Renunciar a la unilateralitat és renunciar a exercir drets. Exercir un dret només es pot fer des de la unilateralitat perquè si has de demanar permís a algú altre és que ja no estem davant d’un dret sinó d’una relació de dominant (el que dóna permís) i de dominat (el que ha de demanar permís per actuar). El dret a l’autodeterminació és unilateral per definició. El prefix auto vol dir per un mateix. Determinació vol dir prendre una resolució. Amb aquesta idea vam arribar a l’1 d’octubre. La gent, els més de 2,3 milions que vam anar a votar sota la pluja de porres, ho teníem molt clar. Ningú no vindrà a donar-nos res. Hem de ser nosaltres que anem a buscar, a exercir, els nostres drets.
Partint d’aquesta premissa no entenc el lema triat per l’ANC per a la manifestació de Brussel·les: Help Catalonia. Europa no ens ha d’ajudar. Ens hem d’ajudar nosaltres mateixos exercint la República. No et preguntis què pot fer Europa per Catalunya, sinó què pot fer Catalunya per Europa. No fem el paper de ”pobrissons” si us plau! Espanya, mai renunciarà a ser el que és. No espereu que l’Estat espanyol acordi la independència. Mai. Només ho faran quan ja sigui absolutament inevitable i irreversible. Però aleshores només es podran negociar els termes de la separació, no el dret a exercir la sobirania. La bilateralitat només és possible entre iguals. Per tant, quan parlem de bilateralitat parlem d’exercir la República. No hi ha un altre camí. Després del 21D només hi ha lloc per a desenvolupar els decrets que creïn el marc jurídic de la República que els ciutadans vam votar majoritàriament l’1 d’octubre. I per a fer aquest camí no hem de demanar ajut a Europa (Help Catalonia). Aquest és un camí que hem de fer sols. Amb determinació, amb autodeterminació. I a partir d’aquí, des de l’exercici de la República acordar bilateralment els termes del traspàs. Mai abans.
Un cop assumida aquesta premissa, no entenc que els programes electorals dels partits independentistes no deixin clar que després del 21D es desenvoluparà la República. I aquest desenvolupament només es pot fer de forma unilateral. Sembla com si els programes electorals estiguin condicionats per l’estratègia jurídica de defensa dels presos polítics. Espero que no, perquè seria tant com admetre la judicialització de la política. No hem de tenir por de la repressió de l’Estat. Ens han deixat clar que en cap cas pensen fer servir la violència. Així ho han manifestat en resposta a les declaracions de Marta Rovira quan va alertar de possibles actes violents de l’Estat. Per tant, tots tranquils a l’hora de desenvolupar la República.
Si, per exemple, ERC guanya les eleccions, a ningú no podria sorprendre que un partit que es diu “republicà” vulgui dur a terme el seu ideari: fer una República. I us ben asseguro que la monarquia espanyola no s’asseurà en una taula per a negociar “bilateralment” la seva dissolució. Només la unilateralitat ens permetrà exercir la sobirania i materialitzar la República. Amb determinació.
