Atenció: Calen 20.000 voluntaris (com a mínim)

Sembla que, per fi, a la cinquena anirà la vençuda: vam votar per la independència a les consultes populars, hi vam tornar al 9-N, vam fer “el vot de la nostra vida” o “ens vam governar” el 27-S, ens van partir la cara —a alguns literalment— per fer-ho l’1-O i ara, per fi, sembla que va de veres el 21-D.

Davant d’aquesta eventualitat hi ha tres qüestions fonamentals:
Primera: Respondrà la gent altre cop?
Segona: Acceptarà l’Estat espanyol un resultat afirmatiu?
I tercera: Hi haurà tupinada?

Dono per fet que la resposta a la primera pregunta és que sí: Fa massa temps que estem mobilitzats per fallar ara que ja s’albira el final. Només un avís per a l’univers Colau/Comuns/Podemos i companyia: s’ha acabat l’ambigüitat; això és el referèndum legal i acordat i tot el que no sigui un Sí clar serà comptat com un No.

Pel que fa a la segona… bé, això mereixeria un altre article.

I anem a la tercera pregunta, que és el motiu d’aquest article. A parer meu, la resposta és que sí, o almenys ho intentaran. Hi ha massa en joc, i és la batalla definitiva: és imperatiu per a tots dos bàndols que el resultat sigui favorable i ja sabem que fer trampes, saltar la llei, mentir descaradament i tot el que calgui no ha estat mai cap problema per a ells.

I la veritat és que ho tenen relativament fàcil: amb unes juntes electorals controlades i la història que ha sortit els darrers dies entre el PP i Indra, l’empresa encarregada de la infraestructura informàtica de l’escrutini, hauria de ser poc més que bufar i fer ampolles. A no ser que…

A no ser que hi hagi un escrutini paral·lel incontestable. I per això calen voluntaris que controlin tots i cadascun dels passos, des del minut zero fins al final.

Cal que a totes i cadascuna de les meses electorals de Catalunya hi hagi algú que estigui al peu del canó en cada moment: no es pot perdre de vista l’urna ni un segon, s’han de vigilar les piles de paperetes i s’ha de participar activament en el recompte, estant a l’aguait de les trampes que amb tota probabilitat intentaran i els obstacles que amb seguretat posaran els interventors i apoderats del trio PPSOEC’s. El recompte és un punt especialment delicat: és tard, la gent està cansada, i vol marxar cap a casa i, per a algú amb ganes de fer trampa, és més fàcil del que sembla passar les paperetes d’una pila a l’altra si els altres baden.

Un cop fet el recompte de la mesa, cal recollir una còpia de l’acta de cadascuna de les meses, sense excepció, i portar-les al lloc indicat per la candidatura. Un cop allí, la feina ja és més fàcil: algú ha d’entrar les dades en un full de càlcul i ja està. Si tot és correcte, els resultats han de quadrar amb els oficials. Després encara queda el debat dels vots nuls i altres qüestions més tècniques que ja són feina per als especialistes que sens dubte hi haurà.

Tot això és una feinada enorme i normalment no es fa o no es fa del tot perquè hom confia en l’escrutini oficial. Però ara no és el cas: hem de comptar que hi haurà o almenys hi pot haver tupinada en qualsevol dels passos i cal vigilar-los tots pas a pas.

En teoria, els interventors de cada candidatura són els encarregats de controlar les meses electorals; però —ho sé per experiència— és una feina molt dura si es vol fer bé, i ara s’ha de fer més bé que mai: cal ser al col·legi abans de les vuit, no es pot perdre l’urna de vista en tot el dia, cal estar molt atent durant el recompte i finalment cal portar les actes al centre de recompte de la candidatura, cosa que vol dir que en el millor dels casos acabaràs la feina cap a quarts de deu del vespre i si hi ha problemes amb el recompte, fàcilment se’t poden fer les onze de la nit o més. Tot plegat, un mínim de catorze hores de feina sense poder gairebé (i en aquest cas literalment) ni anar al lavabo, amb l’afegit que la feina més delicada és just al final. Poca gent té la motivació i la resistència física necessàries.

Per això crec millor la figura de l’apoderat, que no està lligat a una sola mesa sinó que es pot moure lliurement per diferents col·legis, i per tant pot estar a més d’un lloc. Com que en aquest cas cal garantir un control mil·limètric durant tot el dia, vol dir que calen un mínim de dues persones per mesa perquè puguin fer torns. I amb més de 8.000 meses electorals a tot Catalunya, vol dir un mínim de 20.000 apoderats. L’ANC i Òmnium tenen capacitat sobrada per organitzar-ho, per no parlar de l’estructura electoral habitual dels partits.

Si ens acaben fent aquest gol, que no sigui en pròpia porta.

