Sessió del Parlament de Catalunya | Parlament de Catalunya
Sessió del Parlament de Catalunya | Parlament de Catalunya

El 21 de desembre el govern espanyol ha convocat unes eleccions il·legítimes d’una forma totalment il·legal, saltant una llei orgànica aprovada pel Congreso com és l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Malgrat tot, l’independentisme ha decidit afrontar els comicis com un nou repte democràtic per demostrar que és majoria. Seran les terceres eleccions que l’independentisme enfoca com a plebiscitàries en poc més de 5 anys. El 2012 les candidatures que portaven en el programa un horitzó més o menys clar cap a la independència varen treure el 49,15% dels vots i 74 diputats. En canvi les candidatures explícitament unionistes varen sumar poc més del 37% dels vots i 48 diputats. La participació va pujar 9 punts respecte a les eleccions del 2010 i van arribar al 67,76%. El 2015 les candidatures explícitament independentistes, que incorporaven la proclamació d’independència al programa, varen sumar el 47,8% dels vots i 72 diputats. Les candidatures explícitament unionistes varen sumar el 39,46% dels vots i 52 diputats. Per tant, de les eleccions del 2012 a les següents, les candidatures amb una posició clara en l’eix nacional van sumar per sobre d’un punt percentual més. La participació va pujar més de 7 punts respecte a les eleccions del 2012 arribant al 74,95%.

En ambdós comicis, però especialment el darrer on la polarització va ser molt més pronunciada, varen quedar algunes formacions que no es definien clarament ni com a candidatures del ‘Sí’, ni com a candidatures del ‘No’. El 2015 les dues principals llistes que no es posicionaven clarament eren la de Catalunya Sí que es pot i la d’Unió. En ambdós casos, durant la campanya, van demanar que no se les comptés ni com a ‘Sí’, ni com a ‘No’. També hi havia la ja tradicional candidatura del PACMA, el partit animalista, el programa del qual està centrat en els drets dels animals i malgrat que parlen d’altres temàtiques no aborden quin model de relacions entre Catalunya i Espanya volen. Finalment, hi havia el Partit Pirata, que només va presentar candidatura per Girona i que en aquell moment defensava el dret a l’autodeterminació, però no una posició concreta davant d’un referèndum. Aquestes candidatures varen representar el 12,19% dels vots i foren un dels motius pels quals, posteriorment, els partits independentistes van decidir fer el referèndum de l’1 d’octubre, ja que consideraven que el resultat de les eleccions del 27S de 2015 no havia estat prou clar.

És per això que de cara a les eleccions del 21D serà molt rellevant per a l’elector clarificar si la llista electoral que vol votar es transformarà a un Sí o un No a dur a terme el desplegament de la República Catalana que va quedar estroncat per l’aplicació del 155, la detenció de part del Govern de Catalunya i l’exili de la resta.

Candidatures favorables a la República Catalana

ESQUERRA REPUBLICANA-CATALUNYA SÍ

La candidatura liderada per ERC, amb Oriol Junqueras com a cap de cartell, és la que segons les enquestes està més ben posicionada per guanyar les eleccions. A més d’ERC, la candidatura també està formada per Demòcrates de Catalunya, amb quatre candidats a les llistes liderats per Toni Castellà en el lloc 15 per Barcelona; Moviment d’Esquerres, que participa de la llista amb Ernest Maragall en el número 13 per Barcelona i amb l’actual diputada Magda Casamitjana en el número 5 per Girona; i Avancem, amb l’actual diputat Fabian Mohedano com a número 27 per Barcelona. Solidaritat per la Independència, partit que el 2010 va obtenir 4 diputats al Parlament, estava negociant amb D’s la seva incorporació a la llista a través d’un dels llocs de la formació democristiana, finalment però, no disposarà d’aquest lloc pel reduït nombre de posicions que els demòcrates finalment hi tenen. Ara el partit independentista ha de decidir la seva posició tenint en compte que no podrà participar de cap de les llistes independentistes. La llista es marca com a objectiu construir la República Catalana.

JUNTS PER CATALUNYA

El PDeCAT, que fins fa poques setmanes les enquestes li indicaven uns resultats molt dolents, ha apostat per una llista al voltant del president Puigdemont amb una gran part dels seus membres que venen de fora del partit. Junts per Catalunya se sustenta jurídicament amb una coalició entre el PDeCAT i Convergència Democràtica de Catalunya. Més enllà d’aquests dos partits els convergents només incorporen a la llista Josep Sort, president de Reagrupament Independentista, tot i que no és cap sorpresa donat que els reagrupats ja varen decidir participar de la fundació del nou partit convergent. Aquest moviment d’última hora ha permès que la llista capti l’interès de molts independentistes que segurament no es plantejaven votar el PDeCAT. Des que s’ha llençat el projecte d’aquesta llista oberta a personalitats de sensibilitats diverses encara no s’han concretat els seus objectius, però donada la trajectòria independentista de tots els seus membres sembla clar que serà una llista favorable a la República Catalana.

