Al marge dels errors, pocs o molts que el Govern de la república catalana hagués pogut cometre, és innegable que la dignitat i decisió del poble al referèndum legal de l’1-O —reprimit brutalment per l’estat feixista amb una violència extrema, amb imatges innegables que han donat la volta al món— han estat decisives per la proclamació de la república el dia 10-O deixada en suspens pel president per afavorir al diàleg suggerit per l’UE. I veient la nul·la resposta de l’Estat contestada només amb les amenaces d’aplicar el 155 i el 116, articles de la Constitució totalment desproporcionats. El 27-O el Parlament de Catalunya, l’únic òrgan democràtic escollit lliurament pel poble, va optar per fer front a les amenaces de l’Estat i aixecar la suspensió de la proclamació votada per la majoria absoluta del Parlament.
A partir d’aquí, s’assabenten per diverses fonts de l’imminent atac al Parlament i a la Generalitat per part de les forces de l’Estat en aplicació de la il·legal interpretació del 155 i l’intent d’aplicació del 116, la qual cosa podria ocasionar centenars de morts i ferits entre la població desermada i pacífica què custodiaven les institucions. L’endemà mateix que l’Estat apliqués el 155 i el cop d’estat contra la Generalitat, es consumava el govern legítim de la república catalana alertat per diverses fonts de tota solvència de la violència imminent com a resposta de l’Estat dictatorial (tal com va denunciar el M.H. Sr. Puigdemont, Marta Rovira o el periodista d’investigació de la Directa, Jesús Rodriguez), una part del govern varen optar per exiliar-se i l’altre part foren detinguts, engrillonats, emmanillats, maltractats, vexats i empresonats junt amb els líders de la societat civil, d’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’audaç maniobra del Govern republicà català va permetre desmuntar l’operatiu de violència extrema que preparaven contra el poble català i denunciar-ho a tot el món. A Catalunya s’ha desfermat sibil·linament un autèntic retrocés democràtic contra els drets socials, aplicant la repressió contra la cultura, la llengua, els drets civils, sindicals i socials i contra la llibertat d’expressió. Tenim retinguts per opinar; imposen el terror deixant campar l’extrema dreta nazi a les manifestacions unionistes totes elles de marcat perfil feixista i xenòfob contra tot el que és català.
El PP, el PSC i C’s amb l’emmudiment covard dels comuns apliquen el 155 com un martell per destruir tots els guanys democràtics aconseguits. Arribant a una regressió perillosíssima de les conquestes socials.
L’Estat utilitza vergonyosament la brutalitat i repressió contra els catalans, per tapar la màfia corrupta de casos com Gürtel, etc, que empastifen tot el govern de l’estat.
Doncs bé, recapitulem en el títol de l’escrit. A ningú no se li pot escapar que el 21D ha estat obligat i imposat per l’UE a l’Estat espanyol. Aquestes il·legals eleccions en realitat són el referèndum acordat. S’enfronten dos blocs, el bloc feixista del 155, repressiu i unionista. Contra el bloc democràtic republicà per restituir la república proclamada i avançar en les llibertats, qui guanyi tindrà el reconeixement internacional. L’Estat espanyol ha quedat com un estat violent, repressiu i feixista als ulls del món, i si no reconeix la victòria catalana el 21D i persisteix en la repressió serà expulsat de l’UE. L’avís del president de la república a l’exili, el M.H. Sr. Carles Puigdemont ho deixava clar. Els catalans sempre reconeixem els resultats, ho farà l’Estat espanyol?
D’aquí la clau: el 21D tothom ha d’anar a votar, tenim un ventall ampli per a cadascú, JxC, ERC i la CUP, fora d’això és votar el feixisme i la repressió.
Per la dignitat de l’1-O i la victòria consolidem la república proclamada el 27-O.
Pel retorn dels exiliats i els presos polítics, ara no hi ha excuses. Votem, guanyem i marxem de la fosca nit feixista.
