El CatSalut ha donat a conèixer avui l’Informe final sobre els pacients atesos el dia del referèndum i els dies posteriors com a conseqüència de les càrregues policials, concretament fins al dia 4 d’octubre.

Una xifra nova: 1066

La sorpresa ha saltat quan l’informe ha donat a conèixer una xifra més alta de les que fins ara s’havien esmentat. Concretament, entre l’1 i el 4 d’octubre es van atendre 1.066 persones com a conseqüència dels atacs policials espanyols.

Així, durant la jornada electoral del dia 1 d’octubre de 2017, es van atendre i diagnosticar, com a conseqüència de les càrregues dels cossos policials de l’Estat, 991 persones per part de professionals del SEM, CAP, PAC, CUAP i centres hospitalaris. D’aquestes, 214 van ser ateses pel SEM i 777 en centres sanitaris: 38 en centres hospitalaris, 40 als CAP i PAC i 14 als CUAP (centre d’urgència d’atenció primària).

Entre els dies 2 i 4 d’octubre de 2017, van ser ateses 75 persones més en centres sanitaris.

Per tant, el nombre total de persones ateses, entre els dies 1 i 4 d’octubre, en relació amb les càrregues policials va ser de 1.066 persones.

Pel que fa al gènere, un 69% eren homes i un 31% dones. Per l’edat destaca el fet que 29 dels atesos eren majors de 79 anys, és a dir, pertanyents clarament a la Tercera edat. I 2 eren nens menors d’11 anys.

Quant a la classificació diagnòstica, 7 van ser considerats greus, 173 moderats i 886 lleus.

Dels casos greus cal esmentar:

  • Un cas d’infart agut de miocardi
  • Un cas de fractura del sòl orbitari i maxil·lar superior dret amb afectació del globus ocular
  • Un cas de traumatisme cranioencefàlic i abdominal amb crisi hipertensiva
  • Un cas de traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de consciència
  • Un cas de traumatisme d’espatlla dreta i traumatisme muscular de trapezi dret
  • Un cas de fractura subcapital impactada de fèmur
  • Un cas de policontusions i ferides

La major part de casos, però, van ser de contusions i policontusions.

La distribució territorial

Un altre aspecte que resulta significatiu de l’informe és la distribució territorial dels atesos. A banda, lògicament, de la ciutat de Barcelona, amb un 32%, les demarcacions que en van registrar més van ser Girona (26%), Lleida-Alt Pirineu-Aran (12%) i les Terres de l’Ebre (11%). Per contra, l’àrea metropolitana va atendre un nombre relativament baix de persones (6% la Nord i 3% la Sud). Tarragona i la Catalunya Central atengueren un 5% les dues.

Cal tenir en compte, en aquest sentit, que de Girona és el President Puigdemont, i de les Terres de l’Ebre, la Presidenta Forcadell. També és rellevant el fet que en els territoris on el vot espanyolista és més alt, el nombre d’atesos va ser molt menor, sobretot si ho comparem amb el seu pes demogràfic en el conjunt del país. Per contra els tres territoris amb un major percentatge d’atesos són clarament votants independentistes. És especialment rellevant que el contrast de percentatge d’atesos amb el del seu pes demogràfic en el conjunt del país és altíssim, de manera que sembla deduir-se que van ser territoris duríssimament colpejats per l’atac policial espanyol. Una pregunta que es pot derivar d’aquestes dades és la de si l’estratègia espanyola de repressió va focalitzar-se en algunes  comarques amb un fort suport a l’independentisme, mentre que en aquelles amb un pes relativament alt dels partits espanyols no van patir tants atacs, per no posar en perill aquest suport. En aquest sentit, no va passar per alt que Badalona (X. Garcia Albiol) i el Penedès (la Ministra Dolors Montserrat), en general no van patir la intervenció espanyola.

Agressors atesos

Crida l’atenció que, malgrat les paraules de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, que va arribar a declarar que 400 agents espanyols havien resultats ferits, els serveis sanitaris catalans, només reconeixen, entre els agressors, 9 agents de la Policia Nacional i 2 de la Guàrdia Civil.

També es comptabilitza un agent dels Mossos d’Esquadra.

Defensar els metges i els sanitaris catalans

El conseller de Sanitat, Toni Comín, ha aprofitat la presentació de l’informe per defensar el treball dels metges, sanitaris i treballadors d’emergències catalans davant les crítiques que se’ls ha llançat des de mitjans de comunicació espanyols, que en els darrers dies els havien acusat d’exagerar el nombre de ferits i atesos. Comín considera que l’informe és una demostració de la feina ben feta per aquest col·lectiu, al qual ha felicitat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here