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR

La CUP es presenta aquestes eleccions amb una candidatura que es marca com a objectius el desplegament de la República i la ruptura automàtica amb l’Estat; el rebuig als projectes polítics basats en impossibles com un referèndum pactat i el retorn a l’autonomisme; i l’articulació d’una proposta electoral basada en l’autonomia política de l’esquerra independentista. Malgrat l’interès de Procés Constituent per formar part de la candidatura de l’esquerra independentista i la seva proposta de sumar-hi, a més a més, Som Alternativa —la nova plataforma política d’Albano Dante un cop aquest ha trencat amb Els Comuns—, aquesta entesa no ha estat possible. Aquests dos partits, donades les circumstàncies, han decidit no participar de les eleccions del 21D. Així i tot, a la llista de la CUP s’hi suma Pirates de Catalunya, que el 2015 no es definia com a independentista, però després del referèndum de l’1 d’octubre passa a ser l’únic partit no independentista que assumeix com a propi el mandat del poble català sorgit d’aquella votació.

DIÀLEG REPUBLICÀ

Tal com es feia ressò el nostre mitjà, ERC, de forma secreta, ha estat preparant una segona candidatura del partit que aquest diumenge s’ha fet pública juntament amb la resta de llistes oficials en el BOE. La llista, que està formada per militants de base del partit republicà i de les seves joventuts, té per objectiu ser una candidatura salvavides en cas que la justícia espanyola decidís il·legalitzar la llista principal d’ERC. S’espera que en cas que el partit republicà no tingui problemes legals aquesta candidatura sigui retirada. En cas contrari el partit demanaria el vot per aquesta llista.

Candidatures explícitament contràries a la República Catalana

CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANIA

Ciutadans, el partit que va néixer l’any 2006 amb l’objectiu de combatre el catalanisme i per extensió l’independentisme, a poc a poc s’ha consolidat com el referent de l’espai unionista a Catalunya. Ja en les eleccions del 2015 va aconseguir sumar 461.000 vots més respecte a les anteriors i es converteix en la força unionista més votada i segona força del Parlament de Catalunya amb 736.364 vots i 25 diputats. En aquestes eleccions sembla que podrien repetir un resultat semblant o fins i tot millorar-lo.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

El PSC-PSOE ha patit els darrers anys una deriva cap a l’unionisme més radical. Sobretot després de la sortida de diferents sectors del partit que se’n van escindir formant nous partits, els socialistes han anat escorant-se cap a l’espanyolisme i adoptant posicions cada cop més bel·ligerants contra l’independentisme. Si el 2012 es presentaven amb el referèndum pactat al programa electoral, com a solució de consens i per intentar mantenir electorat catalanista i espanyolista a la vegada, en les darreres setmanes ha participat de les manifestacions unionistes contra el Govern català i a favor de l’aplicació del 155 al costat del PP, C’s i els micro partits franquistes. Amb l’objectiu d’aturar la imparable davallada electoral dels darrers anys, és el partit unionista que ha fitxat més persones de fora del seu espai polític. Ramon Espadaler, del nou partit Units per Avançar, hereva de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya de Duran i Lleida, anirà de número 3 per Barcelona. A més ha fitxat membres de diferents plataformes de la tercera via i també de la plataforma unionista Sociedad Civil Catalana.

PARTIT POPULAR/PARTIDO POPULAR

El PP és la candidatura històrica de l’unionisme, encara que en temps de Josep Piqué va moderar les formes. Amb l’aparició de Ciutadans, la formació unionista va començar a radicalitzar les posicions per no perdre electorat. El partit no presenta cap aliança rellevant més enllà del fitxatge de l’alcalde de Gimenells que va plegar del PSC per incorporar-se com a número 2 per Lleida de la llista dels populars.

RECORTES CERO-GRUPO VERDE

La candidatura Recortes Cero-Grupo Verde ja es va presentar en les eleccions del 2015 quan va obtenir 14.444 vots, és a dir el 0,35% del total. La candidatura és explícitament contrària a la independència, tant és així que s’han manifestat de forma reiterada en manifestacions unionistes amb pancartes contra la independència. L’argument principal que utilitzen és que la independència divideix la classe obrera. Presenten llista a les quatre circumscripcions electorals.