7 COMENTARIS

  1. Sobre la molt possible tupinada per part del “gobierno del estado” a les properes eleccions al Parlament de Catalunya del dia 21D, vull exposa els fets següents.
    Avui mentre llegia aquest article de Joan Fonollosa al diari digital sobre aquest tema ha rebut una mena d’ atac informàtic i ha deixat d’ estar activa la seva lectura durant uns minuts que no es carregava i diversos usuaris així ho han denunciat en el mateix moment.
    He de dir que he tingut el temps just per llegir-lo, molt interessant, però encara que resulti massa presumptuós, també he de dir que personalment no m’ ha aportat res gaire significatiu en relació al frau electoral. He de dir sobre el tema, que com el senyor Fonollosa entén la possibilitat de cometre frau, jo entenc que es posaran els mitjans per impedir-lo com ell ja senyala. Tal com explicava el diari digital VilaWeb, el dia 04.11.2017, en el seu extens article: “ Es pot manipular el recompte electoral del 21-D?”. Quedava clar que davant les mesures de control a les taules electorals amb observadors externs i el recompte de vots posterior que anul•laria l’ acció d’ un possible recompte fraudulent de l’ empresa INDRA, 3 dies després a les eleccions, seria pràcticament impossible l’ aplicació del frau electoral d’ aquesta forma.
    Però aquests dies he anat fent incís en un altre forma de frau, més complicada d’ entendre per ser més complexa, és per això que intentaré explicar-me millor.
    Fins on sabem el cens electoral per aquests comissis va quedar tancat el dia 01.08.2017.
    Aquest cens tancat està sota la tutela en exclusiva de l’ estat i no és públic.
    Sí fos així, em pregunto quina garantia hi ha per impedir de ser manipulat per l’ estat a la seva voluntat.
    Perquè l’ estat té bones raons per intentar-ho, entre elles salvaguardar el futur del regne de Espanya.
    Ara analitzem el vot per correu. Aquestes eleccions hi haurà més de 258.000 persones amb dret a participar des de l’ estranger.
    Fins on jo puc saber el procés del vot a l’ estranger es controla des d’ ambaixades i consolats d’exclusiva competència de l’ estat. Per tant compta amb la informació confidencial immediata dels percentatges de participació.
    Sí, ja sé que el vot per correu està protegit amb una sèrie de garanties.
    Però és possible afegir més vots a la bossa sí s’ encarreguen de la seva custòdia i transport. Disposen de la informació de la participació a l’ estranger. Accedeixen al cens per adulterar-lo. Compren forasters per introduir-los al cens. I per tot això eliminen persones del cens que amb tots els recursos i mecanismes que disposen, saben pràcticament del cert que no utilitzaran el seu dret de vot (malalts greus, persones amb dificultats de moviment, col•lectius d’ immigrants que no es troben integrats o directament persones que ells han eliminat del cens).
    Per últim, això no sé sí es podrà entendre però ho intentaré. Hi ha un altre forma d’ introduir els vots. Havent fet les passes anteriors, en comptes de dipositar el vots en la bossa del vot per correu es tracta de dipositar-los directament a les urnes dels col•legis electorals mitjançant forasters, introduïts al cens fraudulentament que han cobrat per dipositar el vot. Aquesta forma és més complicada per que intervenen més persones i això augmenta exponencial-ment el risc de ser descoberts.
    No sóc cap expert sobre el tema. Estaré enormement feliç sí m’ equivocat en tot. Tinc una gegantina preocupació pel futur del meu país. És un repte per tots aconseguir unes eleccions el més transparents i netes possibles. I donada la rellevància del fet, hem d’ impedir la manipulació del cens electoral per part de l’ estat amb la intenció de guanyar les eleccions del 21D al Parlament de Catalunya.
    Per això m’ he proposat fer difusió a les xarxes amb la intenció de que aquest debat arribi a tots els mitjans de comunicació per que es faci viral i la publicitat del tema pressioni a aquells que tinguin intencions de cometre una tupinada !!!

  2. He sigut representant de l’administració durant 9 anys per tant en bastantes eleccions i això que dius ha passat en totes vull dir que els partis han tingut tots els seus apoderats allí tot el dia com un clau i l’urna no es toca mai,home!al recompte hi pot ser qui vulgui amb la condició que un cop tancat el col.legi ja ningú pot tornar a sortir fins que s’hagi acabat de contar,pensant que hi pot haver algun problema i allò es pot allargar(mai passa res) jo he vist en un poble petit 6 persones anotant el recompte.
    Salud i república!

  3. Només alguns apunts sobre el comentaris:

    1) Lloc on apuntar-se: En principi, els partits és el lloc més immediat, però si finalment hi ha una candidatura ciutadana independent dels partits segur que obriran un lloc on fer-ho. De moment, us deixo el web on apuntar-se per signar l’agrupació d’electors, si aquesta és la vostra opció: https://llistaunitaria.cat/

    2) D’algun comentari em sembla entendre que no n’hi ha per a tant i que les coses sempre van bé. Això és cert en condicions normals, però aquestes eleccions no ho són gens de normals. Sabeu allò de “piensa mal y acertarás”? Doncs aquesta vegada penseu més malament encara i en tindreu una lleugera idea del que deuen estar pensant “ells”. Cal extremar les precaucions perquè s’ha de comptar que les trampes hi seran per poc que puguin.

    3) És cert que al recompte hi pot ser tothom que estigui dins del col·legi a l’hora de tancar, però només els acreditats oficialment (interventors i apoderats) poden demanar còpia de l’acta, la qual és imprescindible per a les eventuals reclamacions si el recompte paral·lel i l’oficial no quadren.

    Moltes gràcies a tots els que heu fet comentaris a aquest article.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here