La segona peça clau, des del punt de vista legal, del procés cap a la Independència, la Llei de la Transitorietat (LTR), es presenta avui en un acte conjunt de Junts pel Sí i la CUP. La primera, la Llei del Referèndum, no només ja fa setmanes que es va presentar, si no que ja ha estat introduïda al Parlament de Catalunya, i ben probablement, serà inclosa en l’ordre del dia del ple de la Cambra que s’ha de celebrar els propers dies 6 i 7 de setembre.

Per contra, avui es fa la presentació pública, davant dels mitjans de comunicació i dels ciutadans de la LTR, de manera que sabrem el seu contingut complert.

Val a dir, que ja fa unes setmanes, des de la CUP se’n van fer públics alguns apartats, sobretot d’alt contingut social, tal i com ja es va informar des de l’Unilateral

Quant a l’inici de la seva tramitació parlamentària, via entrada al registre de la Cambra, no se sap encara quan s’efectuarà, atès que, segons sembla hi ha discrepàncies entre els seus promotors. El PDeCAT s’inclina per fer-ho després de l’1-O, mentre que tant ERC, la CUP i també les entitats sobiranistes, prefereixen fer-ho abans. Els primers consideren que un vot favorable al Sí, reforçaria el mandat democràtic per presentar la LTR. Per contra, la resta, afirmen que l’aprovació prèvia, faria donaria més vots a l’opció del Sí a la Independència, ja que en gran part el seu contingut es dedica a desfer les retallades del PP, en àmbits com l’accés a l’habitatge o la probresa energètica.

La importància de la Llei de la Transitorietat

Com el seu nom indicia, aquesta llei regularà l’etapa que anirà des de l’inici de la desconnexió legal amb Espanya, fins al final del procés constituent de la República de Catalunya, que es donarà un cop s’aprovi la nova Constitució Catalana. A ningú no se li escapa que serà un moment clau, i l’obsessió dels partits independentistes és que en cap moment hi hagi cap buit legal, que pugui deixar els catalans i les catalanes sense protecció, ni les garanties legals bàsiques. De manera que, reprenent una expressió que ja es va fer famosa en la transició espanyola dels anys setanta, es pretén anar de “la llei a la llei”, espanyola, la primera, catalana, la segona, sense solució de continuïtat.

En unes hores, tindrem, si més no, el coneixement definitiu d’aquest text. I el podrem analitzar amb més profunditat.