Moment de la Missa per les víctimes a la Sagrada Família | Sagrada Família
Moment de la Missa per les víctimes a la Sagrada Família | Sagrada Família
image_pdfimage_print

Església Plural, una associació que agrupa cristians de base amb l’objectiu de treballar per a la reforma de l’Església catòlica, ha emès avui un comunicat en relació a la missa per a les víctimes que ha tingut lloc aquest diumenge a la Sagrada Família de Barcelona per tal de valorar com a desafortunada la intervenció de l’arquebisbe Omella durant l’ofici d’aquesta.

L’entitat posa de manifest la manca d’encert en les paraules de l’arquebisbe, que a més, diuen que “han acabat agafant, alguna d’elles, una dimensió política que cal posar en relleu”. En concret destaquen que “han tractat les autoritats catalanes d’una manera poc adequada, tant al president de la Generalitat com a l’alcaldessa de Barcelona, als quals en cap moment s’hi ha adreçat pel seu càrrec sinó amb un genèric ‘autoritats autonòmiques i locals’, mentre que sí que ha mencionat el rei, el president espanyol i la vicepresidenta”, tot destacant a més, el fet que totes les intervencions han estat en castellà.

D’altra banda, Església Plural també posa de manifest que “la primera menció d’agraïment ha sigut per les forces de seguretat de l’Estat i no ha fet cap esment al cos de Mossos d’Esquadra, que han portat i porten tot el pes de l’actuació policial i la coordinació d’una manera exemplar i amb reconeixement internacional i de la ciutadania”.

Publicitat
Publicitat

Per l’associació catòlica “el colofó del desencert ha vingut durant l’homilia, quan ha emprat sense cap mena de matís, la següent expressió: ‘La unión nos hace fuertes mientras que la división nos corroe y nos destruye‘. Unes paraules que semblaven extretes de qualsevol discurs del president Rajoy o altres membres del govern espanyol”.

En la darrera part del comunicat l’entitat conclou que l’arquebisbe “encara ara no ha pogut o no ha volgut entendre la societat catalana, que, majoritàriament percep les institucions del seu país com l’expressió de la seva sobirania i no pas com uns mers ens descentralitzats” i destaca que “aquesta manca de sensibilitat també s’ha transmès per l’ús que s’ha fet del català, ja que cap dels principals parlaments s’ha fet en la llengua pròpia del país“.