L’Estat espanyol ha donat el tret de gràcia a l’autonomisme amb el putsch que ahir va portar a terme i que amenaça d’ampliar en els propers dies, abans de la celebració del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. Una aposta, cal dir-ho ja d’inici, que ha posat els pèls de punta a la immensa majoria de països europeus i organitzacions de defensa dels drets humans. Definitivament, la via turca s’imposa en l’estratègia espanyola. L’atac armat per part d’Espanya contra les institucions catalanes, de retop, ha activat una veritable mobilització popular que s’ha llançat al carrer en mig d’eslògans que reclamen la convocatòria d’una Vaga General i també l’aprovació per part del Parlament de Catalunya d’una Declaració Unilateral d’Independència.

Els fets

A primera hora de dimecres, la Guàrdia Civil va entrar simultàniament en diversos departaments i organismes de la Generalitat, en el marc de l’anomenada Operació Anubis, per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona del que és titular el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer. Es van efectuar 16 detencions d’alts càrrecs, treballadors públics i responsables d’empreses col·laboradores en la preparació del referèndum. En total, més de 40 operatius fets de forma quasi simultània.

Concretament, es van escorcollar les conselleries d’Economia, Governació, Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, i Treball, Afers Socials i Famílies, i dependències vinculades. Entre aquestes, la Fundació Puntcat, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), l’empresa T-Systems, la seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), una nau industrial a Bigues i Riells. També van ser escorcollats diversos domicilis particulars.

Per la seva banda, la Policia Nacional espanyola va intentar entrar a la seu nacional de la CUP, però atès que no tenien ordre judicial la militància ho va impedir formant una barrera humana que va durar fins al vespre.

Els detinguts

Les persones detingudes, algunes de les quals, a hores d’ara ja estan en llibertat, són: Josep Maria Jové, el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; Josep Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda; David Franco, cap de desenvolupament de l’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; David Palanques, oficina tècnica de projectes del Departament de Treball, Afers Socials i Families; Josuè Sallent Rivas, director d’estratègia i innovació del CTTI; Xavier Puig Farré, responsable de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Departament d’Exteriors; Joan Manel Gómez, treballador del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya; Francesc Sutrias, director del departament de Patrimoni; Joan Ignasi Sánchez, assessor del gabinet de la consellera de GovernacióNatàlia Garriga, directora de serveis de la Vicepresidència; Josep Masoliver, director de l’àrea d’informació i sistemes de la Fundació puntCat; Mercè Martinez Martos, tècnica del departament de Vicepresidència; Rosa María Rodríguez Curto, directora de serveis de l’empresa T-Systems; Pau Furriol, propietari d’una nau industrial on es van confiscar paperetes del referèndum.

Resposta popular

Quasi simultàniament als escorcolls, ciutadans es van anar concentrant davant les seus on estava entrant la Guàrdia Civil, majoritàriament davant la seu del Departament d’Economia a la rambla de Catalunya i la seu del Departament d’Exteriors a Via Laietana, tots dos a Barcelona.

Les entitats sobiranistes, davant la magnitud de l’operació i les primeres notícies de detencions d’alts càrrecs, van fer una crida a la mobilització pacífica davant els edificis on es feien els escorcolls.

A mig matí la quantitat de manifestants congregats a rambla Catalunya va anar augmentant i van tallar la Gran Via.

La concentració davant la seu d’Economia va anar creixent en quantitat fins a esdevenir massiva —més de 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana— a primera hora de la tarda. La concentració a Economia es va allargar fins ben entrada la matinada, quan Mossos i Guàrdia Civil van abandonar l’edifici.

Arreu de Catalunya va haver-hi diverses concentracions de protesta, així com una cassolada des de les cases, convocada a les 10 del vespre. A altres ciutats de l’estat espanyol també es van produir concentracions de rebuig.

Al Liceu de Barcelona el públic va cantar els Segadors i es van cridar consignes a favor del referèndum abans de la representació d’Il Viaggio a Reims.

Declaració del president Puigdemont

Per la tarda, el president Puigdemont, envoltat dels seus consellers, va fer públic la següent declaració institucional:

El Govern de Catalunya ha estat objecte avui d’una agressió coordinada per les forces policials del ministeri de l’Interior del Govern espanyol amb l’objectiu d’impedir al conjunt dels catalans que es puguin expressar en llibertat i en pau el dia 1 d’octubre, i amb el propòsit de suspendre l’activitat del Govern sorgit de les urnes el dia 27 de setembre de 2015. Un govern que té un ampli suport ciutadà i parlamentari, que té la legitimitat democràtica per defensar els interessos dels ciutadans i del seu autogovern.
 
