El primer ministre Édouard Philippe i les autoritats locals de Nova Caledònia han arribat a un acord per a l’organització d’un referèndum d’autodeterminació a l’arxipèlag. La votació es durà a terme abans de finalitzar l’any 2018.
França prepara també un referèndum sobre l’autodeterminació de la Nova Caledònia, al sud-oest del Pacífic, que és part de França des de 1853.
Després de trobar-se el 30 d’octubre els principals partits francesos, a París, el primer ministre Édouard Philipe va declarar que s’ha arribat a “un acord polític i una situació de confiança” per a l’organització del referèndum.
El tema principal va ser la composició del cens electoral per a la votació. Aquest és un punt que genera tensions per la possible inscripció automàtica dels francesos del continent que en els darrers anys s’han desplaçat a l’arxipèlag. Al final del dia, els partits van decidir la inscripció automàtica al cens electoral d’11.000 persones més.
El Govern francès vol que la votació sigui supervisada per experts de les Nacions Unides, perquè en paraules del primer ministre “aquesta votació no ha de prendre la forma d’un enfrontament”.
Des de 1988, Nova Caledònia es troba immersa en un procés de descolonització. El 1984 hi va haver el boicot a les eleccions territorials per part dels independentistes del Front Socialista Kanak d’Alliberament Nacional (FLNKS). Posteriorment, el 5 de maig de 1988, un greu atac a la cova d’Ouvéa que va acabar amb la mort de 19 independentistes i dos militars, va conduir a la signatura dels acords de Matignon entre independentistes i antiindependentistes. Malgrat l’acord, el 1989 és assassinat el líder independentista Jean-Marie Tjibaou, fet que desemboca en l’acord de Nouméa, per a un procés de descolonització planificat per a 20 anys i que ha de finalitzar amb el referèndum d’autodeterminació de l’any 2018.
La possible independència de Nova Caledònia seria la primera per a França des de la de Djibouti, el 1977, i Vanuatu, exterritori franc-britànic el 1980.
