Encara estem en fase d’amenaces, cada cop més pujades de to, això sí, les caretes van caient i els que sempre han viscut d’esquena a la gent i a costa del poble siguin de dretes o d’esquerres. A Ada Colau, Joan Coscubiela, Franco Rabell, Xavier Domenech, Miquel Iceta o Jaume Collboni, els hi van caient les caretes. Són més culpables que els feixistes del PP i C’s. Perquè ells engendren la llavor del lerrouxisme; l’herència perfecta d’Alejandro Lerroux. El 1909 calia destruir el potentíssim moviment llibertari i enfonsar el creixent moviment separatista amb gent com Francesc Layret, Francesc Macià, Salvador Segui, per citar-ne els més coneguts. O desprestigiar el pedagog i pensador llibertari i catalanista Ferrer i Guàrdia, vil ment assassinat per l’estat culpant-lo dels fets de la setmana tràgica.
Fou Lerroux, l’agent espanyol enviat a Catalunya per inventar-se el partit radical i desfer la més que possible unió del proletariat català, una part llibertaris i l’altra separatista. Tots sabem com ho varen acabar i Lerroux va acabar de ministre del partit feixista CEDA.
Doncs 100 anys després, fan el mateix amb llurs hereus els Comuns, creats per destruir la CUP i posar bastons a les rodes a la unitat tàctica de JxSí i la CUP, per tal d’aconseguir la república catalana. La realitat però és tossuda i tot i els molts paranys i operacions Catalunya no s’han sortit amb la seva, tot i que la lluita ha deixat ferides, és clar.
Però la realitat és que ara malgrat tot hem aconseguit l’eina, la LLTJ a l’empara de la legislació internacional, lleis què el Regne d’Espanya es va comprometre ha acatar i que estan per sobre de llur constitució (aprovada sota la bota de l’exèrcit franquista). Però malgrat la unitat i estratègia intel·ligent de JxSí i la CUP, cal el poble per vèncer i per això hem d’estar units i ferms. Això va començar al carrer i acabarà al carrer. Som a la recta final i som nosaltres el poble els que ens mobilitzarem per la defensa de les urnes, del referèndum i de la democràcia. Som el poble qui aturarem l’estat espanyol, qui farem cas omís als jutges i fiscals de l’estat, perquè la força ens la dóna la unió de tots els qui volem votar el nostre futur. Volem destruir el règim del 78 perquè no va d’independència sinó de democràcia.
O tries república catalana o monarquia i corrupció espanyola, o tries il·lusió i justícia o tries el continuisme feixista. O acabem amb el règim del 78 o trigarem dècades a aixecar el cap i restarem en l’esclavatge. Poble que mereix ser lliure si no li donen, s’ho pren.
L’1-O votarem ‘Sí’ i guanyarem i defensarem els resultats al carrer a les barricades on sigui. Defensarem les urnes abans de l’1 d’octubre i defensarem el resultat després. Perquè mai més cap règim del 78 ens robi els somnis. Perquè tenim el dret a intentar-ho. Aquest cop no ens podreu aturar. Ens hi va la vida, en la victòria. O guanyem o desapareixem.
Donec perficiam.
No podem defallir, ho tenim a tocar, anims, ara si!!!!