Un dels moments on el públic va encendre el llum del mòbil | Assemblea Nacional Catalana
Un dels moments on el públic va encendre el llum del mòbil | Assemblea Nacional Catalana

Barcelona ha acollit aquesta tarda un concert multitudinari amb més de 50 mil persones que han clamat i cantat per la llibertat dels presos polítics. Més de quaranta bandes i artistes han volgut aportar el seu gra de sorra per la causa i s’han unit en formacions musicals poc habituals. Entre els artistes, hi han participat membres de bandes com Els Amics de les Arts, Els Catarres, Els Pets, i artistes com Ramon Mirabet, Gemma Humet, Judit Nedderman, Oriol Barri, i un llarg etcètera.

“Sentim una responsabilitat molt gran” deia Oriol Farré, de Gossos, que afirmava que hi ha membres del govern i de la societat civil tancats per un govern “feixista”. “Ells han complert i ara ens toca mullar-nos a nosaltres en un moment tan important”, ha dit. Joan Reig, bateria d’Els Pets, s’ha mostrat contrariat per les altes fiances imposades per l’Estat espanyol. “És per acabar d’escanyar-nos”, ha dit.

El concert ha tingut grans moments d’emotivitat, especialment quan han sonat aquelles cançons que tenen una llarga trajectòria emotiva, com Que tinguem sort o L’estaca, però també nous himnes generacionals, com Invencibles d’Els Catarres, Barcelona s’il·lumina dels Buhos, Luisiana dels Amics de les Arts i l’Orfeó Català, Pau d’Els Pets, Els teus somnis de Sopa de Cabra o Llença’t de Lax’n’Busto.

Caldrà seguir lluitant

El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha volgut centrar la seva intervenció a dalt de l’escenari en dos mots. El primer, solidaritat. Solidaritat, sobretot, amb els presos polítics i tots els encausats. Alcoberro ha repassat les desenes i desenes d’actes en defensa dels nostres polítics, com les cassolades i les manifestacions fetes durant aquestes setmanes.

I l’altre mot que ha destacat ha estat música. “Som un país de cançons, que canta quan ens trobem en moments festius i de dolor”, ha dit. I ha posat l’exemple de les cançons durant la transició com una mostra de força i de lluita, també en els moments actuals, on les noves tradicions recullen aquesta empenta. Però sobretot, ha ressaltat que el fet de cantar ens fa sentir més “forts” i més “lliures”, i ajuda a vèncer la por i a omplir-nos de “coratge” i a “esdevenir poble”.

Finalment, Alcoberro ha advertit que caldrà continuar el combat per la llibertat i pel tancament de tots els processos judicials oberts, i també seguir omplint la Caixa de Solidaritat. “Volem ser ciutadans lliures en una nació lliure”, ha conclòs.

Els familiars prenen la paraula

Entre els parlaments hi ha intervingut el fill del fins ara president de l’ANC, Jordi Sànchez, que ha transmès un missatge des de la presó, fent valdre el paper de la societat catalana en la demanda de llibertat i democràcia. “Vinc amb ganes d’empènyer cap a la independència”, i ha recordat les paraules de la Muriel Casals: “nosaltres som el somni”.

Qui també ha intervingut ha estat Neus Cuixart, que ha transmès un missatge del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. “Aquest país mai no tornarà a ser el mateix”, ha dit. “Alimentem amb dignitat els nostres cors”, deia, i ha demanat més unitat que mai dins de la transversalitat, passi el que passi dilluns. “Ara és l’hora de la gent”, ha conclòs.

Familiars i coneguts dels membres del Govern empresonat han anat pujant a l’escenari per llegir textos seus o per parlar d’ells. Tots han mostrat no només el seu compromís amb la democràcia i la llibertat, sinó també amb el país i amb les seves conviccions més íntimes, i han demanat, en línies generals, participar en els propers comicis del 21 de desembre per guanyar la llibertat i la democràcia.

Compromesos amb el somni

També alguns consellers de l’exili han volgut ser presents al concert, si més no des de la distància. Per això s’han emès alguns vídeos dels consellers, fortament aplaudits pel públic, entre els quals el del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s’ha mostrat trist per no poder assistir al concert.

Puigdemont ha volgut remarcar el paper de la Caixa de Solidaritat, que representa una “cadena de solidaritat” que fa que tothom hi posi de la seva part. “Aquesta cadena ens ajuda a mantenir viva l’esperança i a continuar dempeus, a persistir” i sobretot a “continuar amb el somni amb el qual ens hem compromès”, ha conclòs.

El públic, en marxa

Malgrat el fred, que ha estat constant durant tota tarda, la gent ha pogut gaudir del concert. Gent vinguda d’arreu, gran, jove, pares i mares amb les seves criatures, i tots ells amb mocadors i llaços grocs, i cridant “Llibertat”. Tot i les cues per accedir, l’estadi ha quedat ple un cop les primeres notes havien començat a sonar, i ha seguit ballant i cantant durant les més de tres hores que ha durat, especialment amb les cançons més marxoses.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here