Aquesta agressió està fora d’empara legal. S’ha perpetrat vulnerant l’estat de dret i totes les garanties constitucionals i violentant la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. En aquestes darreres hores i, especialment en el dia d’avui, l’Estat espanyol ha suspès de facto l’autogovern de Catalunya i ha aplicat de facto un estat d’excepció. Les llibertats estan essent suspeses i reprimides. Els alcaldes són citats a declarar a les fiscalies sense haver comès cap delicte, i només com a mesura d’intimidació tal com reconeix el mateix fiscal general de l’Estat, que confon la seva autoritat amb la barra lliure per passar-se per l’esquena totes les garanties i tots els procediments que té el deure de protegir.
 
Les irrupcions policials en diverses seus del Govern de Catalunya, les detencions d’alts càrrecs i tècnics del Govern, els escorcolls indiscriminats fins i tot en domicilis particulars, la intimidació a mitjans de comunicació, una actuació de la fiscalia al marge del control judicial, l’intent de bloqueig sense ordre judicial dels comptes de la Generalitat, la violació del secret de les comunicacions postals, el tancament i bloqueig de pàgines web, i l’amenaça al conjunt de la ciutadania que desitja expressar-se i decidir el seu futur, generen una situació inacceptable en democràcia, i és pròpia d’un govern que pretén resoldre per la via de la suspensió de l’estat de dret i del setge a la democràcia i les llibertats el que és la demanda de la immensa majoria del poble de Catalunya.
 
En aquesta situació, el Govern de Catalunya vol adreçar als ciutadans un missatge clar:
  • Condemnem i rebutgem l’actitud totalitària i antidemocràtica de l’Estat espanyol, i d’un govern que ha ensenyat el rostre intolerant que ha tingut al llarg de la història bona part de la política espanyola.
  • Donem tot el suport i empara polític, jurídic i personal als membres i servidors públics del Govern que han estat detinguts.
  • Denunciem com a il·legítima la suspensió i intervenció del Govern de Catalunya per part d’un Govern espanyol que no respecta els principis elementals de la democràcia
  • Ens reiterem en la resposta democràtica i pacífica a les agressions i amenaces antidemocràtiques i que pretenen violentar la nostra convivència.
  • Considerem que el Govern espanyol ha ultrapassat la línia vermella que el separava dels règims autoritaris i repressius i s’ha convertit en una vergonya democràtica.
  • El Govern de Catalunya estudiarà amb els agents econòmics, socials i cívics del país les respostes conjuntes que siguin oportunes.
  • Els ciutadans estem convocats el dia 1 d’octubre per defensar la democràcia enfront d’un règim repressiu i intimidatori, i hi hem de donar una resposta massiva i cívica. Ens hem de preparar per defensar la democràcia i per defensar Catalunya amb les úniques armes que tenim: la resposta ciutadana i l’actitud pacífica i civilitzada que ens ha caracteritzat en tot aquest procés.
  • Farem valer la legitimitat de l’elecció democràtica dels catalans i catalanes del 27 de setembre de 2015. No ens farem enrere perquè no hi tenim cap dret, i defensarem el dret dels catalans a decidir lliurement el seu futur, perquè és l’encàrrec que vam rebre dels ciutadans i del parlament.
  • D’avui fins al dia 1 ens caldrà una actitud de fermesa i serenor alhora, d’atenció i denúncia dels abusos i il·legalitats en què incorre l’Estat espanyol. Però el dia 1 sortirem de casa, portarem una papereta i la farem servir. I aquesta acció de resposta democràtica ha de contrastar amb la d’aquells que només parlen amb el llenguatge amb què massa anys ha parlat l’autoritarisme  que ha condicionat tants anys la política de l’Estat.
  • El Govern de Catalunya prendrà sempre les seves decisions a l’empara de la legitimitat guanyada a les urnes en les eleccions del 27 de setembre de 2015. I serà fidel al propòsit de la legislatura i d’un programa de govern aprovat pel Parlament i mai suspès per cap tribunal.
El que està vivint Catalunya no ho viu cap estat de la Unió Europea. A tots aquells demòcrates que avui se senten indignats, a Catalunya i a fora, pels fets d’aquestes hores, el Govern de Catalunya els ratifica el compromís i la garantia a defensar-los sempre. No acceptarem un retorn a èpoques passades i no acceptarem que no ens permetin decidir les èpoques futures de llibertat i democràcia.