No crec en les casualitats

No crec en les casualitats. Potser és que he vist massa pel·lícules de gàngsters i conspiracions. No ho sé. Però sabent que l’estat i els seus aliats, potser disfressats de “nova política”, estan fent servir totes les armes per fer-nos el mal més gran possible, trobo massa “casual” que, de sobte i en poc temps, Barcelona estigui perdent tot el seu prestigi i s’estigui convertint en una ciutat bruta, perillosa, intransitable i conflictiva.

M’explico:

Deixant de banda la mala gestió del govern de Frau Colau que afecta directament els barcelonins (súper illa, tramvia a la Diagonal, més desnonaments que mai, més okupes que mai, urinaris sense porta, Franco al Born, cartells i pregons de la Mercè a qui més ens menysprea, medalla de la ciutat a un feixista declarat que ens calumnia, zero consultes als barcelonins per prendre cap decisió, etc.) i les dificultats que posa a l’hora de deixar-nos votar l’1-O, entre altres incongruències, fixeu-vos:

– Un turisme de xancleta passejant-se en vestit de bany pel centre de la ciutat, vomitant i dormint al bell mig de les voreres… i la guàrdia urbana absent.

– Prostitució, xeringues i carteristes actuant per tot arreu, i aquí no passa res.

– Terrasses maques i ben posades que desapareixen per ser substituïdes per “llauners” i venedors d’alcohol sense garanties. I ningú els frena.

– Manters que apareixen arreu envaint-ho tot. I es mouen com a cal sogre, sense cap mena de trava per part de l’autoritat.

– Vagues a l’aeroport per part de la mateixa companyia que treballa a molts aeroports espanyols i en les mateixes condicions, però allà no protesten.

– Vagues del Bicing (no dic que no tinguin raó, però, qui els contracta, explota i provoca perquè, justament ara, protestin?).

– Irresoluble vaga de metro durant mesos (que, per desgràcia d’aquesta màfia, ha resolt la mediació de la Generalitat en 2 dies).

– Vagues de taxis (que no dic que no tinguin raó, però, oh casualitat, tot passa alhora).

– Vagues de Renfe unides a retards, avaries i ara ja, accidents inexplicables.

– I per acabar-ho d’adobar, encaputxats atacant un bus turístic i punxant rodes de bicicletes. Que sí, que van ser els joves d’Arran, jovent esbojarrat. Però tots sabem que els estats i els seus aliats tenen agents incitadors d’aldarulls, vagues i fins i tot revoltes allà on els convé. Perquè, pensem-hi, qui ha escalfat els ànims per fer veure que “el problema” de Barcelona és el turisme, si no els comuns? Són “La voz de su amo”: l’establishment espanyol que els finança i publicita.

Pensem-hi fredament, amb calma i serenitat, però també, posem fil a l’agulla JA per frenar tot aquest sense sentit. Fem fora qui governa tan nefastament la nostra capital, que el Govern de la Generalitat prengui, com sigui, el control de l’aeroport i no permetem que es continuï destrossant la nostra capital. Ens hi juguem molt. Ens ho juguem tot de cara a l’opinió internacional. Poca broma.

3 COMENTARIS

  1. Recordo un troç d’una novela d’en James Bond (excelent mètode per millorar l’anglès), ell deia: he vist un home que ja havía vist abans = casualitat, he tornat a veure aquest home = sospitòs, l’he tornat a veure = acció enemiga

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here