Elefants o guineus?

image_pdfimage_print

Alguns no s’adonen que estan encadenats fins que es mouen. És només quan comencen a explorar nous territoris, més llunyans, que noten —de sobte— la tibantor de la cadena que els manté subjectes i limita els seus moviments. Si intenten deslliurar-se’n, s’esgoten, quan no s’infligeixen petites lesions.

Davant d’aquesta situació existeixen dues possibilitats: deixar d’estirar i resignar-se a viure, més o menys còmodament, amb la restricció de moviments que fixa la circumferència que delimita el radi del cadenat (i esperar, o no, que un dia es canviï la cadena per una de mida més llarga), o bé intentar trencar-la i alliberar-se. La segona opció comporta un risc molt més gran d’autoproduir-se lesions més greus, així com el perill de ser descobert i represaliat. Qui manté el cadenat fermat, després d’alguns cops i castics físics, ràpidament en reduirà l’allargada per assegurar-se que no es pugui agafar embranzida. Però perseverar en la segona opció, cercant sempre noves vies, també comporta la possibilitat de trencar el cadenat i obtenir la llibertat.

Als circs tradicionals tenien alguns animals que difícilment podien mantenir-se tancats en gàbies per llargues temporades. Des de molt petits els elefants estaven encadenats a peces o boles metàl·liques molt pesants. Amb això s’aconsegueix que s’acostumin a moure’s dins del límit que els permeten les cadenes, ja que arrossegar la peça metàl·lica primer és impossible i després molt feixuc, massa. I així és com aprenen a limitar l’autonomia dels seus moviments per estalviar un dispendi inútil d’energia. Quan són petits, la bola que els subjecta els supera en pes i és impossible de moure però quan són grans podrien moure’s i arrossegar-la però ja no ho fan si no és de forma excepcional per un gran perill, com pot ser un incendi.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Es va provar també de fer el mateix amb guineus, que no poden estar engabiades en petits espais, i el resultat va ser un altre. Si no poden trencar el cadenat, són capaces de tibar incansablement, fins i tot de mossegar-se a si mateixes fins a perdre un peu i restar coixes, però se’n van.

1 COMENTARI

  1. Doncs haurem de fer com les guineus, que en definitiva és el que han fet la immensa majoria de paisos que avui son idnependents

Comments are closed.