha de considerar el dret a la llibertat d’expressió garantit per l’article 10 del CEDH de conformitat amb el dret a fer eleccions lliures, protegit per l’article 3 del Protocol addicional núm. 1. El fet que tres candidats, incloent-hi un cap de llista i un número dos, de dues formacions diferents estiguin en situació de presó provisional durant la campanya que comença suposa objectivament una distorsió d’aquests comicis i, per tant, dels seus resultats. El Síndic ja va denunciar en un informe emès el mes d’abril una preocupant tendència a judicialitzar la vida política. En la situació actual, la campanya electoral també queda judicialitzada.

2. En el decurs de la incipient investigació dels fets que s’imputen a totes les persones investigades, incloses les que han romàs sota la jurisdicció de l’Audiència Nacional, la Fiscalia i la instrucció han fet asseveracions que es podrien interpretar com una criminalització de la llibertat d’expressió i de manifestació, que són drets de participació política imprescindibles en un estat democràtic. Això succeeix quan el jutge instructor engloba dins del delicte de rebel·lió, que inclou la violència com a element típic, les manifestacions de l’11 de setembre celebrades pacíficament en els darrers anys o, de manera igualment preocupant, al·lusions a eventuals i futures mobilitzacions populars, que en cap cas es pot presumir que hagin de resultar violentes. O, en un altre context, algunes decisions recents de les juntes electorals central i provincials de Barcelona i Tarragona sobre l’ús del color groc per part de particulars i institucions.

3. La jurisprudència del Tribunal Constitucional palesa que els articles 25.2 i 9.3 de la Constitució obliguen a garantir un principi de proporcionalitat de les penes que no sembla que s’estigui respectant en aquest cas. La qualificació dels fets pel Ministeri Fiscal com a sedició o rebel·lió, assumida pels instructors del cas, i també les mesures provisionals adoptades al seu dia i que es mantenen avui per a alguns dels investigats, no sembla que compleixin aquest principi.

Per tot això, el Síndic considera que el respecte per la Constitució espanyola no es pot circumscriure a preceptes aïllats i fora de context, sinó que ha d’incloure tota la seva dimensió de garantia de drets fonamentals i llibertats públiques i de reconeixement de l’autogovern (article 2 i Títol VIII), que han quedat en entredit amb l’aplicació de l’article 155, tal com el Síndic ja va manifestar el 2 de novembre passat.