LA FAMILIA, PAZ Y LIBERTAD

La familia, paz y libertad és una candidatura força desconeguda pel públic general però que ja té certa trajectòria en presentar-se a comicis, malgrat sempre obtenir uns resultats molt pobres. La candidatura es pot considerar explícitament unionista, ja que han dit públicament que ells defensarien el ‘No’ en un referèndum pactat que tolerarien. Així i tot, deixen clar que són totalment contraris als referèndums unilaterals, que qualifiquen d’il·legals. Presenten candidatura només per Barcelona. Actualització: Finalment no ha estat validada per la Junta Electoral.

DEMOCRACIA NACIONAL

Democracia Nacional és un dels petits partits d’extrema dreta hereus del franquisme. En aquestes eleccions presenta candidatura per Barcelona. Actualització: Finalment no ha estat validada per la Junta Electoral.

UNIDOS y SOCIALISTAS+por la Democracia

La candidatura d’Unidos y Socialistas+por la Democracia és la unió de sectors escindits de Podemos i del PSC disconformes amb la tebiesa d’aquests partits en relació al tema nacional. Clarament contraris a la independència de Catalunya i fins i tot a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Presenten llista només per Barcelona. Actualització: Finalment no ha estat validada per la Junta Electoral.

CIUDADANOS LIBRES UNIDOS

El partit Ciudadanos Libres Unidos és un partit poc conegut però que en els eixos programàtics porta la recentralització de les competències de Sanitat, Educació i Justícia. Per tant, és clarament contrari a la independència de Catalunya. Presenta candidatura només a la demarcació de Tarragona. Actualització: Finalment no ha estat validada per la Junta Electoral.

Candidatures absents

Ni Unión Progreso y Democracia ni VOX no han decidit presentar llista per aquestes eleccions. Segurament la seva nul·la implantació a Catalunya és el factor principal per aquest fet.

Candidatures ambigües en relació a la República Catalana

CATALUNYA EN COMÚ-PODEM

El món dels comuns que de moment treballa amb dos partits diferenciats, a causa sobretot de l’aposta d’Albano Dante, ara ja fora de Podem Catalunya per mantenir perfil propi, es presenta en coalició dels dos partits: Catalunya En Comú-Podem. El cap de llista serà Xavier Domènech, que actualment és diputat al congrés espanyol. Malgrat haver guanyat les eleccions espanyoles dos cops i les municipals a Barcelona, a la candidatura de l’espai dels comuns no se li presenta un panorama fàcil. A les eleccions del 27S ja van fer uns resultats molt per sota dels que esperaven, amb tan sols 11 diputats i menys del 9% dels vots. L’ambigüitat dels comuns a l’hora de posicionar-se respecte a la independència de Catalunya els causa estralls en eleccions en les quals l’electorat espera posicionaments clars davant del tema. Favorables al dret a decidir, van donar suport en certa manera al referèndum de l’1 d’octubre, però interpretant-lo com una mobilització ciutadana. Estan en contra de l’aplicació del 155 però també de la proclamació de la independència del 27 d’octubre. A les eleccions del 27S van demanar no ser considerats ni vots pel ‘Sí’ ni vots pel ‘No’ i és probable que ara adoptin un posicionament ambigu semblant.

PARTIT ANIMALISTA CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL

El PACMA és un partit que centra el seu programa electoral en els drets dels animals. Pel que fa a l’eix nacional no té cap mena de posició. A les eleccions del 2015 va fer el seu millor resultat en unes eleccions al Parlament de Catalunya quan van treure 30.157 vots, és a dir, un 0.73% del total. Presenta candidatura a les quatre circumscripcions.

PER UN MÓN MÉS JUST

La candidatura Per un món més just és una candidatura altermundista que s’ha presentat en alguna altra ocasió i que no té cap posicionament en relació al procés d’independència. Presenten candidatura a les quatre circumscripcions. Actualització: Finalment la Junta Electoral només ha validat les llistes de Girona i Lleida.

CONVERGENTS

El partit Convergents és l’eina política que impulsa l’exconseller i exdiputat del Parlament Germà Gordó, que va escindir-se del PDeCAT per no compartir l’estratègia amb relació al procés d’independència i amb relació a la seva aliança amb la CUP per dur-lo a terme. Aposta pel “govern legítim de Catalunya”, la “llibertat dels presos polítics” i la revocació de l’article 155, però no es defineix clarament sobre la República Catalana. Inicialment semblava que el partit utilitzat seria Nova Convergència, però finalment s’ha usat aquesta segona formació i marca electorals. Només presenten llista electoral per Barcelona. Actualització: Finalment no ha estat validada per la Junta Electoral.

PARTIT FAMÍLIA i VIDA

El Partit Família i Vida és un partit conservador que en el seu programa no tenen cap posicionament explícit en relació al procés d’independència. Només presenten llista per Barcelona. Actualització: Finalment no ha estat validada per la Junta Electoral.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here